D’aquest discurs em quedo amb quatre frases:

• “No puc parlar de la Catalunya dels meus avantpassats, però si de la Catalunya dels meus fills i millor encara dels meus néts”
• “Defenso el patriotisme social abans que mil proclames sobre la nostra identitat”
• “Seré el primer treballador per Catalunya i pels catalans i catalanes”
• “Pensar ordenadament, actuar racionalment i atendre als ciutadans càlidament”

Tinc tan clar que serà un bon president que fins i tot m’atreveixo a proposar-vos un exercici: compareu el seu discurs d’investidura amb la intervenció d’Artur Mas. És la millor manera de comprovar que tenim un bon president i que, de retruc, hem evitat tenir un president pèssim.Per acabar aquesta entrada plena de recomanacions, heu de fer un cop d’ull també al programa de Govern que desplegarà l’equip encapçalat per Montilla.

Posts relacionats:

1. Montilla president, som feliços
2. Balanç d’un any de president Montilla
3. President Pasqual

Sobre això dels cognoms, li he fet notar la situació que tenim a Gràcia. Els cognoms del regidor, d’ERC, és Martínez, el mateix que una de les conselleres d’ERC; un altre es diu López. En canvi, per part socialista, el president del plenari es diu Ramon Nicolau, i els consellers som Musons, Llasat, Vinyals i Espriu. Conclusió? Val més que no ens refiem dels noms quan es tracta de política. Hi ha un Vendrell d’ERC i un Vendrell del PP, sense anar més lluny.

Sobre que el Montilla sigui “d’aquí” o “d’allà”, és una dèria que ja anirà passant, amb el temps. A l’amo del restaurant li he fet notar que Montilla va venir “d’allà” amb 16 anys, i que per tant ja és més “d’aquí”. Com ho seran, d’aquí a 20 o 30 anys, els immigrants que ara obren colmados, com van fer tants immigrants dels 60 i 70. De retruc, li he fet notar que per fer polítiques d’integració, qui millor que Montilla, que va viure la integració a Catalunya en primera persona, i ara arribarà a presidir el país?

Però per damunt d’aquests debats, que la gestió del govern anirà demostrant que són, simplement, ridículs, aquests dies els socialistes estem feliços. Ho deixa ben clar un brevíssim post, que recomano llegir, al blog del Miquel Iceta.

Posts relacionats:

1. Balanç d’un any de president Montilla
2. Article del president Montilla a El País, sobre Finançament
3. Diàlegs en xarxa amb el president Montilla

A través d’una de les campanyes electorals en les que s’ha discutit, com poques vegades, entorn les propostes dels diferents partits, s’ha dibuixat clarament la línia divisòria entre l’esquerra i la dreta a Catalunya. Una línia divisòria en la que els ciutadans hauran d’optar per una Catalunya en la que es repartiran de forma arbitrària xecs o carnets d’integració per punts, o una Catalunya en la que els ciutadans i les ciutadanes tindran els drets de ciutadania consolidats en el marc d’una societat del Benestar.

Els darrers 3 anys de Govern de la Generalitat de Catalunya han estat marcats no només per l’aprovació de la reforma estatutària de Catalunya sinó també, per un augment de la despesa en polítiques socials. Em sembla especialment significativa la inversió a les escoles que han passat de poc menys de 200 milions d’€ amb els governs de CiU a més de 400 milions amb el govern del PSC. L’educació i l’escola pública han estat una de les grans prioritats del Govern de la Generalitat amb un increment pressupostari mig d’un 15% anual, enfront del 8% anual dels governs de CiU.

I crec que un govern de la Generalitat, amb el PSC i José Montilla al capdavant és l’únic que ens pot garantir que Catalunya s’apropi cada cop més a l’Estat del Benestar Europeu. José Montilla és l’únic candidat que pot garantir un govern de la Generalitat que inverteixi en justícia, llibertat i solidaritat, en definitiva, en la Catalunya social.

Posts relacionats:

1. Montilla i Mas: compromís social contra partidisme
2. Montilla president, som feliços
3. Millor treball, més cohesió social

Aproximadament un centenar d’ordinadors, tots connectats a internet i els corresponents joves agafats a ells, estan iniciant la campanya a les primeres hores del dia 16 d’octubre. Realment la societat ha canviat molt. Jo recordo les campanyes iniciades amb la penjada de cartells als carrers, van ser les primeres que feia allà pels finals dels anys 80 amb companys de les agrupacions socialistes de Barcelona i de les joventuts socialistes.

Els moments de record sempre són importants, però el més important avui es demanar-vos a tots i totes el vostres suport en els propers dies per fer arribar les nostres idees i els nostres projectes al conjunt de tota la població.

Posts relacionats:

1. Novetats de campanya
2. Campanya, vot a vot
3. Spot de campanya: els joves que voten per primera vegada