Roig i Gracienc » Animalons

Com s’aconsegueix que un gat s’empassi una pastilla

Guillem Espriu — Sun, 21 Mar 2010 18:28:41 +0000

Avui hem hagut de donar a l’Aquil·les i l’Ulisses una d’aquelles pastilles per prevenir els paràsits intestinals… Aquí els teniu fent un glopet després d’empassar-se-la. Al final d’aquest post trobareu un vídeo explicatiu que ens ha resultat de molt ajut, però la veritat és que la feina no és gens fàcil. Els nostres perquè són de bona pasta, però en la majoria de casos el manual d’instruccions més encertat és aquest que hem trobat a Internet. Són quinze passos molt simples:

1.- Tome el gato y acúnelo con su brazo izquierdo como si estuviera sosteniendo a un bebé. Coloque los dedos índice y pulgar de su mano izquierda para aplicar una suave presión sobre las mejillas del minino, mientras sostiene la píldora con la derecha. Cuando el gato abra la boca, arroje la píldora dentro. Permítale cerrar la boca a los efectos de que el gato la trague.

2.- Coja la píldora del suelo y saque al gato de detrás del sofá. Acune al gato en su brazo izquierdo y repita el proceso.

3.- Traiga al gato desde el escritorio y tire la píldora baboseada a la basura

4.- Coja una nueva pastilla de la caja, acune al gato en su brazo izquierdo, manteniendo las patas traseras firmemente sujetas con su mano izquierda. Fuerce la apertura de la mandíbula y empuje la pastilla dentro de la boca del animal con su dedo medio. Mantenga la boca del gato cerrada y cuente hasta 10.

5.- Saque la píldora de la pecera, y al gato de encima del armario. Llame a su esposa, que está en el jardín, para que le ayude.

6.-Arrodíllese en el suelo con el gato firmemente sujeto entre sus rodillas. Mantenga sus patas traseras y delanteras quietas. Ignore los gruñidos que el gato emite. Pídale a su esposa que sostenga la cabeza del gato con una mano, mientras le abre la boca con una regla de madera. Eche la pastilla dentro y frote vigorosamente la garganta del gato.

7.- Traiga al gato de la lámpara de la cocina. Coja otra píldora de la caja. Recuerde comprar una nueva regla y encargar unas cortinas nuevas. Barra cuidadosamente los trozos de figuras de porcelana y póngalos aparte para pegarlos luego.

8.- Envuelva al gato en una toalla grande y pídale a su esposa que lo mantenga estirado, sólo con la cabeza visible. Ponga la pastilla en una pajita de refresco. Abra la boca del gato con un lápiz. Ponga un extremo de la pajita en la boca del gato y el otro en la suya propia. Sople.

9.- Lea el prospecto de la caja para asegurarse que la pastilla que se acaba de tragar no es dañina para seres humanos. Beba un vaso de agua para recuperar el sentido del gusto. Aplique apósitos en los brazos de su esposa y limpie la sangre de la alfombra con agua fría y jabón.

10.- Traiga al gato del tejado del vecino. Tome otra píldora. Ponga al gato en el armario y cierre la puerta sobre su cuello, dejando sólo la cabeza fuera del mismo. Fuerce la apertura de la boca con una cuchara de postre. Arroje la pastilla dentro de la boca del gato con una goma elástica.

11.- Vaya al garaje a buscar un destornillador para volver a colocar la puerta del armario en sus bisagras. Aplíquese compresas frías en sus mejillas y verifique cuándo fue su última dosis de antitetánica.

12.- Llame a los bomberos para bajar al gato del árbol que hay en la calle de enfrente. Discúlpese con su vecino, que se acaba de estrellar tratando de escapar de su gato furioso.

13.- Tome la última píldora de la caja. Ate las patas delanteras del gato junto con las traseras con una cuerda.Atelo firmemente a la pata de la mesa de la cocina. Busque guantes de trabajo pesado. Mantenga la boca del gato abierta con una pequeña palanca. Póngale la pastilla en la boca seguida de un trozo de carne. Mantenga la cabeza vertical y vierta medio litro de agua a través de la garganta del gato, para que trague la píldora.

14.- Haga que su esposa lo lleve a urgencias. Siéntese tranquilo mientras el doctor le venda los dedos y la frente y le saca la píldora del ojo. En el camino de vuelta a casa, deténgase un momento en la tienda de muebles para comprar una nueva mesa.

15.- Por último, arregle con una inmobiliaria la compra de una nueva casa, y llame al veterinario, para averiguar si tiene algún hámster para vender.

Heheeee… Una mica sí que va així la cosa. Amb els nostres ha estat suficient seguir els consells d’aquesta clínica especialitzada de Madrid:

No hi ha posts relacionats.

El Xipito

Guillem Espriu — Wed, 22 Jul 2009 15:02:46 +0000

Avui he portat el Xip a passar la ITV. Per tenir 14 anys està perfecte. És un joven vejete que, a banda d’estar sord, veure-hi poc i tenir artrosi, està fet un chaval. Això sí, té la mateixa gana que ha tingut sempre, i moltes ganes de passar el dia al carrer. O sigui, que malgrat ser pràcticament centenari (aquesta edat per a un gos són molts anys), ha passat la visita al veterinari sense gaires complicacions. De premi, les vacances ben aviat!

Posts relacionats:

Mudança

Guillem Espriu — Mon, 23 Mar 2009 08:23:20 +0000

Aquest ha estat un cap de setmana ben especial: després de molt de temps esperant el moment, tot indica que el canvi de domicili està molt a prop. Per això ens hem tancat a casa a empaquetar tot el que hem trobat als prestatges i als armaris. Quin cansament!

Com podeu veure a la foto, no hem treballat sols. L’Aquil·les i l’Ulisses ens han fet companyia en tot moment, ficant el nas a tot arreu. Concretament, en la imatge teniu l’Aquil·les enfilat a una pila de caixes per tenir un mirador privilegiat. Ha descobert que això de les altures li agrada i està tot el dia pujant i baixant.

En fi, espero que el trasllat el poguem fer aviat, perquè bellugar-se per casa aquests dies és gairebé impossible!

Posts relacionats:

Un any

Guillem Espriu — Thu, 27 Mar 2008 09:50:06 +0000

Avui estem d’aniversari: l’Aquil·les i l’Ulisses fan un anyet!

La veritat és que s’han fet un lloc a la família (i al sofà), i costa de recordar com era la vida sense ells, simplement, perquè ara ens sembla que han estat amb nosaltres tota la vida…

En fi, aquesta nit els prepararem un dels seus menjars preferits: pernil dolç. I potser una espelmeta i tot…

Posts relacionats:

Descans amb gats i cine

Guillem Espriu — Mon, 10 Dec 2007 09:52:27 +0000

Tornem a la càrrega després de quatre dies de desconnexió relativa (com veieu, després d’aprovar el PAD m’he permès un cert descans, però no sense abans explicar-vos els detalls en aquest blog, és clar).

Hem passat els quatre dies fora, i aquesta vegada hem decidit marxar de vacances amb els gatets, que potser també estaven estressats i necessitaven relaxar-se. La veritat és que nosaltres ens ho hem passat molt bé, i ells no han parat. S’han passat els dies empaitant mosques per tota la casa, i han tingut la seva primera experiència de passeig a l’aire lliure: han disfrutat sortint fora, olorant flors i plantes, i enfilant-se als arbres…

Aquí teniu, per exemple, l’Aquil·les en posició d’atac.

I l’Ulisses anant pels arbres.

I així hem passat els quatre dies de descans. També hem anat al cinema, a veure La Brújula Dorada, un conte amb la Nicole Kidman fent de dolenta, dolenta. A mí em va semblar massa lenta i no em va convéncer gaire, tot i que a nivell tècnic està molt ben feta. Els seients del cinema d’Igualada, a més, són incòmodes i potser per això la pel·lícula se’m va fer més llarga.

Posts relacionats:

I parlant de gats…

Guillem Espriu — Thu, 08 Nov 2007 10:20:39 +0000

Ja que en el post anterior parlàvem de gatets, crec que alguns de vosaltres -els qui també teniu gat- us sentireu molt identificats amb aquest vídeo del youtube que m’han passat:

Posts relacionats:

Gatazos

Guillem Espriu — Thu, 08 Nov 2007 10:06:18 +0000

Aquesta setmana hem esterilitzat els gatets, per recomanació veterinària i de molts amics que coneixeu millor que nosaltres el tema dels felins. Ho hem passat una mica malament, perquè això de veure’ls anestesiats agobia una mica. Els gatets, però, estan recuperadíssims i ja estan jugant com sempre. I seguint-nos pel tot el pis. M’havien dit que els gats són molt independents, però a estones tinc la sensació de tenir dos gossos a casa.

Com haureu comprovat, nosaltres encara els diem gatets, però en realitat ja són uns gatazos. Ho podeu veure en les fotos:

Posts relacionats:

Zeus és gracienc

Guillem Espriu — Wed, 22 Aug 2007 12:12:00 +0000

Zeus, recent tret del carrer
Originally uploaded by guillemespriu

Aquest és el Zeus, el gatet de la meva sogra. Durant el pregó de la festa major, la Irene Güell em va demanar si coneixia algú que volgués un gatet molt maco que hi havia abandonat en un solar de Vallcarca. Ella el va trobar, però no se’n podia fer càrrec.

Dos dies abans, la Dolors ens havia tornat l’Ulisses i l’Aquil·les, que van passar quinze dies de colònies a ca la iaia mentre nosaltres feiem vacances. Li va costar molt tornar-los. Jo crec que els volia segrestar.

Total, que de seguida vaig veure que el gatet abandonat podia trobar llar. La Dolors no va dubtar gaire. Va anar a veure el gatet, i de seguida se’l va endur al veterinari per treure-li puces i portar-lo a casa.

El pregó de la Festa Major, doncs, va salvar la vida del Zeus. Tot i que viu a Horta, podem afirmar que Zeus és gracienc, i li deu la vida a la Festa Major.

Per cert, després de la desparasitació i una bona dutxa, el Zeus va quedar així:

Posts relacionats:

Dissabte de família, animals, esport i música

Guillem Espriu — Sun, 10 Jun 2007 20:23:00 +0000

Dissabte ha estat un dia intens. Per la part personal, a causa de la pèrdua d’un familiar estimat, que m’ha portat molts records de la infantesa i, sobre tot, del meu pare. La veritat és que el més important de tot és veure la fortalesa de la meva mare. Això m’anima a continuar treballant, perquè el temps que tenim és limitat i cal aprofitar-lo i compartir-lo amb els altres.

A tall d’anècdota, encara en l’àmbit familiar, per la tarda, tots vam anar al metge. Bé, concretament al veterinari. I dic tots perquè el Pep i jo vam portar l’Aquil·les, l’Ulisses i el Xipito. Us reconec que quan vam sortir amb el menjar del xip i dels gats, la sorra de les caquetes i els medicaments semblava que anéssim de trasllat. Va ser molt divertit. I tots ells es van portar molt bé, i van aguantar com uns campions mentre els vacunaven.

La resta del dia, amb temes relacionats amb el jovent: esport i música. Del matí, destacar el Torneig de Gimnàstica Vila de Gràcia, on apart de trobar molta gent coneguda he pogut veure el pavelló del Club de Tennis La Salut. M’agradaria que les potencialitats d’aquest equipament estiguessin més aprofitades per al Districte. Potser es podria aconseguir que aquesta instal·lació privada, de forma conveniada, tingui un ús més públic. Compto amb la bona voluntat de l’entitat esportiva i de la seva direcció per aconseguir-ho.

Per la nit vam sopar amb la Marga, la nostra soprano predilecta. Molts la coneixeu perquè va cantar a la nostra boda. Després vam anar als cinemes Verdi. Aquí vam escollir una pel·lícula –un documental- excel·lent: Això és ritme! Us la vull recomanar de forma molt especial. Tracta sobre la creació d’un espectacle de música i dansa: la posada en escena del ballet La consagració de la Primavera, d’Igor Stravinsky. Els artistes són joves d’instituts de Berlín i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. És impressionant veure el canvi d’actitud dels joves al llarg de les setmanes d’assajos.

El que més m’agrada és veure com ells i elles van des de la por al fracàs fins a l’èxtasi de l’èxit, utilitzant només un mitjà per aconseguir-ho: el seu esforç i la seva constància. Al final, han deixat la postura còmoda del “no m’arrisco, i així no fracasso” per assumir un repte que comporta esforços i potser algun disgust, però que acaba sent un enriquiment personal i no només aprenen a ballar: aprenen a confiar en ells mateixos per aconseguir els seus objectius. La il·lusió que desprenen ens ha d’inspirar a tots a seguir treballant i cercar nous camins per implicar els i les joves en la millora de tot el que ens envolta.

Posts relacionats:

Aquil·les i Ulisses

Guillem Espriu — Sat, 02 Jun 2007 19:02:00 +0000

Fa poc més de 24 hores que són a casa i ja tenim algunes coses clares. Per exemple, que el nostre lloc preferit del sofà ha passat a ser el seu lloc preferit del sofà. Amb aquesta careta és com ens ho han dit aquesta tarda:

I també està clar que no pararan fins haver escorcollat minuciosament cada lloc de la casa. Aquí, l’Ulisses, en plena exploració de la meva planta preferida i del gerro centenari de la meva àvia:

En aquestes 24 hores se suposa que els havíem d’ensenyar algunes coses, però crec que hem estat nosaltres els que n’hem hagut d’aprendre més. Hem après que les nostres sabatilles són gairebé la millor joguina imaginable, només per darrere dels dits dels peus que hi ha dins. I que el llit, amb nosaltres sota l’edredó, és com Port Aventura. Amb l’avantatge que aquest parc d’atraccions es pot usar a qualsevol hora de la matinada. Amb saltar al damunt n’hi ha prou perquè tot es comenci a bellugar. Em conformaria amb que ells aprenguessin que no vull que se’m mengin les plantes. Sospito que no ho aconseguiré…

(Per cert, la imatge que encapçala aquest web des de fa algunes setmanes és una foto de la mare i la germana de l’Aquil·les i l’Ulisses, que es diuen Hortènsia i Bonifàcia)

Posts relacionats: