Si no heu pogut venir a l’Orfeó aquesta tarda, podeu trobar el text que portava preparat clicant aquí. Com que alguna part l’he improvisada sobre la marxa, també us enllaço l’àudio, tot i que la qualitat de la gravació no és tan bona com voldria. Podeu sentir la conferència clicant aquí.

Posts relacionats:

1. Primer any de mandat
2. Conferència de l’alcalde Jordi Hereu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
3. Propòsit per al 2007: treballar molt

Avui he tingut l’orgull de presentar, junt amb la regidora Montse Ballarín, unes dades que considero molt importants per al districte de Gràcia: les inversions que en els darrers anys hem fet en Educació. Des de 2007, hem quadruplicat el nombre de places d’escoles bressol municipals a Gràcia hem invertit prop de trenta milions d’euros en obres de nova creació i de millora de centres de totes les etapes educatives.

Dic que és un orgull per diversos motius. En primer lloc, perquè això suposa assolir una de les fites que em vaig marcar quan vaig arribar a la regidoria. Les millores en aquest àmbit eren una demanda social inajornable i calia capgirar la situació. Els temps que corren, amb la crisi, no han acompanyat gaire però malgrat tot, i gràcies als esforços i la complicitat de moltes persones, tinc la certesa que hem contribuït a millorar notablement un aspecte de la vida de moltes famílies.

En segon lloc, perquè massa sovint l’activitat política va associada a batalles que acaben donant la imatge que els polítics només fem que crear problemes i donar maldecaps. Per això em motiva especialment poder demostrar que la nostra feina també resol problemes i permet construir una societat més justa. I ho fem amb els impostos que paguem entre tots.

Ho he dit aquest matí, i m’agrada tornar-hi: l’educació és un element clau en la cohesió social. És la millor eina per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquest és el model que defenso, i per això assolir aquesta fita i poder-ho presentar avui m’ha animat el dia, malgrat el refredat que arrossego des que va començar a fer fresca.

Dades

No sóc amic d’atabalar amb dades, però si voleu veure un resum del que hem explicat aquest matí, el trobareu aquí.

Si el que voleu és repassar quines són les inversions que hem fet durant aquest mandat, les teniu recollides aquest fulletó, que s’inclou en la campanya “L’Educació, orgull de Gràcia”, en què s’expliquen les oportunitats educatives que avui ja són realitat al nostre districte.

Posts relacionats:

1. La bona educació
2. Manifestació de l’Orgull Gai a Madrid
3. 25 anys d’escola pública a Gràcia

Si us voleu distreure una estoneta, podeu seguir l’activitat a twitter mitjançant aquest scroll:

Posts relacionats:

1. Comença la Festa Major de Gràcia 2010
2. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
3. Festa Major de Gràcia 2009

Simplement, vull recordar-vos que teniu tota la informació al web de la Fundació Festa Major de Gràcia.

I si voleu més detalls, podeu fer un cop d’ull a l’entrevista que aquest matí m’han fet a TV3, amb connexió en directe amb el carrer Verdi, on el Sergi Font ha explicat com es fan els guarniments dels carrers: són el resultat de l’esforç de moltes persones!

Ah, i els internautes, recordeu que al twitter podeu fer servir l’etiqueta #fmgracia i participar al concurs de fotos amb l’etiqueta #fotogracia

Posts relacionats:

1. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
2. Festa Major de Gràcia: buscant (i trobant) solucions
3. Festa Major de Gràcia 2009

Aquest munt de runa que veieu a la foto és un dels grans records de la meva infantesa. És la fàbrica que queda (quedava) entre Bailèn i Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. La foto la vaig fer dissabte, i suposo que ara quedaran encara menys elements que puguin recordar aquest edifici, en la seva major part abandonat des de fa anys.

Ara es veuen des del carrer les parets de la casa de la Maruja, la portera de la fàbrica: tenia el pis just damunt de l’entrada. Allà, en aquell balconet, vaig passar moltes tardes quan era petit, mentre la meva mare anava a netejar cases per guanyar alguns diners. Altres tardes me les passava al pis de la Maria, la planxadora. Érem molt amics amb el seu nét, el Jordi. De tant en tant, des de casa del Ferran, que vivia enfront, tiràvem menjar als coloms que hi havia al sostre de la fàbrica.

Ja de més gran, posava benzina en la benzinera que donava al carrer Bailèn, i que junt amb el pàrquing era la darrera activitat que quedava en l’edifici. En aquella benzinera han entrat tots els meus cotxes al llarg de 27 anys: des del primer Seat 600 fins l’actual Seat Córdoba, que em porta amunt i avall des de fa 14 anys i encara en durarà algun més!

 Aquests són els records que em venen al cap aquests dies, quan passo per allà per anar a veure la mare. Les obres la tenen ben atabalada. M’agafa l’enyorança, però també sento satisfacció perquè aquest espai, que és part de la meva memòria històrica, acollirà un seguit de serveis públics que aprofitarant sobre tot els infants i els joves del barri: una escola bressol, una escola de primària, pistes esportives, i estem intentant encabir-hi també un aparcament.

 No tornarem a veure la vella fàbrica, però segur que quan sigui un avi i vegi sortir els nens de l’escola recordaré aquests temps en què he tingut l’oportunitat de fer algunes coses per Gràcia. Diuen que amb els anys queden només els bons records. Aquest, de ben segur, en serà un.

Posts relacionats:

1. Records del CJB
2. 25 anys d’escola pública a Gràcia
3. Llibreria Europa, 1994-2006

Posts relacionats:

1. Comença la Festa Major de Gràcia 2010
2. Cartell de Festa Major 2008
3. Festa Major de Gràcia 2009

Posts relacionats:

1. El projecte del Parc dels Tres Turons
2. Incivisme d’importació
3. Quatre de vuit i anecdotari de la Mercè

I al seu primer any està molt bé. M’agrada la quantitat de persones que a dia d’avui ja gaudeixen d’aquest nou espai. Sis mil metres quadrats per a vianants, per a gent gran, per a gent jove i per a nens, que són els que millor s’ho passen amb la zona de Jocs Infantils. I de casualitat he vist que també serveix de font d’inspiració per a artistes: la boníssima foto que acompanya aquest article l´he agafada del flickr del Ricard Estruch!

Realment, hem aconseguit crear una nova centralitat a Gràcia, un nou punt on poder anar-hi a passejar. Aquí hem guanyat la batalla als cotxes, amb la reforma s’ha aconseguit que cada dia 17 mil cotxes menys passin per allà. Que no és poc.

El que més m’agrada, però, és veure que la plaça no es queda igual, sinó que dia a dia la podem seguir millorant. De la mateixa manera que els nens petits cada dia creixen i aprenen una cosa nova, des del districte cada dia aprenem com podem fer més amables els espais pels ciutadans. És per això que conjuntament amb l’associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps hem elaborat un decàleg d’actuacions per tal de arreglar aquells aspectes que poden representar algun problema pels vianants i alhora dinamitzar tota la part sud de Lesseps. Amb aquest objectiu: programarem activitats estables a l’amfiteatre, senyalitzarem que es pot trepitjar la gespa, sensibilitzarem perquè els veïns no deixin els gossos sense lligar, plantarem més arbres i també més flors, posarem baranes en punts que ara donen problemes, i un llarg etcètera més. Tot un seguit de coses adreçades a aconseguir que la plaça no s’aturi, que segueixi endavant.

M’agrada millorar les coses i de fet, ja estic desitjant veure amb quines millores complirà Lesseps el seu segon any. Però per això hauré d’esperar dotze mesos més.

Posts relacionats:

1. Inaugurada la plaça Lesseps
2. Punt d’inflexió a la plaça de Lesseps
3. L’estiu a la plaça Lesseps

Això és el que ens dóna la mida de fins a quin punt és important la nostra cultura popular. I en aquest sentit Gràcia és un dels districtes que més aposta per la seva protecció de manera radical, ja que pensem que protegir la cultura popular no és una opció sinó una obligació. Cultura és educació, és civilització, és emoció, és intel.ligència i és civiltat. La cultura és bàsica i per aquest motiu jo avui estic especialment content de poder cedir tan als nostres castellers de la Vila de Gràcia com a l’estimada Fundació Festa Major, un local perquè hi puguin seguir cuinant emocions, diversió i il.lusions per tots els ciutadans, sense patir per l’espai.

Les dues entitats compartiran un gran edifici de més de 1.000 metres quadrats al carrer Alzina, 7-9. Un local amb subterrani, planta baixa i dos pisos, amb una estructura particularment pensada per acollir tant torres humanes, com decorats de festa major. Serà el segon gran centre de cultura popular del districte després de la Violeta i confio que serà un element més que contribuirà a renovar i mantenir vigents les nostres tradicions i les nostres festes.

Avui espero impacient que es facin les obres, mentre imagino quin deu ser el nou repte dels castellers o com seran els nous decorats de Festa Major!

Posts relacionats:

1. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
2. Comença la Festa Major de Gràcia 2010
3. Cartell de Festa Major 2008

Centre Cívic La Sedeta

Coses de la vida, la celebració ha coincidit amb un acord important sobre el futur de la plaça de La Sedeta. Per això vull aprofitar per parlar-vos dels acords i de la necessitat d’aconseguir i generar consensos tant a nivell polític com amb els veïns i veïnes, amb els graciencs i amb les entitats que formeu part del que avui és Gràcia.

L’entesa sobre La Sedeta ha arribat després d’impulsar i dur a terme un procés participatiu entre els veïns en el qual, des del districte, hem volgut escoltar tothom i recollir les reflexions que ens heu anat fent arribar sobre aquest espai.

Amb aquests “deures” fets, finalment hem aconseguit tancar un document de bases amb Esquerra Republicana on s’acorda que la Sedeta es remodelarà guanyant més espai públic per als ciutadans, ampliant i millorant els serveis del centre cívic i mantenint el compromís de trobar un espai per ubicar a prop de la plaça un nou centre de serveis socials. L’acord a més, no cal dir-ho, està obert en aquests moments a tots els grups polítics que s’hi vulguin sumar.

Com a regidor de Gràcia us dic que és un bon acord. Crec que la solució que hem pactat recull les peticions que ens heu fet veïns i entitats, i la filosofia bàsica de tot el que s’ha dit.

Obtenir consensos majoritaris, que no vagin en detriment del servei públic ni vulnerin l’interès general és sempre un repte i sempre resulta difícil. Però no per això s’ha de renunciar a intentar-ho. En aquesta ocasió ho hem aconseguit.

Per tirar endavant les coses és necessari apropar-se… i escoltar… Un pas previ a poder transformar.

Posts relacionats:

1. 25 anys d’escola pública a Gràcia
2. El PAD de Gràcia, aprovat (segona part)
3. Inaugurat el CAT!