Aquests darrers dies es comença a notar que la gent de la Vila té ganes que arribi el bon temps i tornar a gaudir dels carrers i places: els foguerons, les rues de carnestoltes, una calçotada frustrada precisament pel mal temps, els preparatius de Sant Medir… Sí, passejant aquests dies per Gràcia veig que tot està a punt per reprendre l’activitat a l’aire lliure. I això m’ha fet pensar en els carrers de la Vila, tan canviats (a millor, penso) els darrers anys.
Al districte de Gràcia seguim avançant amb un objectiu de fons prioritari: guanyar espai pels vianants. Des de l’Ajuntament ens hem centrat en donar preeminència al vianant per sobre del cotxe en els nostres carrers. El resultat que perseguim és molt clar: transformar aquests carrers en vies més amables, convertir-los en autèntics espais de connexió, en camins urbans que enllacin ciutadans, llocs, equipaments i serveis. Volem carrers per les persones.
A la Vila de Gràcia durant aquest any ja tindrem en funcionament vuit de les setze illes per vianants previstes en el pla de mobilitat i arribarem a un 70% dels carrers de la Vila convertits en plataforma o semi-plataforma única. La nostra aposta és ferma: en aquests moments ja hem reformat 35.000 metres quadrats d’espai públic fent actuacions com ampliar voreres, millorar paviment i deixar voreres i calçada al mateix nivell i no ens aturarem aquí. La peatonalització de Gràcia que impulsem, però, ve acompanyada d’una estratègia de transport públic potent sense la qual no seria possible restar protagonisme als cotxes.
Hem de pensar que en una societat canviant, nosaltres volem seguir treballant per guanyar els carrers per la gent, pels veïns, pels més joves, però també pels més grans. Reduirem cotxes i augmentarem accessibilitat , perquè aquí, al districte de Gràcia, no volem que ningú es quedi fora. No volem que ningú renunciï a gaudir del seu espai públic. M’agradaria trobar-vos, tot passejant, pels nostres carrers.
Quan vaig obrir aquest blog -ja comença a tenir una edat-no m’imaginava que això de la comunicació per Internet agafaria tanta volada. I ara em sembla que sense Facebook, Twitter i no sé quantes coses més ens falti un tros de nosaltres mateixos. És el que anomenen identitat digital: una extensió de la nostra personalitat a la xarxa.
Doncs bé, el cert és que el Roig i Gracienc no havia evolucionat al ritme trepidant d’internet, i convenia donar-li una volta, perquè començava a estar obsolet. De fet, molts haureu comprovat que, malgrat la inactivitat blocaire dels darrers mesos, al Facebook no paro de penjar-vos coses.
Ara es tracta de lligar el bloc amb la resta d’eines 2.0 i especialment les xarxes socials. En definitiva, que trobeu a Roig i Gracienc la meva identitat digital completa, i no només la petita part que el blog suposa.
Però sobre tot us demanaré una cosa: malgrat la presència a la xarxa sigui una part important de mi mateix, segueixo valorant per damunt de tot la presència als carrers de Gràcia, de manera que, més enllà del contacte que poguem mantenir mitjançant la xarxa, m’agradarà veure-us sovint pel barri i les nombroses activitats presencials, analògiques i absolutament 1.0 que les entitats i les persones de Gràcia organitzen constantment!
Ahir vam tancar la Festa Major de Gràcia de 2009. Han estat uns dies intensos, en què no he pogut anar actualitzant com voldria, però aquest matí us he preparat aquest recull d’imatges que la resumeix: hi trobareu les fotos dels principals actes, tant les que m’han fet com les que he fet jo des del meu telèfon mòbil. Així podreu veure la Festa amb un altre punt de vista, i comprovar l’activitat contínua que hem tingut:
Per cert, no em puc estar de penjar el vídeo del brillant pregó del Sicus:
Aquesta ha estat una edició en què s’ha consolidat un nou model, després d’anys de treball: una festa més diürna i més familiar. Sembla que hi ha consens general en que ho hem aconseguit, sense renunciar a la vida nocturna, que també forma part de la Festa. El nou model és un marc sobre el qual hem d’anar treballant, en el camí cap a l’excel·lència, que és un camí llarg i que no es fa ni d’un dia ni d’un any per l’altre.
Agraiments
Vull expressar el meu agraiment i les meves felicitacions a les persones de la Fundació Festa Major per la feina feta, qua ha estat molt important.
També, és clar, als cossos de seguretat: els mossos i la meva Guàrdia Urbana per l’excel·lent tasca que han fet, i que ens han permès viure la Festa en l’ordre que tots volíem i desitjàvem.
Als serveis d’emergència que han col·laborat amb nosaltres aquests dies, amb una gran professionalitat que ens acompanya des de fa anys.
Als equips de neteja que han demostrat, una vegada més, la capacitat de treball que tenen, fent que la Gràcia de festa es llevi com una Gràcia de convivència, amb els carrers nets i endreçats.
Al conjunt de l’equip tècnic del Districte, el meu equip més proper, amb què treballo cada dia: serveis tècnics, serveis personals, inspecció, gerència… Tots han fet un esforç increïble perquè aquesta festa surti com ha sortit.
Un agraïment molt especial a tots els mitjans de comunicació, que han sabut transmetre l’esperit cívic de la Festa, mostrant la realitat des de tots els punts de vista: no només els aspectes dolents, sinó també els positius, que són molts. Part d’aquesta feina, per cert, l’heu pogut anar seguint al meu Facebook
I finalment, agrair els ciutadans i ciutadanes que han tingut un comportament cívic, que han estat la immensa majoria, deixant en minoria la resta.
Falta la jornada castellera
Finalment, no és per pressionar, però crec que hem viscut una molt bona festa, amb molta innovació i molt bons guarnits als carrers, entre altres aspectes molt positius. Ara només cal esperar que els Castellers de la Vila de Gràcia estiguin a l’alçada en la jornada castellera que tenim aquesta tarda!
Vinc de veure UP, la darrera pel·lícula de Disney-Pixar. És una història molt maca, i molt senzilla, d’un avi que ha perdut el seu horitzò quan mor la seva dona. Al principi el veiem com una persona gran amb tots els tòpics dolents que de vegades els atribuïm, injustament: solitaris, egoistes, malcarats, és aquell típic “viejo gruñón”: Però el mobbing immobiliari i el record de la seva dona el porten a superar tots aquests tòpics i, malgrat les limitacions –en part psicològiques- de l’edat, emprendre una nova aventura. Al costat, accidentalment, d’un nen.
Una relació intergeneracional que m’ha agradat molt. L’aventura es construeix dia a dia, i sovint amb companys de viatge inesperats.
Com veieu a la foto, hem anat a veure UP en 3D. Ha estat molt xulo. De fet, no recordo haver vist cap pel·lícula en tres dimensions des dels 80, quan et posaven aquelles ulleres cutres de cartrò i paper de cel·lofan. Res comparat amb aquestes ulleres tan modernes que ens han donat avui.
En fi, que us animo a anar-la a veure, aprofitant les nits d’agost: avui al cinema èrem ben pocs i s’estava fresquet!
Avui he portat el Xip a passar la ITV. Per tenir 14 anys està perfecte. És un joven vejete que, a banda d’estar sord, veure-hi poc i tenir artrosi, està fet un chaval. Això sí, té la mateixa gana que ha tingut sempre, i moltes ganes de passar el dia al carrer. O sigui, que malgrat ser pràcticament centenari (aquesta edat per a un gos són molts anys), ha passat la visita al veterinari sense gaires complicacions. De premi, les vacances ben aviat!
Demà comença a Barcelona The Brandery, el nou saló de moda urbana i contemporània. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de compartir l’acte de presentació amb la model i actriu Rossy de Palma.
Als qui us agradi la moda, us recomano fer un cop d’ull a aquest saló, perquè és una bona mostra de l’aposta que Barcelona fa per, en temps de crisi, tirar endavant a base d’explotar els seus millors valors: la creativitat, la qualitat, la capacitat emprenedora. Al Brandery trobareu propostes atrevides i originals quan han portat la nostra moda a creuar moltes fronteres, fugint de convencionalismes.
Una actitud, per cert, que han fet que un organisme internacional com l’OCDE hagi batejat recentment com a “10 principis de Barcelona” les seves recomanacions al món local per afrontar la crisi. Serà que alguna cosa estem fent bé.
Dimarts al matí vaig anar a visitar les noves instal·lacions del que serà l’hospital de referència per als graciencs i gracienques, el nou Hospital de Sant Pau. Al costat dels edificis històrics de Doménech i Montaner, que són patrimoni de la humanitat, s’han creat noves instal·lacions, molt modernes, amb espai i llum i responen a les necessitats tecnològiques actuals. Al setembre, quan estigui a ple rendiment, tindrà capacitat per a més de 700 llits. Ara mateix ja estan en servei algunes places i les consultes externes, que permeten fer-se una idea de com serà el nou complex.
Com a exemple, us explicaré que a l’àrea d’urgències tot el mobiliari i l’instrumental està agafat del sostre, per facilitar al màxim la mobilitat i donar més flexibilitat i comoditat, com s’està fent en les instal·lacions més punteres.
Val a dir que en les darreres setmanes i els darrers mesos estem veient com a Gràcia ens estem posant molt al dia en el que es refereix a Salut. A banda de l’hospital Quirón, estrenat no fa gaire, fa poc que hem estrenat instal·lacions punteres impulsades des de la sanitat pública al Parc Sanitari Pere Virgili (antic Hospital Militar), i aviat obriran aquestes noves de Sant Pau, que també donen servei al districte.
A partir d’avui, al carrer de Sant Lluís, una placa recorda a tots els vianants que en un pis d’aquell carrer va viure l’Albert Musons. L’hem estrenada amb un acte molt emotiu, que hauria estat molt del gust de l’Albert: gegants, colles de foc, castellers, bastoners, trabucaires… han anat desfilant per davant del que era la finestra del despatx on l’Albert va reimpulsar la historiografia gracienca, el socialisme gracienc, la vida del districte. Hi va passar moltes hores, darrere d’aquella finestra que hi ha damunt la placa que hem estrenat avui.
He compartit aquest moment amb la mare l’Albert i els seus germans. No he evitat no emocionar-me durant l’acte. Però sort que la mare de l’Albert estava allà per donar-nos ànims. M’ha agradat molt el quan la Josefina Altès i el Vicenç Sanclemente (acompanyant a la guitarra) ens han fet cantar a tots la Cançó de les balances, de l’Ovidi Montllor.
No deixa de ser un homenatge a l’Albert que l’estrena de la seva placa hagi coincidit en el temps amb la celebració pel canvi de placa a la plaça de Rius i Taulet. La plaça on té la seu l’ajuntament de Gràcia és, per fi, oficialment, la plaça de la Vila de Gràcia.
Vaig a descansar força satisfet, perquè avui hem inaugurat un espai molt important per a Gràcia, i clau per a Barcelona: la nova Plaça Lesseps. Després de suportar durant dècades el nyap imposat pel franquisme, i després d’anys d’obres, els veïns i veïnes ja poden gaudir d’aquest espai. Gràcies, cal dir-ho, a la participació activa de moltes persones que es van voler implicar directament en el disseny de l’espai. Les seves aportacions han estat fonamentals per anar trobant, sobre el terreny, solucions per a cada necessitat.
En l’extens álbum de fotos que us he penjat podeu veure com ha quedat i quanta gent ha volgut venir a la festa d’inauguració de la plaça Lesseps que hem fet durant tot el matí. Com ha dit l’alcalde Hereu, després de molt de temps de patir-la, ara és moment de gaudir-la!
Últims comentaris