Sigui com sigui, el pressupost presentat per CiU deixa molts dubtes, resumits en aquesta presentació on recullo les preguntes que he formulat a la regidora Recasens. Un detall que haurem de tenir en compte en els mesos a venir: ella pràcticament no m’ha respost, sinó que ha preferit delegar en el regidor del PP Xavier Mulleras, que per tant ha exercit talment com si formés part del Govern municipal.

La manca de resposta ha estat la constatació final que aquests pressupostos no són els que necessita Barcelona. En aquesta altra presentació, doncs, trobareu els motius que han portat al grup socialista a votar NO:

Posts relacionats:

1. Tret de sortida cap a les eleccions municipals
2. Força, Pasqual!
3. El PSC de Gràcia, al Primer de Maig

És un dret que no hauríem de perdre de cap de les maneres. Aconseguir la jornada de 48 hores va ser una de les grans lluites sindicals a Catalunya i a Espanya, i ara no ens podem fer enrere. Per això celebro la reacció immediata del govern espanyol, amb el ministre Celestino Corbacho destacant que és un retrocès, i de sindicats com la UGT, que ha penjat directament al seu web aquest argumentari.

Per no parlar, per cert, de la campanya que s’està fent al Facebook. Hem de dir que no a aquesta barbaritat!!!

Posts relacionats:

1. Només Montilla garanteix la Catalunya social
2. El nou Club Natació Catalunya
3. Sí, ministre

Un any més, el PSC de Gràcia va aplegar bastanta gent, perquè entre els nostres militants tenim força sindicalistes, tant de la UGT com de CCOO.

Tenint en compte les dates, pensava que la participació seria menor. I a Barcelona hi va haver encara més gent que a la resta de ciutats d’Espanya. Crec que això demostra la preocupació per temes com els que he enumerat abans. És simptomàtic, per cert, que els immigrants es bolquin a participar al Primer de Maig. És evident que són un dels sectors que més pateixen la precarietat i les males condicions de treball.

Posts relacionats:

1. Primer de maig
2. Primer spot del PSOE
3. Primer any de mandat

I segur que ens explica que no tot són flors i violes: ell mateix denuncia sovint que els sous continuen sent massa baixos -especialment per als joves-, i que l’accés a l’habitatge és més que complicat per a molta gent. Serà un pregó diferent, i per això ja tinc ganes d’escoltar-lo. Per anar fent boca, podeu mirar l’entrevista que li fan avui a El Punt. Diari que, per cert, també publica una entrevista al president de la Federació Festa Major, Ricard Estruch.

Aquesta nit, molts veïns i veïnes estareu enfeinats acabant de guarnir els carrers. Avui el dia ha començat assolellat. Espero que aguanti, i que el bon temps duri perquè poguem admirar els resultats de tant d’esforç. Ens veiem durant aquests dies pels carrers de la Vila!

Posts relacionats:

1. Josep Maria Socías Humbert
2. Josep Maria Huertas
3. Gràcia, temps de bombes, temps de refugis: el llibre de Josep Maria Contel

Relacionat amb això, avui vull aprofitar per parlar de la relació entre el món del treball i els joves. La precarietat laboral és un problema d’una rellevència immensa, perquè més enllà de l’impacte directe sobre l’economia dels joves, té un greu impacte social: la precarietat està fent que l’edat d’emancipació sigui cada cop més alta, i que els joves tinguin cada vegada més problemes per trobar pis.

Des dels ajuntaments no aconseguirem que els empresaris facin contractes més bons ni que els pisos vagin més barats d’avui per demà, però sí que podem incidir i marcar algunes pautes. Així, des de les polítiques de promoció econòmica de la ciutat continuarem afavorint la creació de més i millor ocupació, impulsant la innovació com a eix clau per a la competitivitat del nostre teixit econòmic.

Relacionat directament amb els joves, el nostre programa inclou l’impuls d’un programa a les escoles per sensibilitzar i millorar en la cultura del treball, que posarà l’accent en les sortides professionals de qualitat que els pot oferir Barcelona.

El nostre programa també parla de l’habitatge públic per a joves que farem, entre altres llocs, Trinitat Vella, Baró de Viver, les antigues Casernes de Sant Andreu, els edificis de Fabra i Coats i al barri de Navas. A més, cada distrcite disposarà d’una borsa d’Habitatge Jove.

Per cert, en referència a les propostes absurdes d’algun candidat d’un altre partit: per als socialistes la solució al problema de l’habitatge NO passa per enviar els joves de Barcelona a viure en un gueto al costat del Moll d’Inflamables! M’agradaria linkar amb aquesta proposta, però no han gosat posar-la al web de Xavier Trias. O com a mínim, jo ara mateix no la trobo pas.

Posts relacionats:

1. Pacte Nacional per l’Habitatge
2. Spot de campanya: els joves que voten per primera vegada
3. Debat dels candidats als Lluïsos

… i jo mateix:

Si voleu tenir més dades sobre el posicionament del PSC relatiu a la situació sociolaboral a Catalunya, feu un cop d’ull a aquest document. I si voleu comprovar que el nostre portaveu està prou reivindicatiu, feu un cop d’ull al blog del Miquel Iceta.

La lluita contra la precarietat laboral és una altra de les reivindicacions més insistents que fem els sindicalistes els darrers anys. I és que, més enllà de l’evident impacte econòmic, la inseguretat que genera treballar en precari va en contra de qualsevol programa del PSC: és un atemptat directe contra la cohesió social.

Però mentre les millores en el món del treball no arribin, caldrà seguir treballant, precisament, per aquesta cohesió social. I és per això que el nostre programa per a les municipals hi fa una incidència especial, perquè des de l’Ajuntament es fan contribucions essencials en aquest sentit. La llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials –obra en bona part de de Ramon Nicolau, número 16 a la llista del PSC- es permetrà impulsar les polítiques en aquest àmbit.

MESURES destacades en el programa: Atenció a tots els col·lectius amb major risc d’exclusió social: gent gran, aturats de llarga durada, dones, joves, nouvinguts, treballadors no qualificats; resposta global a les necessitats: serveis bàsics, atenció social i sanitària, accés a la cultura, a la pràctica esportiva; coordinació en Atenció Primària: salut-serveis socials, fonamental en aquest segle XXI.

Però avui no vull acabar aquest post del Primer de Maig sense fer esment a un sector on malauradament s’uneixen els problemes d’accés al món laboral amb problemes d’inclusió social. Es tracta de la situació que pateix el col·lectiu de persones amb això que anomenem “intel·ligència límit” o problemes relacionats amb la salut mental. El nostre programa recull el compromís de potenciar el programa d’inserció laboral per al col·lectiu menys afavorits, fins assolir els 5.000 llocs de treball. En això tenim un gran model en el treball que fan algunes entitats, com la gracienca ACIDH. Us recomano que mireu el seu web perquè deixa clar que encara ens queda molt per fer si volem una societat veritablement cohesionada.

Posts relacionats:

1. House o la seguretat social que mai arribarem a pagar
2. Només Montilla garanteix la Catalunya social
3. Montilla i Mas: compromís social contra partidisme

Doncs, no, això de que “esclavisme” consisteix ara a aprofitar-se d’immigrants que no tenen papers i que són sistemàticament els treballadors sortim al carrer, no està passat de moda. Perquè en el món de l’empresa encara massa sovint està de moda exigir molt als treballadors i pagar-los poc. S’han renovat, això sí, les modalitats i les etiquetes. Així, el que abans anomenàvem, genèricament, “putejar”, ara es diu “mobbing”, i està perseguit per la llei –tot i que encara queda molt per fer; el que abans es deia explotats; tampoc no ha canviat la tendència irrefrenable d’alguns caps a assetjar sexualment subordinats o subordinades; encara hi ha massa poques dones que manin o puguin ascendir en les seves empreses…

Mentre tot això no canviï, la manifestació del Primer de Maig no deixarà d’estar “de moda”. Per això hi assisteixo cada any, en companyia dels meus amics ugetistes, amb qui em podeu veure a la foto.

Ha estat un dia excel·lent, ple de companys i companyes que feiem pinya al voltant de les banderes del nostres partits i dels sindicats. La participació ha estat elevada en les nostres files, si prenem com referència el darrer any. Vull destacar la presència dels companys i companyes de l’agrupació de Gràcia: la Neus, la Concepció, el Josep, el Lluís, la Sònia, el Carles i sobre tot una companya de 90 anys que ens animava a continuar participant en el Primer de maig. També vull felicitar als companys de les Joventuts Socialistes i de l’AJEC, que eren molt presents i amb moltes ganes. Als que ja passem dels 40 ens agrada veure la força de la gent que puja.

He aprofitat per parlar amb persones amb qui normalment no ens trobem, i vet aquí que parlant amb el Jordi Pedret hem quedat que ens intercanviem links dels nostres blogs. També he trobat companys del Baix Llobregat com la Belén Garcia, l’Oscar Saldaña, Miguel Ángel Escobar i, com no, el Pepe Álvarez, de qui també aprofito per publicitar el seu blog. Cada vegada en som més!

Posts relacionats:

1. El PSC de Gràcia, al Primer de Maig
2. Primer contacte amb Florència
3. Primer any de mandat