Si us voleu distreure una estoneta, podeu seguir l’activitat a twitter mitjançant aquest scroll:

Posts relacionats:

1. Comença la Festa Major de Gràcia 2010
2. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
3. Festa Major de Gràcia 2009

Podeu llegir bons resums generals al web de Carlos Guadián o a la mateixa Sectorial de Ciberactivisme del PSC. A més, m’agradaria compartir amb vosaltres (“a la xarxa ets allò que comparteixes”, que diu el César Calderón) els punts bàsics de la meva intervenció, que he resumit en 20 tweets (i que us penjo en slideshare per gentilesa del Pep, que em deixa el seu):

Posts relacionats:

1. Article del president Montilla a El País, sobre Finançament
2. Balanç d’un any de president Montilla
3. Montilla president, som feliços

Feia temps que buscava algun sistema perquè sóc conscient que a Gràcia hi ha una part significativa de la població que té com a llengua materna un idioma diferent al català, i em fa gràcia facilitar-los la lectura. Primer havia pensat a limitar la traducció al castellà i l’anglès, però consultant algunes dades em vaig adonar que anava errat. En efecte, a Gràcia hi ha una comunitat important de persones sudamericanes procedents de països de parla hispana (unes 7.000 persones). Però de dins la Unió Europea, el col•lectiu més nombrós és el d’italians (al voltant dels 2.300). De francesos en tenim menys, uns 1.300, i una curiositat: tenim més alemanys que no pas anglesos. I cal tenir també en compte els amics portuguesos, tan actius, i els de Marroc, i Pakistan, i Líban, i…

O sigui que, vista la quantitat de llengües maternes diferents que tenim entre nosaltres, vaig veure que el millor era obrir el ventall al màxim. Si voleu veure com és el Roig i Gracienc en rus o xinès, només heu d’anar a la columna de la dreta i escollir l’opció que volgueu.

Evidentment, us animo a fer l’esforç de llegir la versió catalana original, però consultar de tant en tant la traducció us pot servir fins i tot per aprendre millor!

Posts relacionats:

1. Premis Vila de Gràcia 2006

Doncs bé, el cert és que el Roig i Gracienc no havia evolucionat al ritme trepidant d’internet, i convenia donar-li una volta, perquè començava a estar obsolet. De fet, molts haureu comprovat que, malgrat la inactivitat blocaire dels darrers mesos, al Facebook no paro de penjar-vos coses.

Ara es tracta de lligar el bloc amb la resta d’eines 2.0 i especialment les xarxes socials. En definitiva, que trobeu a Roig i Gracienc la meva identitat digital completa, i no només la petita part que el blog suposa.

Però sobre tot us demanaré una cosa: malgrat la presència a la xarxa sigui una part important de mi mateix, segueixo valorant per damunt de tot la presència als carrers de Gràcia, de manera que, més enllà del contacte que poguem mantenir mitjançant la xarxa, m’agradarà veure-us sovint pel barri i les nombroses activitats presencials, analògiques i absolutament 1.0 que les entitats i les persones de Gràcia organitzen constantment!

Posts relacionats:

1. L’efecte borrego
2. Feliç Dia d’Internet
3. Diàlegs en xarxa amb el president Montilla

La causa l’ha acabat trobant el Pep: un tros de codi html que se’m va ficar no sé on, no sé com, i que em va destrossar un tros de web. Un cop arreglat el problema, ja puc tornar a la ciberfeina.

Sort de la meva companya de Sant Joan Despí i amiga, Mariajosé, que va ser la primera a avisar-me que hi havia problemes. Moltes gràcies!

Posts relacionats:

1. Vigileu amb els dominis .cat a Active 24 !
2. Necessito que em doneu un cop de mà

Recentment, el PSC va organitzar unes jornades de reflexió sobre les noves tecnologies i el web 2.0. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé. Primer per les persones que van assistir, que eren de primer ordre, Jose Antonio Donaire, José Rodriguez, Aintzane Conesa, Lourdes Muñoz, Raquel i Chesi -reconec que em va faltar el Joan Ramon Bernabé, que té una pàgina impressionant. I en segon lloc, per la senzillesa com es van tractar els temes i la participació de tots els presents, més de 40 persones de tot el territori de Catalunya.

També m’agradaria destacar persones que pel seu exemple m’han animat a iniciar i continuar el Miquel Iceta, la reflexió permanent, el Joan Ferran, publicador incansable, el Jordi Pedret amb qui intentava fer competicions però sempre guanyava ell… També cal dir que he animat a molts a fer blog com per exemple bona part de la blogesfera gracienca socialista (Neus, Núria, Carles, Albert, Alex,  Dolors, etc…) i he seguit a amics com el Miquel Pellicer o la Consol Prados que quan es desanima jo l’apreto perquè continuï. I probablement el més important el Pep, el meu maridet, el tècnic de suport sempre present -aquí o a Madrid.

Vagi per endavant que jo em considero un usuari de les noves tecnologies i a més de nivell baix, no hi ha comparació amb els que acabo de parlar. Primer m’agradaria explicar-vos que jo escric el blog per estar en contacte amb moltes persones d’origen diferents: la meva germana que em llegeix puntualment, la Marta que explica al meu amic Franc què fa el seu amic desprès de més de 26 anys de coneixença, als companys i companyes de l’agrupació i també a persones retrobades, així com moltes persones de Gràcia que em diuen que em segueixen i m’animen a continuar. Tota aquesta gent són aproximadament 600 persones, jo moltes vegades li dic una mica el meu micromón, ja que en el meu món hi ha molta gent que no utilitza ni el blog, ni el facebook ni el twitter. Però no hi ha dubte que avui Internet és un mitjà de comunicació directa. Per a molts dels meus lectors, Roig i Gracienc és l’únic blog que llegeixen -o un dels pocs-,i ho fan per afinitat personal.

En una conversa que vaig tenir no fa gaire amb un bon company de fa molts anys en el moviment estudiantil (ens barallàvem molt), el Cèsar Calderon, parlàvem de la importàcia que té la suma de tots els que ens dediquem a això dels blogs, donat que genera una llarga cua que va incorporant a moltes persones a aquestes tecnologies, al mateix temps que la pròpia tecnologia s’acaba per simplificar i es generalitza per a tots (de fet, ja comencen a haver productes informàtics adreçats específicament a blocaires).

No cal assumir totes les tecnologies a la vegada i fins i tot n’hi ha algunes que potser passaran tan ràpid que molta gent ni les veurà. El que sí que us asseguro és que la xarxa és un mitjà que et dóna la possibilitat d’estar en contacte amb molta gent que normalment no pots veure: és un complement (no substitut) tant de l’activitat política com de les relacions personals. Tot i que a mi m’agrada molt més la relació personal!

Posts relacionats:

1. Política 2.0
2. Feliç Dia d’Internet
3. facebook o la finestra oberta al mon

Ha estat un problema tècnic causat per Active 24, l’empresa on tinc registrat el domini.

Com que no deixen domiciliar el pagament, has de fer l’ingrès un cop l’any. Però clar, si no t’ho recorden es fa francament complicat pensar-hi.

Resultat? Dijous em van tallar el web i divendres em trobo un mail reclamant-me que pagui. Vaig pagar, però clar com que era pont vaig haver d’esperar fins ahir per tornar a tenir web. No cal que us expliqui l’impacte que això ha tingut en el posicionament en cercadors com Google.

M’he queixat i m’asseguren que sí que han enviat mails a tort i a dret avisant. Quina barra!

Total… Em podeu recomanar alguna altra empresa que registri el domini .cat? Si ni tansols em demanen disculpes m’agradaria canviar de companyia, per motius obvis.

Posts relacionats:

1. Balanç i MOLTES NOVETATS blocaires
2. “Encarnado y gracienc”
3. Telefònica, malgrat tot…

Segons les estadístiques que faig servir (Motigo-Webstats, Google i StatCounter), deveu ser uns 300 o 400 lectors els qui assíduament treieu el nas per aquí per tafanejar què fa el Roig i Gracienc. Sé que en realitat a molts només us interessa saber com estan els gatets del Roig, però se us perdona. Tots som humans.

Bromes a banda, estic content que els 303 posts que he penjat fins ara (aquest és el que fa 304) us resultin més o menys interessants. El blog m’ha permès tenir un contacte més estret amb molta gent amb qui ens havíem perdut la pista, i sempre m’agrada trobar gent que segueix les meves evolucions, com a regidor, com a persona, a travès d’aquest web. Si per a vosaltres resulta mínimament útil i interessant, per a mi ja és un èxit.

El blog, a més, m’ha obert la porta a les noves tecnologies, que fins que vaig engegar-lo ja fa més de dos anys m’eren pràcticament alienes. I aquí em teniu: tan bon punt em podeu trobar explicant les darreres mesures que hem pres a l’Ajuntament, com comentant una pel·lícula, parlant dels gatets… O penjant una frase al twitter, o mossegant-vos amb el vampir en què em converteixo quan entro al Facebook.

I en aquest temps, la família blocaire ha anat creixent: al PSC de Gràcia, als mitjans de comunicació (webs de La Tortuga, Tranversal…), entre ciutadans i ciutadanes de Gràcia… Entre tots anem teixint aquesta Vila 2.0 que s’està creant, i que qui sap si amb el pas del temps serà tan activa i tan fructífera com la versió no virtual…

En fi, que avui estic content. Però ara marxo cap a les jornades de Comerç al Carrer que fem a Gràcia. No sé si el temps acompanyarà, però malgrat la meva activitat virtual no he perdut el gust per trepitjar el carrer i mullar-me, si cal, quan plou. Internet està molt bé, però els carrers de Gràcia són encara millors! Feliç Dia d’Internet!

Posts relacionats:

1. facebook o la finestra oberta al mon
2. Telefònica, malgrat tot…
3. Blog Action Day

Us vull passar els resultats de la vostra col·laboració, us avanço que han estat molt interessant. El web va tenir aquell dia 453 visites de 256 persones diferents (o identificacions d’ordinador diferents). I ara mateix portem 37 comentaris.

Si haguès de resumir les aportacions, crec que el màxim consens el trobaríem en una afirmació del tipus:

“Telefònica és l’antic monopoli, no ens agrada gens, són uns careros… Però en el panorama actual és la millor oferta que hi ha en el panorama actual, en qualitat del servei, en atenció al client i en reparació d’avaries”.

Telefónica ha estat recomanada 30 vegades malgrat tot. En un hipotètic rànquing de lectors i lectores d’aquest blog, el segon preferit serien Orange i Ono, amb tres vots cadascun; i després vindrien Jazztel i Ya amb un sol vot. Un bon grapat ha destacat la conveniència i l’eficàcia del cable, si bé és un servei que encara no està plenament implantat…

No em puc estar d’esmentar una recomanació desesperada d’un dels lectors, que ha arribat a la conclusió que el millor és anar directament a un locutori.

El que està clar és que les companyies de telefonia tenen un problema d’imatge bastant important, i que ens estan cobrant molt car un servei que en altres països és molt més assequible.

A l’espera que les coses millorin, m’he instal·lat l’ADSL megues de Telefónica. El primer any 40 euros al mes, trucades incloses, i l’any vinent a 50… El vam demanar dijous a les 21’00 i com que a casa havíem tingut línia amb Telefònica fa temps, divendres a les 13’00 ja tenia l’ADSL operatiu. Ni 24 hores! Espero que la cosa segueixi igual de bé que ha començat.

Posts relacionats:

1. Necessito que em doneu un cop de mà
2. facebook o la finestra oberta al mon
3. Adéu, germans!

El problema és que amb tanta oferta i tanta promoció em costa distingir quin dels operadors ofereix millors condicions: que si Telefónica, que si Ono, que si Jazztel… Al final, totes m’acaben semblant iguals.

Per això us pregunto: vosaltres o els vostres coneguts teniu ADSL a casa? Amb quina empresa? Me la recomaneu? N’esteu contents? Què és millor, 1 mega, 2, 3, 10, 12, 20 megues?

Doneu-me un cop de mà, si us plau!! Espero els vostres comentaris aquí!

Posts relacionats:

1. Telefònica, malgrat tot…
2. “Encarnado y gracienc”
3. Vigileu amb els dominis .cat a Active 24 !