Aquest munt de runa que veieu a la foto és un dels grans records de la meva infantesa. És la fàbrica que queda (quedava) entre Bailèn i Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. La foto la vaig fer dissabte, i suposo que ara quedaran encara menys elements que puguin recordar aquest edifici, en la seva major part abandonat des de fa anys.

Ara es veuen des del carrer les parets de la casa de la Maruja, la portera de la fàbrica: tenia el pis just damunt de l’entrada. Allà, en aquell balconet, vaig passar moltes tardes quan era petit, mentre la meva mare anava a netejar cases per guanyar alguns diners. Altres tardes me les passava al pis de la Maria, la planxadora. Érem molt amics amb el seu nét, el Jordi. De tant en tant, des de casa del Ferran, que vivia enfront, tiràvem menjar als coloms que hi havia al sostre de la fàbrica.

Ja de més gran, posava benzina en la benzinera que donava al carrer Bailèn, i que junt amb el pàrquing era la darrera activitat que quedava en l’edifici. En aquella benzinera han entrat tots els meus cotxes al llarg de 27 anys: des del primer Seat 600 fins l’actual Seat Córdoba, que em porta amunt i avall des de fa 14 anys i encara en durarà algun més!

 Aquests són els records que em venen al cap aquests dies, quan passo per allà per anar a veure la mare. Les obres la tenen ben atabalada. M’agafa l’enyorança, però també sento satisfacció perquè aquest espai, que és part de la meva memòria històrica, acollirà un seguit de serveis públics que aprofitarant sobre tot els infants i els joves del barri: una escola bressol, una escola de primària, pistes esportives, i estem intentant encabir-hi també un aparcament.

 No tornarem a veure la vella fàbrica, però segur que quan sigui un avi i vegi sortir els nens de l’escola recordaré aquests temps en què he tingut l’oportunitat de fer algunes coses per Gràcia. Diuen que amb els anys queden només els bons records. Aquest, de ben segur, en serà un.

Posts relacionats:

1. Records del CJB
2. 25 anys d’escola pública a Gràcia
3. Llibreria Europa, 1994-2006

Posts relacionats:

1. Cartell de Festa Major 2008
2. Festa Major de Gràcia 2009
3. Festa Major de Gràcia: buscant (i trobant) solucions

Posts relacionats:

1. L’homenatge més merescut
2. Un any de regidor a l’Ajuntament de Barcelona
3. El projecte del Parc dels Tres Turons

I al seu primer any està molt bé. M’agrada la quantitat de persones que a dia d’avui ja gaudeixen d’aquest nou espai. Sis mil metres quadrats per a vianants, per a gent gran, per a gent jove i per a nens, que són els que millor s’ho passen amb la zona de Jocs Infantils. I de casualitat he vist que també serveix de font d’inspiració per a artistes: la boníssima foto que acompanya aquest article l´he agafada del flickr del Ricard Estruch!

Realment, hem aconseguit crear una nova centralitat a Gràcia, un nou punt on poder anar-hi a passejar. Aquí hem guanyat la batalla als cotxes, amb la reforma s’ha aconseguit que cada dia 17 mil cotxes menys passin per allà. Que no és poc.

El que més m’agrada, però, és veure que la plaça no es queda igual, sinó que dia a dia la podem seguir millorant. De la mateixa manera que els nens petits cada dia creixen i aprenen una cosa nova, des del districte cada dia aprenem com podem fer més amables els espais pels ciutadans. És per això que conjuntament amb l’associació de Veïns i Comerciants de la plaça Lesseps hem elaborat un decàleg d’actuacions per tal de arreglar aquells aspectes que poden representar algun problema pels vianants i alhora dinamitzar tota la part sud de Lesseps. Amb aquest objectiu: programarem activitats estables a l’amfiteatre, senyalitzarem que es pot trepitjar la gespa, sensibilitzarem perquè els veïns no deixin els gossos sense lligar, plantarem més arbres i també més flors, posarem baranes en punts que ara donen problemes, i un llarg etcètera més. Tot un seguit de coses adreçades a aconseguir que la plaça no s’aturi, que segueixi endavant.

M’agrada millorar les coses i de fet, ja estic desitjant veure amb quines millores complirà Lesseps el seu segon any. Però per això hauré d’esperar dotze mesos més.

Posts relacionats:

1. Inaugurada la plaça Lesseps
2. Punt d’inflexió a la plaça de Lesseps
3. L’estiu a la plaça Lesseps

Això és el que ens dóna la mida de fins a quin punt és important la nostra cultura popular. I en aquest sentit Gràcia és un dels districtes que més aposta per la seva protecció de manera radical, ja que pensem que protegir la cultura popular no és una opció sinó una obligació. Cultura és educació, és civilització, és emoció, és intel.ligència i és civiltat. La cultura és bàsica i per aquest motiu jo avui estic especialment content de poder cedir tan als nostres castellers de la Vila de Gràcia com a l’estimada Fundació Festa Major, un local perquè hi puguin seguir cuinant emocions, diversió i il.lusions per tots els ciutadans, sense patir per l’espai.

Les dues entitats compartiran un gran edifici de més de 1.000 metres quadrats al carrer Alzina, 7-9. Un local amb subterrani, planta baixa i dos pisos, amb una estructura particularment pensada per acollir tant torres humanes, com decorats de festa major. Serà el segon gran centre de cultura popular del districte després de la Violeta i confio que serà un element més que contribuirà a renovar i mantenir vigents les nostres tradicions i les nostres festes.

Avui espero impacient que es facin les obres, mentre imagino quin deu ser el nou repte dels castellers o com seran els nous decorats de Festa Major!

Posts relacionats:

1. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
2. Cartell de Festa Major 2008
3. Festa Major de Gràcia 2009

Centre Cívic La Sedeta

Coses de la vida, la celebració ha coincidit amb un acord important sobre el futur de la plaça de La Sedeta. Per això vull aprofitar per parlar-vos dels acords i de la necessitat d’aconseguir i generar consensos tant a nivell polític com amb els veïns i veïnes, amb els graciencs i amb les entitats que formeu part del que avui és Gràcia.

L’entesa sobre La Sedeta ha arribat després d’impulsar i dur a terme un procés participatiu entre els veïns en el qual, des del districte, hem volgut escoltar tothom i recollir les reflexions que ens heu anat fent arribar sobre aquest espai.

Amb aquests “deures” fets, finalment hem aconseguit tancar un document de bases amb Esquerra Republicana on s’acorda que la Sedeta es remodelarà guanyant més espai públic per als ciutadans, ampliant i millorant els serveis del centre cívic i mantenint el compromís de trobar un espai per ubicar a prop de la plaça un nou centre de serveis socials. L’acord a més, no cal dir-ho, està obert en aquests moments a tots els grups polítics que s’hi vulguin sumar.

Com a regidor de Gràcia us dic que és un bon acord. Crec que la solució que hem pactat recull les peticions que ens heu fet veïns i entitats, i la filosofia bàsica de tot el que s’ha dit.

Obtenir consensos majoritaris, que no vagin en detriment del servei públic ni vulnerin l’interès general és sempre un repte i sempre resulta difícil. Però no per això s’ha de renunciar a intentar-ho. En aquesta ocasió ho hem aconseguit.

Per tirar endavant les coses és necessari apropar-se… i escoltar… Un pas previ a poder transformar.

Posts relacionats:

1. 25 anys d’escola pública a Gràcia
2. El PAD de Gràcia, aprovat (segona part)
3. Gran participació en el PAD de Gràcia

Plataforma única Gràcia

Aquests darrers dies es comença a notar que la gent de la Vila té ganes que arribi el bon temps i tornar a gaudir dels carrers i places: els foguerons, les rues de carnestoltes, una calçotada frustrada precisament pel mal temps, els preparatius de Sant Medir… Sí, passejant aquests dies per Gràcia veig que tot està a punt per reprendre l’activitat a l’aire lliure. I això m’ha fet pensar en els carrers de la Vila, tan canviats (a millor, penso) els darrers anys.

Al districte de Gràcia seguim avançant amb un objectiu de fons prioritari: guanyar espai pels vianants. Des de l’Ajuntament ens hem centrat en donar preeminència al vianant per sobre del cotxe en els nostres carrers. El resultat que perseguim és molt clar: transformar aquests carrers en vies més amables, convertir-los en autèntics espais de connexió, en camins urbans que enllacin ciutadans, llocs, equipaments i serveis. Volem carrers per les persones.

A la Vila de Gràcia durant aquest any ja tindrem en funcionament vuit de les setze illes per vianants previstes en el pla de mobilitat i arribarem a un 70% dels carrers de la Vila convertits en plataforma o semi-plataforma única. La nostra aposta és ferma: en aquests moments ja hem reformat 35.000 metres quadrats d’espai públic fent actuacions com ampliar voreres, millorar paviment i deixar voreres i calçada al mateix nivell i no ens aturarem aquí. La peatonalització de Gràcia que impulsem, però, ve acompanyada d’una estratègia de transport públic potent sense la qual no seria possible restar protagonisme als cotxes.

Hem de pensar que en una societat canviant, nosaltres volem seguir treballant per guanyar els carrers per la gent, pels veïns, pels més joves, però també pels més grans. Reduirem cotxes i augmentarem accessibilitat , perquè aquí, al districte de Gràcia, no volem que ningú es quedi fora. No volem que ningú renunciï a gaudir del seu espai públic. M’agradaria trobar-vos, tot passejant, pels nostres carrers.

Posts relacionats:

1. La Sedeta: apropar-se i escoltar
2. El PAD de Gràcia, aprovat (segona part)
3. Gràcia, gent amb talent

Per cert, no em puc estar de penjar el vídeo del brillant pregó del Sicus:

Aquesta ha estat una edició en què s’ha consolidat un nou model, després d’anys de treball: una festa més diürna i més familiar. Sembla que hi ha consens general en que ho hem aconseguit, sense renunciar a la vida nocturna, que també forma part de la Festa. El nou model és un marc sobre el qual hem d’anar treballant, en el camí cap a l’excel·lència, que és un camí llarg i que no es fa ni d’un dia ni d’un any per l’altre.

Agraiments
Vull expressar el meu agraiment i les meves felicitacions a les persones de la Fundació Festa Major per la feina feta, qua ha estat molt important.

També, és clar, als cossos de seguretat: els mossos i la meva Guàrdia Urbana per l’excel·lent tasca que han fet, i que ens han permès viure la Festa en l’ordre que tots volíem i desitjàvem.

Als serveis d’emergència que han col·laborat amb nosaltres aquests dies, amb una gran professionalitat que ens acompanya des de fa anys.

Als equips de neteja que han demostrat, una vegada més, la capacitat de treball que tenen, fent que la Gràcia de festa es llevi com una Gràcia de convivència, amb els carrers nets i endreçats.

Al conjunt de l’equip tècnic del Districte, el meu equip més proper, amb què treballo cada dia: serveis tècnics, serveis personals, inspecció, gerència… Tots han fet un esforç increïble perquè aquesta festa surti com ha sortit.

Un agraïment molt especial a tots els mitjans de comunicació, que han sabut transmetre l’esperit cívic de la Festa, mostrant la realitat des de tots els punts de vista: no només els aspectes dolents, sinó també els positius, que són molts. Part d’aquesta feina, per cert, l’heu pogut anar seguint al meu Facebook

I finalment, agrair els ciutadans i ciutadanes que han tingut un comportament cívic, que han estat la immensa majoria, deixant en minoria la resta.

Falta la jornada castellera

Finalment, no és per pressionar, però crec que hem viscut una molt bona festa, amb molta innovació i molt bons guarnits als carrers, entre altres aspectes molt positius. Ara només cal esperar que els Castellers de la Vila de Gràcia estiguin a l’alçada en la jornada castellera que tenim aquesta tarda!

Posts relacionats:

1. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
2. Festa Major de Gràcia: buscant (i trobant) solucions
3. La Festa Major de Gràcia envaeix Lleida

Com a exemple, us explicaré que a l’àrea d’urgències tot el mobiliari i l’instrumental està agafat del sostre, per facilitar al màxim la mobilitat i donar més flexibilitat i comoditat, com s’està fent en les instal·lacions més punteres.

Val a dir que en les darreres setmanes i els darrers mesos estem veient com a Gràcia ens estem posant molt al dia en el que es refereix a Salut. A banda de l’hospital Quirón, estrenat no fa gaire, fa poc que hem estrenat instal·lacions punteres impulsades des de la sanitat pública al Parc Sanitari Pere Virgili (antic Hospital Militar), i aviat obriran aquestes noves de Sant Pau, que també donen servei al districte.

Posts relacionats:

1. Sant Jordi gracienc
2. Cap de setmana recordant vells temps: Esportiu Claret i els Tres Tombs a Sant Andreu
3. Sant Medir

He compartit aquest moment amb la mare l’Albert i els seus germans. No he evitat no emocionar-me durant l’acte. Però sort que la mare de l’Albert estava allà per donar-nos ànims. M’ha agradat molt el quan la Josefina Altès i el Vicenç Sanclemente (acompanyant a la guitarra) ens han fet cantar a tots la Cançó de les balances, de l’Ovidi Montllor.

No deixa de ser un homenatge a l’Albert que l’estrena de la seva placa hagi coincidit en el temps amb la celebració pel canvi de placa a la plaça de Rius i Taulet. La plaça on té la seu l’ajuntament de Gràcia és, per fi, oficialment, la plaça de la Vila de Gràcia.

Segur que avui l’Albert està molt content.

Posts relacionats:

1. Record per a l’Albert Musons des de l’Independent
2. Homenatge a Albert Musons
3. Albert Musons