Avui he tingut l’orgull de presentar, junt amb la regidora Montse Ballarín, unes dades que considero molt importants per al districte de Gràcia: les inversions que en els darrers anys hem fet en Educació. Des de 2007, hem quadruplicat el nombre de places d’escoles bressol municipals a Gràcia hem invertit prop de trenta milions d’euros en obres de nova creació i de millora de centres de totes les etapes educatives.

Dic que és un orgull per diversos motius. En primer lloc, perquè això suposa assolir una de les fites que em vaig marcar quan vaig arribar a la regidoria. Les millores en aquest àmbit eren una demanda social inajornable i calia capgirar la situació. Els temps que corren, amb la crisi, no han acompanyat gaire però malgrat tot, i gràcies als esforços i la complicitat de moltes persones, tinc la certesa que hem contribuït a millorar notablement un aspecte de la vida de moltes famílies.

En segon lloc, perquè massa sovint l’activitat política va associada a batalles que acaben donant la imatge que els polítics només fem que crear problemes i donar maldecaps. Per això em motiva especialment poder demostrar que la nostra feina també resol problemes i permet construir una societat més justa. I ho fem amb els impostos que paguem entre tots.

Ho he dit aquest matí, i m’agrada tornar-hi: l’educació és un element clau en la cohesió social. És la millor eina per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquest és el model que defenso, i per això assolir aquesta fita i poder-ho presentar avui m’ha animat el dia, malgrat el refredat que arrossego des que va començar a fer fresca.

Dades

No sóc amic d’atabalar amb dades, però si voleu veure un resum del que hem explicat aquest matí, el trobareu aquí.

Si el que voleu és repassar quines són les inversions que hem fet durant aquest mandat, les teniu recollides aquest fulletó, que s’inclou en la campanya “L’Educació, orgull de Gràcia”, en què s’expliquen les oportunitats educatives que avui ja són realitat al nostre districte.

Posts relacionats:

1. La bona educació
2. Manifestació de l’Orgull Gai a Madrid
3. 25 anys d’escola pública a Gràcia

Estic segur que continuaran el bon camí que han portat des que van començar a treballar al nostre districte. A l’agrupació del PSC de Gràcia ens estan aportant moltes coses bones. La llista de la nova executiva, tal com explica l’Albert, queda així:

Primera Secretaria: Albert Batlle
Secretaria d’Organització: Borja Amador
Adjunta d’Organització i Secretaria de Política Estudiantil: Blanca Baron
Secretaria de Política Municipal i Territori: Jorge Ferreiro
Secretaria d’Entitats i Moviment Associatiu: Míriam Carracedo
Secretaria de Política i Cooperació Internacional: Danny Ramírez
Secretaria de Polítiques Socials i Immigració: Juan Felipe Gil
Secretaria de Cultura i Memòria Històrica: Guillem Vals
Vocalia: Anastasia Grigorievna
Vocalia: Carles Maggi

Posts relacionats:

1. Gràcia a l’Executiva del PSC: Laia Bonet, Antoni Castells i Isidre Molas!
2. Gran participació en el PAD de Gràcia
3. El PSC de Gràcia, a Girona

D’acord amb el PAD, el treball dels propers quatre anys a Gràcia el dividirem en quatre grans eixos: cohesió social, espai públic, convivència i promoció ciutadana i cultural.

En l’àmbit de la cohesió social es recullen les iniciatives en el camp de l’Educació, que aspiro a que sigui una de les estrelles del mandat a Gràcia. L’IES als barris del Nord, l’escola bressol a Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, trobar l’espai adient per fer un IES a la Vila i ubicar l’Escola Municipal de Música són alguns dels temes que ens ocuparan força hores en els propers mesos i anys. Els serveis per a gent gran, l’accés a l’habitatge, l’aplicació de la llei d’atenció a persones dependents i la de Serveis Socials són altres objectius del mandat.

Pel que fa a l’espai públic, la finalització de la plaça Lesseps serà un dels grans moments, espero, de l’any 2008. Tinc ganes de tornar-hi a passejar, i d’anar passejant de Torrent de l’Olla a Josepets i de Josepets a la Biblioteca. Els Tres Turons, la zona 14 del Coll, l’avinguda de Vallcarca, Travessera de Dalt… Són molts els espais que estan pendents d’una transformació important. Per no parlar de la pacificació dels espais públics de la Vila, la inversió de la Llei de Barris al Coll…

En Convivència, hi hem inclòs tot de mesures encaminades a millorar la vida quotidiana dels graciencs i les gracienques, en un sentit molt ampli. Per això, hi trobareu per exemple un bon gruix de mesures en l’àmbit de la mobilitat, moltes encaminades a millorar la connectivitat amb transport públic entre els barris del Nord i els del Sud. La mediació i la seguretat complementen aquest apartat.

Finalment, la Promoció Ciutadana i Cultural parla de qüestions com la participació i la importància de la nostra vida associativa. L’equipament juvenil OSI, les instal·lacions esportives, els centres cívics, els locals dels carrers que guarneixen durant la Festa Major de Gràcia, la recuperació de la memòria històrica, la potenciació del comerç i la integració dels nous graciencs i gracienques tenen cabuda en aquestes planes.

Si no us atreviu amb la lectura del document complet (són tot just 23 planes), sí que us proposo que busqueu com a mínim com es reflecteixen els temes que més us interessen.

Posts relacionats:

1. El PAD de Gràcia, aprovat (primera part)
2. Gran participació en el PAD de Gràcia
3. Gràcia, gent amb talent

Molta vegada la desconfiança en els llogaters o la por a la paperassa atura els propietaris a fer aquest pas. Precisament per això fa poques setmanes a Gràcia es va obrir una oficina de mediació per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge: el Servei d’Habitatge Jove el trobareu a la plaça Rius i Taulet, just al costat de la seu del districte. Podeu llegir el dossier informatiu en aquest document adjunt (que a més teniu a la vostra disposició a l’apartat “Recull de premsa” d’aquest web).

Avui els pisos no són més barats que ahir, encara que s’hagi signat el Pacte Nacional per l’Habitatge, cert. Però el que està clar és que estem posant les bases per fer que aquest problema de país trobi solucions de país, amb la complicitat dels agents socials involucrats. Ningú no ho havia fet abans, i així hem acabat. Estic convençut que anirem trobant solucions.

Posts relacionats:

1. El PAD de Gràcia, aprovat (segona part)
2. L’Educació, orgull de Gràcia
3. Inaugurada la plaça Lesseps

EL NUEVO CONCEJAL DE GRÀCIA ASUME QUE SU MAYOR RETO SERÁ ASEGURAR LA CONVIVENCIA
RAMON SUÑÉ – BARCELONA – 15/07/2007

La situación continúa siendo hoy casi la misma que hace cuatro, cuando el republicano Ricard Martínez se convirtió en concejal de Gràcia. Su sucesor en el cargo, el socialista Guillem Espriu, también cree que “la convivencia es el gran reto de la vila”, un reto de grandes dimensiones dadas las características de este núcleo histórico con una personalidad tan definida y a la vez tan amenazada.

“Los problemas de convivencia no son fáciles de resolver en una concentración de 80.000 personas, con un tejido urbano muy denso y gran concentración de locales de pública concurrencia”, señala Espriu. No obstante, por complicado que resulte, es muy consciente de que su misión en los próximos cuatro años será la de “buscar equilibrios” en el barrio que mejor ejemplifica el choque frontal de intereses entre quienes quieren dormir y los que no tienen prisa por conciliar el sueño. “En este sentido – añade- el trabajo de colectivos como el de la Guardia Urbana y los Mossos será muy relevante, y la figura del mediador adquirirá gran importancia”.

Su experiencia humana – aquí se crió, estudió, trabaja y vive con su marido – y política – seis años como consejero de grupo socialista y cinco como portavoz del PSC en Gràcia- hacían de Espriu el único candidato para ocupar el cargo, sobre todo tras la espantada de ERC. Su primera prueba de fuego como concejal del distrito la pasará dentro de un mes.

La fiesta mayor se presenta esta vez con la lección bien aprendida del año pasado – “teniendo en cuenta la enorme presión a la que estábamos sometidos el resultado fue positivo”, afirma Espriu- y con un dispositivo de seguridad y limpieza muy similar. “Gràcia – prosigue el nuevo concejal- no necesita más promoción. Lo que hay que hacer es primar la calidad y, en el caso de la fiesta mayor, promover las actividades diurnas y abrir el juego a la gente del barrio. Quiero que la fiesta sea expresión del conjunto del vecindario”.

Guillem Espriu – fotografiado en lo alto de la sede del distrito, con el campanario de la plaza Rius i Taulet al fondo- apunta una serie de cuestiones que pueden marcar la intervención pública en el distrito los próximos cuatro años. La apuesta por la educación en todos los niveles hasta completar el mapa escolar de los barrios del norte (Vallcarca, el Coll y la Salut) y doblar el número de plazas de guardería, será una de ellas. La remodelación de la avenida Vallcarca, situada en el horizonte del 2011, y sobre todo la urbanización definitiva de la plaza Lesseps, prevista para el 2008, serán también hitos de este mandato.

Pero el concejal quiere destacar sobre todo la reconversión de la zona norte del distrito. Los 15,8 millones de euros asignados hace unos días a la rehabilitación integral del barrio del Coll permitirán, entre otras cosas, mejorar la accesibilidad en la otra Gràcia, la menos conocida, la que – arropada por la sierra de Collserola- huye del bullicio de las plazas de la vila.

LA OPINIÓN DE LA CALLE

¿Horarios iguales para todos?
María Rosa García - 15/07/2007
“La apertura de nuevos comercios está provocando competencia desleal”. Para María Rosa, propietaria de una armería centenaria, “la idiosincrasia del barrio se está perdiendo, el barrio familiar de comercios pequeños casi no existe porque se ven obligados a cerrar. Los horarios tendrían que ser más parecidos para todos”. Guillem Espriu recuerda que los horarios vienen marcados por una ley de la Generalitat. Rechaza por lo tanto la idea de que las normas no son iguales para todos. Sobre la desaparición de comercios, afirma que en cada época esta actividad se reinventa y apunta que la razón del cierre de algunas tiendas es que sus propietarios no tienen relevo. “Sus hijos no quieren continuar”.

¿Dónde aparco la moto?
Ariadna Pons - 15/07/2007
“Me pusieron silicona en el candado de la moto”. A Ariadna, un vecino la castigó por aparcar sobre la acera. Como muchos usuarios, ella se ve obligada cada día a estacionar en las mismas condiciones. “No hay sitios para motos ni para bicis, y las aceras son muy estrechas, necesitamos más parkings”, añade. Guillem Espriu señala: “Hemos incrementado mucho los aparcamientos para motos en superficie”. “Lo que podíamos hacer – añade- prácticamente ya está todo hecho. Ahora hace falta un cambio de modelo”. El primer paso es la construcción del primer parking subterráneo para motos en la calle Santa Rosa que, según el concejal, entrará en servicio a finales de este año o comienzos del 2008.

¿Reciclamos?
Toru Morimoto - 15/07/2007
En Japón “todo funciona diferente”, dice Toru sentado en un bar de Gala Placídia. Pero si algo distinto ha notado Toru en los tres años que lleva viviendo en el barrio de Gràcia es que “faltan más contenedores de reciclaje”. “No sé si la gente de aquí está concienciada, pero creo que no hay suficientes”. El concejal del distrito responde que la vila está llena de contenedores para la recogida selectiva y que los puntos móviles de reciclaje han incrementado su frecuencia de paso. A su juicio, en los últimos años esta cuestión ha pasado definitivamente a formar parte de los hábitos de muchos ciudadanos e irá en aumento en los próximos tiempos. En resumen, hay más contenedores y también más uso social.

(NOTA: falta una de les opinions de ciutadans que publica el diari, que no està penjada en l’edició on-line. Espero poder-la incloure aviat).

Posts relacionats:

1. El PAD de Gràcia, aprovat (segona part)
2. Quatre de vuit i anecdotari de la Mercè
3. El 37è Congreso Federal del PSOE

Relacionat amb això, avui vull aprofitar per parlar de la relació entre el món del treball i els joves. La precarietat laboral és un problema d’una rellevència immensa, perquè més enllà de l’impacte directe sobre l’economia dels joves, té un greu impacte social: la precarietat està fent que l’edat d’emancipació sigui cada cop més alta, i que els joves tinguin cada vegada més problemes per trobar pis.

Des dels ajuntaments no aconseguirem que els empresaris facin contractes més bons ni que els pisos vagin més barats d’avui per demà, però sí que podem incidir i marcar algunes pautes. Així, des de les polítiques de promoció econòmica de la ciutat continuarem afavorint la creació de més i millor ocupació, impulsant la innovació com a eix clau per a la competitivitat del nostre teixit econòmic.

Relacionat directament amb els joves, el nostre programa inclou l’impuls d’un programa a les escoles per sensibilitzar i millorar en la cultura del treball, que posarà l’accent en les sortides professionals de qualitat que els pot oferir Barcelona.

El nostre programa també parla de l’habitatge públic per a joves que farem, entre altres llocs, Trinitat Vella, Baró de Viver, les antigues Casernes de Sant Andreu, els edificis de Fabra i Coats i al barri de Navas. A més, cada distrcite disposarà d’una borsa d’Habitatge Jove.

Per cert, en referència a les propostes absurdes d’algun candidat d’un altre partit: per als socialistes la solució al problema de l’habitatge NO passa per enviar els joves de Barcelona a viure en un gueto al costat del Moll d’Inflamables! M’agradaria linkar amb aquesta proposta, però no han gosat posar-la al web de Xavier Trias. O com a mínim, jo ara mateix no la trobo pas.

Posts relacionats:

1. Pacte Nacional per l’Habitatge
2. Spot de campanya: els joves que voten per primera vegada
3. Debat dels candidats als Lluïsos

Ja sabeu que les polítiques de Joventut van començar a interessar-me quan era jove, i em segueixen interessant ara, que continuo sent jove. Sincerament, i amb risc que quedar com un abuelo cebolleta, us diré que ja m’hauria agradat, quan jo era encara més jove que ara, que l’Ajuntament ja tingués tanta experiència i tantes bones polítiques de Joventut desenvolupades. Però llavors l’Ajuntament, com jo, era encara més jove, i tot estava per fer… I per això alguns ens vàrem posar a fer-ho!

L’alcalde ha parlat del Pla Jove, que hem acordat amb totes les entitats juvenils de Barcelona, i que al capdavall és el que guiarà les passes de l’Ajuntament els propers anys.

Es fa difícil resumir les MESURES que proposem en aquest àmbit, entre altres coses perquè a mi totes em semblen molt importants i no deixaria de banda cap. No em puc estar, doncs, de demanar-vos que feu un cop d’ull al programa electoral. Però us diré que les prioritats que els socialistes fixem per aquesta nova etapa a la ciutat de Barcelona en matèria de joventut són: més participació dels joves en la presa de decisions col·lectives; més i millor informació per ajudar els joves a construir els seus projectes vitals (començant per trobar habitatge a la ciutat!!!!); més i millors equipaments juvenils; i més facilitat per al transport i a l’accés a la cultura.

Dos apunts: sobre el transport, els joves ens estan agraïnt enormement que el metro obri tota la nit els dissabtes. Treballarem per ampliar horaris, intentant véncer les complicacions de seguretat i manteniment que això comporta: les arques de la ciutat, malauradament, no són infinites. I sobre els equipaments, a més de fer-ne de nous, cal explorar millor l’ús que les entitats (juvenils o de qualsevol altre tipus) podrien fer dels equipaments de les escoles públiques. Ho deixo aquí apuntat.

———————————————————-

Segona part del Post. Us penseu que avui només hem treballat sobre temes de Joventut? No! L’alcalde també ha explicat com lluitarem contra el canvi climàtic.

I jo, mentrestant, he parlat amb veïns d’el Coll, i he anat a la plaça Rius i Taulet, on inauguràvem la XVIII Trobada de la Gent Gran, junt amb la companya de llistes Cinta Llasat, el Jaume Pintanel (del Casal d’Avis de Montmany), el Francesc Vilaplana (del Casal d’Avis Siracusa), la Pilar Subirats (del Casal de Barri de Cardener), entre moltes altres persones que treballen en aquest àmbit dia a dia. El dia l’ha completat una extensa xerrada sobre sinonímia amb el Sergi Martín, i una Comissió Executiva del PSC de Gràcia. Us estalvio explicacions més detallades.

Posts relacionats:

1. Un any de regidor a l’Ajuntament de Barcelona
2. 25 anys del Consell de la Joventut de Barcelona
3. Apagada a Barcelona, cabreig elèctric

La biblioteca Jaume Fuster, impulsada en el mandat de Ferran Mascarell, ha estat un dels grans èxits culminats aquest mandat municipal. La xarxa de biblioteques de Barcelona és un autèntic monument a la cultura, i la Jaume Fuster n’és un dels màxims emblemes. Es tracta d’un equipament de ciutat, però que ha arrelat amb força en les entitats culturals de la vila. I això que l’entorn està “patas arriba”, que diríem en castellà…

L’aposta del PSC per fer arribar la cultura a tots els racons és un dels trets distintius de la nostra política, i això no ens ho pot negar ningú. El nostre programa ho proclama així de clar: “El principal objectiu d’una política cultural és contribuir a la construcció de societats més justes, lliures i desenvolupades”.

MESURES concretes a Gràcia: Rehabilitarem i construirem els equipaments culturals: Casal de Barri a l’Avinguda de Vallcarca, La Violeta, Biblioteca de Penitents, millor aprofitament de les instal·lacions de la biblioteca Jaume Fuster, creació de l’Eix Cultural lligat al lleure i la cultura que permetrà connectar els barris del Nord i de la Vila a través dels equipaments que ja estan en funcionament, aquells que es crearan en el proper mandat i el moviment associatiu.

MESURES per a la ciutat:
Reforçarem la Xarxa de biblioteques fins arribar a quaranta vuit equipaments i
millorarem els horaris i serveis adreçats als usuaris.
Impulsarem el pla d’ensenyaments artístics i musicals mitjançant una xarxa
d’escoles distribuïdes a tot el territori a fi que tots els ciutadans hi puguin accedir.
Posarem en marxa les Fàbriques per a la creació.
Desplegarem la xarxa de centres de suport a la cultura popular i tradicional per acollir les activitats de les associacions d’aquest àmbit.

Si voleu navegar per la cultura de Barcelona, podeu mirar aquests links:
Al web de l’ICUB i al web de l’Ajuntament sobre cultura.

I recordeu que la ciència també és una part fonamental de la cultura!

Posts relacionats:

1. Gent gran: creativitat, vitalitat, cultura
2. Conferència de l’alcalde Jordi Hereu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
3. Participar en la definició de la ciutat

La imatge ho deixa clar. Falta un mes i escaig per a les eleccions municipals, i a partir d’avui aniré fent això que tinc ganes de fer des de fa tant de temps: explicar-vos el programa electoral del PSC, pam a pam. Ho faré des d’una visió personal, i per això avui, que he anat amb la gent de l’agrupació a córrer la Milla Sagrada Família (els podeu veure aquí sota), us vull parlar d’esport.

I com que una imatge val més que mil paraules (o això diuen), aquí teniu el vídeo del YouTube que demostra que els socialistes graciencs estem en plena forma. Aquesta és una altra de les novetats del blog: a partir d’ara, tenim tele!!

Ja ho veieu… Avui he constatat que el carnet de soci de l’Ubae del carrer Perill, per sí sol, no fa res. Hauria de trobar la manera d’anar-hi, ni que sigui un cop per setmana. El nostre programa parla dels riscos de malalties que pots tenir si no fas ni que sigui una mica d’activitat esportiva, i per això proposa impulsar el programa de salut i esport, i activitats esportives per a joves i per a la gent gran. Amb raó!

A Barcelona, un de cada cinc ciutadans som socis d’un club esportiu o d’un gimnàs: en això, som els primers d’Europa i els tercers del món!!! Sobre el paper, estem fets uns campions! En 10 anys, la nostra ciutat ha doblat el nombre d’equipaments i espais esportius, i avui compta amb 130 instal·lacions esportives municipals. Les entitats esportives són les que més seguidors tenen a la ciutat.

Amb aquestes dades, ens podríem apoltronar i passar de fer res per l’esport… Però això no és saludable. Ara ens toca, d’una banda, usar l’esport com a element de cohesió, facilitant l’accés a aquestes instal·lacions a persones amb risc d’exclusió (des de discapacitats a nouvinguts), i aprofitar més els espais a l’aire lliure (Montjuïc, sobre tot) per fer més quotidiana la pràctica de l’esport. I anant bé, això ajudarà a conciliar millor la vida laboral i la familiar: la família que fa esport unida, es manté unida!

MESURES destacades: el programa del PSC preveu crear el carnet únic per poder accedir a totes les instal·lacions esportives de la ciutat, i aconseguir que tots els ciutadans tinguin una d’aquestes instal·lacions a, com a molt, 10 minuts caminant des de casa seva.

Si voleu més informació sobre l’Esport a Barcelona, visiteu el web de l’Ajuntament.
I recordeu que aquest és l’Any de l’Esport!

Posts relacionats:

1. Comença la Festa, amb Josep Maria Álvarez
2. Comença la Festa Major de Gràcia 2010
3. La bona nova sobre el "Cata"

Ahir tocava preparar la part del programa que dedicarem a les polítiques de joventut. Unes polítiques que, malgrat passar els quaranta, em segueixen interessant tant com quan tenia vint-i-pocs anys i començava a involucrar-me en els moviments associatius juvenils de la ciutat.

Amb aquesta finalitat, ens vàrem reunir amb un seguit de representants d’aquest àmbit. Les entitats que treballen temes de joventut valoren el treball fet els darrers anys, però encara queden coses per fer, com sempre:

afrontar la col·laboració transversal en els territoris entre els espais educatius i els espais públics tal i com em deia l’Arcadi del Moviment Laic i Progressista;

analitzar el model d’habitatge de lloguer de Copenhaguen, mitjançant cooperatives socials com deia el Chakir d’UGT;

assumir la plena incorporació de les persones en diversitat funcional en la nostra societat en igualtat de condicions com demanava la Marga de la Federació ECOM

cercar models per afrontar l’us de l’espai públic com deia l’Andrés d’Acció Jove…

… i tot, des de l’acord en els territoris com afegia el Carles Martí.

Com veieu molts reptes i molts altres que aconseguir o anar aconseguint.

Tinc moltes ganes d’enllestir el programa per començar a lluir-lo i demostrar-vos que hi ha vida més enllà dels referèndums sobre l’autodeterminació i el preu dels cafès -temes estrella als diaris d’avui-.

Posts relacionats:

1. 25 anys del Consell de la Joventut de Barcelona
2. El vídeo de la Joventut Socialista
3. Pla Jove de l’Ajuntament de Barcelona