Roig i Gracienc » 3. Personal

Battlestar Galactica

Guillem Espriu — Wed, 21 Jul 2010 21:09:30 +0000

Les darreres setmanes estan resultant certament intenses, però això no treu que intenti trobar algunes estones per a la vida personal, que els regidors i regidores també en tenim. Com molts sabeu, una de les coses que m’agraden és mirar algunes sèries i algunes pel•lícules, i especialment Star Trek i totes les seves derivades.

Però un bon dia vaig redescobrir Galactica, una sèrie de ciència ficció que al principi em va resultar estranya, però aviat em va enganxar. Es tracta d’una actualització molt retocada d’una altra sèrie de 1978 -amb el pare de Bonanza en el paper de comandante Adama!

El primer que sobta és la imatge tan fosca que té. Les naus no són blanques, netes, asèptiques i ben il•luminades, sinó que són llocs on viu gent, i s’han d’anar reparant. Són mitjans de transport que es deterioren amb l’ús. Són per tant aparells “reals”, que trontollen i fan sorolls desagradables.

I el que també és molt original és l’argument. Una mica enrevessat, però molt bo: un grup d’humans intenten tornar a la Terra, però tenen un enemic molt potent, els cylon. Primera diferència amb les sèries tradicionals: els enemics no són uns éssers repugnants i de colors i formes estranys. Tenen, en tot, aparença humana. Segona diferència: els cylon van ser creats 40 anys abans pels humans. Ara, els cylon han evolucionat i volen destruir els seus creadors, que s’han acabat convertint en els seus carcellers.

A la pràctica, ningú no està lliure de sospites, i qualsevol ésser suposadament humà podria ser un infiltrat. Fins i tot els líders polítics que governen els humans.

Tota la sèrie està molt ben feta, però el final –que no us penso explicar- és absolutament genial. Una sèrie de ciència ficció que descriu molt bé alguns comportaments de la raça humana, amb tot el que tenim de bo… i de dolent. Els personatges també són humans, molt humans. Es traeixen, s’enamoren, menteixen, maquinen… Al capdavall, la seva situació no deixa de ser de supervivència.

Total, que penso que és una de les millors sèries de ciència-ficció dels darrers anys. I això que no parla del futur, sinó dels inicis, en el seu sentit més ampli… Us la recomano!

Posts relacionats:

Records d’infantesa

Guillem Espriu — Mon, 07 Jun 2010 21:50:20 +0000

Aquest munt de runa que veieu a la foto és un dels grans records de la meva infantesa. És la fàbrica que queda (quedava) entre Bailèn i Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. La foto la vaig fer dissabte, i suposo que ara quedaran encara menys elements que puguin recordar aquest edifici, en la seva major part abandonat des de fa anys.

Ara es veuen des del carrer les parets de la casa de la Maruja, la portera de la fàbrica: tenia el pis just damunt de l’entrada. Allà, en aquell balconet, vaig passar moltes tardes quan era petit, mentre la meva mare anava a netejar cases per guanyar alguns diners. Altres tardes me les passava al pis de la Maria, la planxadora. Érem molt amics amb el seu nét, el Jordi. De tant en tant, des de casa del Ferran, que vivia enfront, tiràvem menjar als coloms que hi havia al sostre de la fàbrica.

Ja de més gran, posava benzina en la benzinera que donava al carrer Bailèn, i que junt amb el pàrquing era la darrera activitat que quedava en l’edifici. En aquella benzinera han entrat tots els meus cotxes al llarg de 27 anys: des del primer Seat 600 fins l’actual Seat Córdoba, que em porta amunt i avall des de fa 14 anys i encara en durarà algun més!

Aquests són els records que em venen al cap aquests dies, quan passo per allà per anar a veure la mare. Les obres la tenen ben atabalada. M’agafa l’enyorança, però també sento satisfacció perquè aquest espai, que és part de la meva memòria històrica, acollirà un seguit de serveis públics que aprofitarant sobre tot els infants i els joves del barri: una escola bressol, una escola de primària, pistes esportives, i estem intentant encabir-hi també un aparcament.

No tornarem a veure la vella fàbrica, però segur que quan sigui un avi i vegi sortir els nens de l’escola recordaré aquests temps en què he tingut l’oportunitat de fer algunes coses per Gràcia. Diuen que amb els anys queden només els bons records. Aquest, de ben segur, en serà un.

Posts relacionats:

Com s’aconsegueix que un gat s’empassi una pastilla

Guillem Espriu — Sun, 21 Mar 2010 18:28:41 +0000

Avui hem hagut de donar a l’Aquil·les i l’Ulisses una d’aquelles pastilles per prevenir els paràsits intestinals… Aquí els teniu fent un glopet després d’empassar-se-la. Al final d’aquest post trobareu un vídeo explicatiu que ens ha resultat de molt ajut, però la veritat és que la feina no és gens fàcil. Els nostres perquè són de bona pasta, però en la majoria de casos el manual d’instruccions més encertat és aquest que hem trobat a Internet. Són quinze passos molt simples:

1.- Tome el gato y acúnelo con su brazo izquierdo como si estuviera sosteniendo a un bebé. Coloque los dedos índice y pulgar de su mano izquierda para aplicar una suave presión sobre las mejillas del minino, mientras sostiene la píldora con la derecha. Cuando el gato abra la boca, arroje la píldora dentro. Permítale cerrar la boca a los efectos de que el gato la trague.

2.- Coja la píldora del suelo y saque al gato de detrás del sofá. Acune al gato en su brazo izquierdo y repita el proceso.

3.- Traiga al gato desde el escritorio y tire la píldora baboseada a la basura

4.- Coja una nueva pastilla de la caja, acune al gato en su brazo izquierdo, manteniendo las patas traseras firmemente sujetas con su mano izquierda. Fuerce la apertura de la mandíbula y empuje la pastilla dentro de la boca del animal con su dedo medio. Mantenga la boca del gato cerrada y cuente hasta 10.

5.- Saque la píldora de la pecera, y al gato de encima del armario. Llame a su esposa, que está en el jardín, para que le ayude.

6.-Arrodíllese en el suelo con el gato firmemente sujeto entre sus rodillas. Mantenga sus patas traseras y delanteras quietas. Ignore los gruñidos que el gato emite. Pídale a su esposa que sostenga la cabeza del gato con una mano, mientras le abre la boca con una regla de madera. Eche la pastilla dentro y frote vigorosamente la garganta del gato.

7.- Traiga al gato de la lámpara de la cocina. Coja otra píldora de la caja. Recuerde comprar una nueva regla y encargar unas cortinas nuevas. Barra cuidadosamente los trozos de figuras de porcelana y póngalos aparte para pegarlos luego.

8.- Envuelva al gato en una toalla grande y pídale a su esposa que lo mantenga estirado, sólo con la cabeza visible. Ponga la pastilla en una pajita de refresco. Abra la boca del gato con un lápiz. Ponga un extremo de la pajita en la boca del gato y el otro en la suya propia. Sople.

9.- Lea el prospecto de la caja para asegurarse que la pastilla que se acaba de tragar no es dañina para seres humanos. Beba un vaso de agua para recuperar el sentido del gusto. Aplique apósitos en los brazos de su esposa y limpie la sangre de la alfombra con agua fría y jabón.

10.- Traiga al gato del tejado del vecino. Tome otra píldora. Ponga al gato en el armario y cierre la puerta sobre su cuello, dejando sólo la cabeza fuera del mismo. Fuerce la apertura de la boca con una cuchara de postre. Arroje la pastilla dentro de la boca del gato con una goma elástica.

11.- Vaya al garaje a buscar un destornillador para volver a colocar la puerta del armario en sus bisagras. Aplíquese compresas frías en sus mejillas y verifique cuándo fue su última dosis de antitetánica.

12.- Llame a los bomberos para bajar al gato del árbol que hay en la calle de enfrente. Discúlpese con su vecino, que se acaba de estrellar tratando de escapar de su gato furioso.

13.- Tome la última píldora de la caja. Ate las patas delanteras del gato junto con las traseras con una cuerda.Atelo firmemente a la pata de la mesa de la cocina. Busque guantes de trabajo pesado. Mantenga la boca del gato abierta con una pequeña palanca. Póngale la pastilla en la boca seguida de un trozo de carne. Mantenga la cabeza vertical y vierta medio litro de agua a través de la garganta del gato, para que trague la píldora.

14.- Haga que su esposa lo lleve a urgencias. Siéntese tranquilo mientras el doctor le venda los dedos y la frente y le saca la píldora del ojo. En el camino de vuelta a casa, deténgase un momento en la tienda de muebles para comprar una nueva mesa.

15.- Por último, arregle con una inmobiliaria la compra de una nueva casa, y llame al veterinario, para averiguar si tiene algún hámster para vender.

Heheeee… Una mica sí que va així la cosa. Amb els nostres ha estat suficient seguir els consells d’aquesta clínica especialitzada de Madrid:

No hi ha posts relacionats.

UP, de Disney-Pixar

Guillem Espriu — Thu, 13 Aug 2009 23:26:44 +0000

Vinc de veure UP, la darrera pel·lícula de Disney-Pixar. És una història molt maca, i molt senzilla, d’un avi que ha perdut el seu horitzò quan mor la seva dona. Al principi el veiem com una persona gran amb tots els tòpics dolents que de vegades els atribuïm, injustament: solitaris, egoistes, malcarats, és aquell típic “viejo gruñón”: Però el mobbing immobiliari i el record de la seva dona el porten a superar tots aquests tòpics i, malgrat les limitacions –en part psicològiques- de l’edat, emprendre una nova aventura. Al costat, accidentalment, d’un nen.

Una relació intergeneracional que m’ha agradat molt. L’aventura es construeix dia a dia, i sovint amb companys de viatge inesperats.

Com veieu a la foto, hem anat a veure UP en 3D. Ha estat molt xulo. De fet, no recordo haver vist cap pel·lícula en tres dimensions des dels 80, quan et posaven aquelles ulleres cutres de cartrò i paper de cel·lofan. Res comparat amb aquestes ulleres tan modernes que ens han donat avui.

En fi, que us animo a anar-la a veure, aprofitant les nits d’agost: avui al cinema èrem ben pocs i s’estava fresquet!

Posts relacionats:

El Xipito

Guillem Espriu — Wed, 22 Jul 2009 15:02:46 +0000

Avui he portat el Xip a passar la ITV. Per tenir 14 anys està perfecte. És un joven vejete que, a banda d’estar sord, veure-hi poc i tenir artrosi, està fet un chaval. Això sí, té la mateixa gana que ha tingut sempre, i moltes ganes de passar el dia al carrer. O sigui, que malgrat ser pràcticament centenari (aquesta edat per a un gos són molts anys), ha passat la visita al veterinari sense gaires complicacions. De premi, les vacances ben aviat!

Posts relacionats:

Placa en record de l’Albert Musons

Guillem Espriu — Sun, 19 Apr 2009 21:54:04 +0000

A partir d’avui, al carrer de Sant Lluís, una placa recorda a tots els vianants que en un pis d’aquell carrer va viure l’Albert Musons. L’hem estrenada amb un acte molt emotiu, que hauria estat molt del gust de l’Albert: gegants, colles de foc, castellers, bastoners, trabucaires… han anat desfilant per davant del que era la finestra del despatx on l’Albert va reimpulsar la historiografia gracienca, el socialisme gracienc, la vida del districte. Hi va passar moltes hores, darrere d’aquella finestra que hi ha damunt la placa que hem estrenat avui.

He compartit aquest moment amb la mare l’Albert i els seus germans. No he evitat no emocionar-me durant l’acte. Però sort que la mare de l’Albert estava allà per donar-nos ànims. M’ha agradat molt el quan la Josefina Altès i el Vicenç Sanclemente (acompanyant a la guitarra) ens han fet cantar a tots la Cançó de les balances, de l’Ovidi Montllor.

No deixa de ser un homenatge a l’Albert que l’estrena de la seva placa hagi coincidit en el temps amb la celebració pel canvi de placa a la plaça de Rius i Taulet. La plaça on té la seu l’ajuntament de Gràcia és, per fi, oficialment, la plaça de la Vila de Gràcia.

Segur que avui l’Albert està molt content.

Posts relacionats:

Mudança

Guillem Espriu — Mon, 23 Mar 2009 08:23:20 +0000

Aquest ha estat un cap de setmana ben especial: després de molt de temps esperant el moment, tot indica que el canvi de domicili està molt a prop. Per això ens hem tancat a casa a empaquetar tot el que hem trobat als prestatges i als armaris. Quin cansament!

Com podeu veure a la foto, no hem treballat sols. L’Aquil·les i l’Ulisses ens han fet companyia en tot moment, ficant el nas a tot arreu. Concretament, en la imatge teniu l’Aquil·les enfilat a una pila de caixes per tenir un mirador privilegiat. Ha descobert que això de les altures li agrada i està tot el dia pujant i baixant.

En fi, espero que el trasllat el poguem fer aviat, perquè bellugar-se per casa aquests dies és gairebé impossible!

Posts relacionats:

Premis Goya

Guillem Espriu — Sun, 01 Feb 2009 22:44:19 +0000

Potser és que tinc bon ull per a les pel·lícules, però el cas és que aquesta nit els premis Goya han distingit dues cintes que he recomanat de manera especial des d’aquest blog:

El truco del manco, de Santiago A. Zannou, ha guanyat els tres Goya a què estava nominat: millor director novell, millor actor revelació (El Langui) i millor cançó original.

I el Goya per al millor documental ha estat per a Bucarest, la memòria perduda, d’Albert Solé, de què ja us vaig parlar en el seu moment. Per cert, que fa no res també va guanyar el premi de l’Acadèmia Catalana del Cinema.

Als dos equips, moltes felicitats! Uns premis ben merescuts!

Posts relacionats:

El truco del manco

Guillem Espriu — Fri, 30 Jan 2009 00:42:17 +0000

Arribo dels Cinemes Verdi, on he anat dos dies consecutius. Avui, per veure El truco del manco, pel·lícula de Santiago A. Zannou nominada per als premis Goya; ahir, vaig assistir a la inauguració de Docs Barcelona, festival dedicat als documentals. Els Verdi, sempre un referent en produccions de qualitat, i amb línies ben diferents.

El truco del Manco

A la pel·lícula de Santiago A. Zannou, veiem dos personatges molt diferents que afronten els reptes que la vida els planteja, i fins l’últim moment són capaços d’aixecar-se i tirant endavant: són un noi de raça negra tancat en sí mateix i un discapacitat, que cada moment de la seva vida és una lluita, però troba la força per anirmar-se a ell mateix i també al seu company.

M’ha portat records quan treballava com a Educador de carrer, una feina dura que vaig haver de deixar perquè em costava desconnectar després d’intentar ajudar a tirar endavant persones amb problemes d’exclusió social.

SOS Racisme ha tingut l’encert d’organitzar un cine-fòrum amb aquesta pel·lícula nominada en tres categories als Goya: millor director novell, millor actor revelació i millor cançó. Us la recomano i desitjo molta sort a tot l’equip.

DOCS Barcelona

També aquests dies podeu veure als Verdi el festival Docs Barcelona. Al web teniu tota la informació que necessiteu per trobar algun o alguns documentals que us interessin i apropar-vos als cinemes graciencs. Crec que a Gràcia el Docs Barcelona trobarà una acollida molt càlida, i és precisament per això que auguro que serà un exemple més del que el nostre districte pot oferir al conjunt de Barcelona.

Posts relacionats:

Felicitació nadalenca

Guillem Espriu — Wed, 24 Dec 2008 06:25:24 +0000

Simplement, avui us volia penjar la nostra felicitació nadalenca d’aquest any!

Posts relacionats: