Sigui com sigui, el pressupost presentat per CiU deixa molts dubtes, resumits en aquesta presentació on recullo les preguntes que he formulat a la regidora Recasens. Un detall que haurem de tenir en compte en els mesos a venir: ella pràcticament no m’ha respost, sinó que ha preferit delegar en el regidor del PP Xavier Mulleras, que per tant ha exercit talment com si formés part del Govern municipal.

La manca de resposta ha estat la constatació final que aquests pressupostos no són els que necessita Barcelona. En aquesta altra presentació, doncs, trobareu els motius que han portat al grup socialista a votar NO:

Posts relacionats:

1. Tret de sortida cap a les eleccions municipals
2. Força, Pasqual!
3. El PSC de Gràcia, al Primer de Maig

Avui he tingut l’orgull de presentar, junt amb la regidora Montse Ballarín, unes dades que considero molt importants per al districte de Gràcia: les inversions que en els darrers anys hem fet en Educació. Des de 2007, hem quadruplicat el nombre de places d’escoles bressol municipals a Gràcia hem invertit prop de trenta milions d’euros en obres de nova creació i de millora de centres de totes les etapes educatives.

Dic que és un orgull per diversos motius. En primer lloc, perquè això suposa assolir una de les fites que em vaig marcar quan vaig arribar a la regidoria. Les millores en aquest àmbit eren una demanda social inajornable i calia capgirar la situació. Els temps que corren, amb la crisi, no han acompanyat gaire però malgrat tot, i gràcies als esforços i la complicitat de moltes persones, tinc la certesa que hem contribuït a millorar notablement un aspecte de la vida de moltes famílies.

En segon lloc, perquè massa sovint l’activitat política va associada a batalles que acaben donant la imatge que els polítics només fem que crear problemes i donar maldecaps. Per això em motiva especialment poder demostrar que la nostra feina també resol problemes i permet construir una societat més justa. I ho fem amb els impostos que paguem entre tots.

Ho he dit aquest matí, i m’agrada tornar-hi: l’educació és un element clau en la cohesió social. És la millor eina per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquest és el model que defenso, i per això assolir aquesta fita i poder-ho presentar avui m’ha animat el dia, malgrat el refredat que arrossego des que va començar a fer fresca.

Dades

No sóc amic d’atabalar amb dades, però si voleu veure un resum del que hem explicat aquest matí, el trobareu aquí.

Si el que voleu és repassar quines són les inversions que hem fet durant aquest mandat, les teniu recollides aquest fulletó, que s’inclou en la campanya “L’Educació, orgull de Gràcia”, en què s’expliquen les oportunitats educatives que avui ja són realitat al nostre districte.

Posts relacionats:

1. La bona educació
2. Manifestació de l’Orgull Gai a Madrid
3. 25 anys d’escola pública a Gràcia

El centre que acabem d’estrenar està especialitzat a atendre persones grans i a fer el procés de recuperació i rehabilitació d’algunes intervencions que es facin als altres dos hospitals ja esmentats. D’aquesta manera, Sant Pau i Vall d’Hebron podran donar millor servei als casos més greus, derivant cap aquí les persones que no necessitin les cures més complicades.

A la foto podeu veure un moment de la inauguració, amb el president Montilla, la consellera Geli i l’alcalde Hereu.

Posts relacionats:

1. El projecte del Parc dels Tres Turons
2. Felipe González a Barcelona
3. Donació de sang: amb una vegada no n’hi ha prou!

Dissabte al matí vaig assisitir a la col·locació de la primera pedra de l’ampliació del Refugi d’obreres, un centre d’acolliment creat el 1911 per acollir dones treballadores amb problemes. Gestionat per una entitat vinculada amb l’església, el seu patronat ha volgut fer una ampliació del refugi per donar cabuda a trenta o quaranta persones més. Ara ja no hi ha només “obreres”, sinó un ventall més ampli de persones que per qüestions d’edat o de situació social necessiten aquest cop de mà. A l’acte, al costat dels Josepets,  va venir el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

Vull destacar l’excel·lent col·laboració que s’ha establert entre els responsables de la instal·lació i l’Ajuntament. Les noves places seran també per a gent gran al territori, i estan concertades. A més, amb l’ampliació es farà un aparcament públic, han cedit part del carrer i la tanca del jardí permetrà veure l’interior i deixarà passar la llum, de manera que l’entorn serà més espaiòs.

Les Filles de la Caritat, doncs, han mostrat una actitud civica, de ciutadania i de col·laboració que demostra que encara conserven l’esperit que, l’any 1911, les va portar a atendre les dones obreres, aquella espècie estranya i oblidada al començament del segle XX.

Posts relacionats:

1. II Congrés de les Dones de Barcelona
2. Premi per a Ones de Dones
3. Gràcia, gent amb talent

Pel que fa als continguts, m’has agradat molt les intervencions de Zapatero i Blanco sobre el tema de la llengua. De fet, el PSOE ha donat una resposta global unitaria i ferma, que podeu trobar al document ‘El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional’. És una defensa de la diversitat lingüística. I també de la immersió lingüística com a factor de cohesió davant propostes com la doble línia escolar, discriminant en funció de la llengua que parli cada alumne. El PSC, doncs, no està sol a Espanya defensant el plurilingüisme.

També hem parlat de laïcitat, que vol dir protegir i atendre les necessitats de l’església catòlica igual que la resta d’esglésies.

Encara dos temes més: avortament i eutanàsia. En els documents congressuals es pot veure negre sobre blanc que estem per garantir el dret de les dones a avortar, dins els preceptes que estableix la llei; i que ens comprometem a regular per llei el dret a no patir innecessàriament en els darrers moments de la vida. Com podreu comprovar, molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò.

El Congrés Federal del PSOE, com no podia ser d’altra manera, ha servit per trobar i retrobar algunes persones, com l’Aintzane Conesa, el José Antonio Donaire i el Patxi López. Els qui heu anat seguit el Facebook ho heu pogut veure gairebé en directe…

Un darrer esment, per cert, sobre la nova secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, amb qui vaig tenir el gust de compartir un acte a Gràcia, fa poc més d’un any, en el marc de la campanya de les eleccions municipals.

Posts relacionats:

1. Primer spot del PSOE
2. Spot de campanya del PSOE: Portant la mare a votar… al PP!
3. Carme Chacón, amb el col·lectiu GLBT

Vam aprofitar per passar a fer la clausura i lliurament de premis de la setmana de la Gent Gran com podeu veure a la foto que apareix a La Tortuga, i  com que es feia a l’Orfeó Gracienc vam poder estar amb els participants dels diferents casals de la Gent Gran de Gràcia (hi moltes persones que no es consideren gent gran, de fet), i amb la Josefina Altés i el Ramon Botet (actual President del Consell Directiu de l’Orfeó Gracienc). A tots quatre ens podeu veure a la foto.

També vam aprofitar per anar a visitar la casa de Portugal al carrer Verdi i, com no, desgustar els dolços portuguesos i en el meu cas una copeta d’oporto: reconec que el vi dolç m’agrada molt. Us recomano als que no coneixeu la casa que la visiteu, està molt bé i podeu fer una degustació dels productes del país i comprar en cas que volgueu.

La visita va acabar al Mercat de la Llibertat. Les obres van a molt bon ritme i probablement el tindrem acabat en les dates previstes, aproximadament un any. És impressionat el sistema per suportar tota l’estructura. Quan estigui fet veureu un dels espais destinats a la venda d’aliments més antics de tota Barcelona (junt amb Sant Antoni i Concepció).

Posts relacionats:

1. Conferència de l’alcalde Jordi Hereu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
2. Doble ració d’alcalde
3. L’alcalde Hereu, a Nexe socialista

En segon lloc, la vitalitat: ser gran no necessàriament implica sedentarisme. Entre les activitats de la Trobada hi ha un concurs de ball, una mostra d’activitats esportives al Parc Güell i una caminada per Collserola.

I en tercer lloc, la cultura com a element de fons, per reflectir la seva experiència, per aportar coneixement als que som encara joves. Així, la presència de gent gran en itineraris històrics i literaris, en visites a escenaris de la guerra civil, és un plus, un valor afegit a la visita. I això els retorna en forma d’agraïment en obres de teatre com Somnis i desenganys, de la Josefina Altès, que recull i reflecteix les experiències dels qui van viure temps molts difícils (una obra que es representarà també en el marc de la Trobada).

Us convido, doncs, a fer un cop d’ull a alguna de les activitats, perquè treballant per a la Gent Gran treballem per a tothom: si res no es torça, algun dia tots serem gent gran…

A la Fira d’Abril

Encara en l’àmbit de la Gent Gran, no vull passar per alt la visita a la Feria de Abril que vam fer la setmana passada amb 300 avis i àvies dels casals de Gent Gran de Gràcia. Va ser un èxit de convocatòria, i el que és més important: molts dels assistents em van dir que l’any vinent hi volen tornar.

Posts relacionats:

1. Gràcia, gent amb talent
2. Gran participació en el PAD de Gràcia
3. Cultura a cada racó

Un any més, el PSC de Gràcia va aplegar bastanta gent, perquè entre els nostres militants tenim força sindicalistes, tant de la UGT com de CCOO.

Tenint en compte les dates, pensava que la participació seria menor. I a Barcelona hi va haver encara més gent que a la resta de ciutats d’Espanya. Crec que això demostra la preocupació per temes com els que he enumerat abans. És simptomàtic, per cert, que els immigrants es bolquin a participar al Primer de Maig. És evident que són un dels sectors que més pateixen la precarietat i les males condicions de treball.

Posts relacionats:

1. Primer de maig
2. Primer spot del PSOE
3. Primer any de mandat

Avui he començat el dia assistint a una conferència de l’Abat de Montserrat, Josep Maria Solé. Ens ha parlat de la Regla de Sant Benet, que és la que regula la vida dels benedictins. Ha fet un paral·lelisme entre les comunitats religioses i les empreses i els partits polítics. I jo no he pogut evitar comparar-ho tot amb el funcionament d’una agrupació del PSC com la de Gràcia, o qualsevol altra entitat.

Ha explicat que, d’acord amb la regla de Sant Benet, l’Abat té la funció de manar, però també una vocació de servei cap a la comunitat, treballant constantment per als seus monjos. O sigui, la mateixa manera que jo tinc d’entendre la política. A més, coincideixo que no es tracta de manar, sinó d’aglutinar sensibilitats al teu voltant: per a mí en política és millor ser estimat que ser temut. Com l’Abat de Montserrat.

L’Abat també ha explicat que en una comunitat benedictina l’Abat s’envolta d’alguns col·laboradors propers, com el prior, en una petita estructura que m’ha semblat que vindria a ser com la Comissió Executiva d’un partit. I és clar, després per prendre les grans decisions hi ha l’assemblea dels monjos. O sigui, que l’estructura de funcionament de moltes empreses, entitats, associacions i partits polítics és la que recull la Regla de Sant Benet des de fa quinze segles.

També m’ha agradat molt quan ha posat en valor que la Regla planteja conceptes organitzatius que parteixen del coneixement d’un mateix per crear comunitat. En una comunitat benedictina, doncs, no hi pot haver un tractament uniforme, sinó que la comunitat s’ha de construir a partir de les necessitats individuals, que el Pare Abat ha de conéixer i atendre en la mesura que sigui possible per tirar endavant la comunitat de manera que tothom s’hi senti implicat i atès, en el marc d’un projecte comú. La comunitat creix en conjunt a partir del creixement individual. Com intento fer en l’agrupació del PSC a Gràcia, vaja.

No sé si Sant Benet s’imaginava, al segle VI, que les seves idees perviurien fins al XXI i seguirien sent efectives. Però aquí ens teniu, als monjos de Montserrat, i als militants socialistes, aplicant-les de manera conscient o inconscient. Per si us interessa, aquí teniu el text de la Regla de Sant Benet.

Posts relacionats:

1. Sant Jordi gracienc
2. Cap de setmana recordant vells temps: Esportiu Claret i els Tres Tombs a Sant Andreu
3. Sant Jordi mogudet

Actualment, la Cinta m’explica que de mitjana va a dues celebracions d’aquest tipus cada mes. Gràcia, per tant, té un avi o àvia centenaris cada quinze dies! Quan la tradició de visitar-los es va començar a instaurar, de ben segur que el ritme no era aquest. Era difícil imaginar que la gent gran arribaria a ser tan gran, i en casos com el del Manuel a estar tan bé.

Perquè del Manuel el que em va sorprendre va ser que està perfectament, i sobre tot a nivell de memòria: té molt vius els records de la guerra civil, i com a polítics ens demanava que no tornem a passar per una cosa així mai.

I per si els ànims defallissin, els dansaires de l’Orfeó (la Josefina Altès, sempre disposada a emprendre iniciatives culturals amb marcat accent social) van sumar-se a la seva festa d’aniversari, com veieu a la fotografia. Jo també vull arribar així als cent anys!

Posts relacionats:

1. Joan Manuel del Pozo, a l’Orfeó Gracienc
2. Gent gran: creativitat, vitalitat, cultura
3. Alcalde inesperat