Roig i Gracienc » Drets Civils

Pla municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual

Guillem Espriu — Fri, 27 Feb 2009 10:17:34 +0000

Al mateix temps que publico aquest article programat, el ple de l’Ajuntament engega avui el projecte de participació per elaborar el Pla municipal per al Col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual i Transsexual, un conjunt de mesures contra la discriminació per motius d’orientació sexual.

En els darrers anys hem estat testimonis d’un gran avenç pel Col.lectiu de Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals, que ha significat la fi de la seva discriminació legal. Així, des del Parlament s’ha reformat la llei catalana d’adopció, que ha permès l’adopció conjunta a les parelles formades per dues persones del mateix
sexe. El govern espanyol, en una mesura històrica, ha aprovat l’ampliació del dret del matrimoni a les parelles formades per persones del mateix sexe. També s’ha presentat la Llei d’identitat de Gènere.
Amb l’aprovació del nou Estatut, Catalunya s’ha convertit en el país amb el text normatiu bàsic més avançat del món en la defensa dels drets i llibertats de gais,lesbianes i transsexuals, i en l’eliminació de l’homofòbia i la transfòbia.

El Pla que comencem a preparar avui representa, en aquest context, un esglaó més en l’escala que l’ Ajuntament de Barcelona va començar a construir formalment, creant, l’any 95, la Regidoria de Drets Civils, l’Oficina per a la No Discriminació al 98 i el Consell Municipal l’any 2004.

Som, doncs, hereus de la lluita històrica del Col·lectiu, i volem continuar transformant el patiment de moltes i moltes persones en mesures democràtiques, públiques, reals i justes, per al reconeixement, la dignificació i la visibilització d’aquest col·lectiu històricament discriminat.

Un col·lectiu ultratjat per governs gens avesats a reconèixer la pluralitat i el dret a reivindicar la condició personal amb la llibertat innata i inherent a l’ésser humà.

Per continuar lluitant amb l’objectiu de seguir assolint fites pel col·lectiu GLTB, no cal ser gai, ni lesbiana, ni transsexual ni bissexual, cal creure en la llibertat. aquest Ajuntament hi creu fermament i aquesta mesura que avui presentem, n’és una clara mostra.

Posts relacionats:

II Congrés de les Dones de Barcelona

Guillem Espriu — Fri, 13 Feb 2009 06:14:34 +0000

Dimecres va tenir lloc al Saló de Cent l’acte inaugural del II Congrés de Dones de Barcelona. L’ajuntament, continuant amb la inciativa que va tenir lloc a l’any 1999 amb el primer congrès , 10 anys desprès vol analitzar els resultats de tota l’activitat que es va desenvolupar en aquell moment, veure els resultats obtinguts i per tant , on som ara i plantejar els projectes de futur.

Així ho va expressar l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que en companyia de la regidora Elsa Blasco presentava el Congrès. A l’acte eren presents regidores d’altres grups com la Maite Fandos o l’Esther Capella i del govern com la Imma Mayol, la Montse Sanchez o la Isabel Ribas. I també homes, com el Ricard Gomà i jo mateix, que anava per donar suport a tota la gent de Gràcia que, al Costat de la Maria Cinta Llasat hi havia allà. A la foto trobareu unes quantes cares conegudes. El compromís d’elles ha de ser el nostre compromís, perquè la transformació de la societat es responsabilitat de totes i tots.

Els punts des d’on construiran el debat són prou clars

Les dones transformen des de la ciutadania
Les dones transformen des dels temps i els treballs
Les dones transforment des de la cultura
les dones transformen des de l’espai public i la vida quotidiana

Espero que tinguin bona feina i si voleu mirar a final de mes s’activarà la pàgina web www.bcn.cat/congresdones09

Posts relacionats:

Homenatge a Carlos de Cires

Guillem Espriu — Wed, 22 Oct 2008 09:44:42 +0000

Ahir vam fer a l’Hotel Axel de Barcelona un acte d’homenatge al Carlos de Cires, que va morir el passat 24 de juliol. La revista Zero, la Federació d’Associacions Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya i EuroGames Barcelona 2008-Panteres Grogues van organitzar aquest acte ben merescut d’una persona amable i treballadora que tots estem trobant molt a faltar. Així doncs, el vam recordar amb un acte dels que a ell li agradaven: copa, canapè i anar xerrant una bona estona.

Posts relacionats:

Per la Sònia Rescalvo i tantes persones perdudes per les llibertats de tots

Guillem Espriu — Tue, 07 Oct 2008 16:38:37 +0000

Vagi per davant el reconeixement al David Fernández, bon amic, que em recorda , i per tant sacseja la meva memòria, l’aniversari de la mort de la Sònia Rescalvo, la transexual assassinada a l’any 91 al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Jo tenia 26 anys i en feia tansols tres que havia assumit la meva homosexualitat de forma conscient i pública. Havia deixat enrere nou anys amb els dubtes, pors i lluites interiors que en major o menor mesura hem passat la majoria d’homosexuals.

En aquell moment, el cas de la Sònia va ser un cop molt fort: va significar la retrobada de la por en la meva vida i em va fer tornar a les meves indefinicions. Finalment, però, em vaig refermar en els meus valors.

Avui la Sònia em recorda els valors de la lluita per les llibertats individuals i el David la importància de la memòria, en front dels que defensen l’oblit com element de sanejament de la societat. La societat que oblida els seus noms, s’oblida a si mateixa i perd el camí.

Espero no perdre mai la memòria i no oblidar totes les persones que van lluitar i en molts casos morir per les llibertats en mans d’intolerants.

Posts relacionats:

L’èxit dels Eurogames

Guillem Espriu — Wed, 30 Jul 2008 14:56:10 +0000

Amb una mica de retard, sí, però no em puc estar de parlar-vos de l’èxit assolit aquest cap de setmana pels Eurogames. Es tracta d’una cita esportiva amb què es vol posar de manifest una realitat que sovint queda soterrada: també en el món de l’esport hi ha persones homosexuals. Així, durant el cap de setmana van competir a Barcelona esportistes de tota Europa, tant homosexuals com heterosexuals perquè es vol que aquesta cita sigui realment plural i oberta.

Dijous a la nit vaig assistir a la cerimònia d’inauguració, de què podeu veure una foto espectacular. Per cert que el meu marit va fer un esforç important per acompanyar-me, ja que sap que aquest era per a mi un acte molt important: va agafar l’AVE des de Madrid a les 7 de la tarda, i sense ni passar per casa va arribar al Palau Sant Jordi abans de les 22’00. Vestit, això sí, amb el seu “mono” de feina a Madrid (traje i corbata), cosa que va generar uns quants comentaris jocosos… Sigui com sigui, la nit va ser una bona oportunitat per saludar amics i companys com el Ricardo Castro o el Pedro Zerolo, a banda de les autoritats (alcalde Hereu, consellera Capdevila, regidors, diputats… que van assistir-hi).

Vull destacar molt especialment la implicació i el treball de persones com el Joan Miró, president dels Eurogames de Barcelona, o la Maria Ruiz, vicepresidenta, que durant tot el cap de setmana han estat al peu del canó per afrontar alguns maldecaps que comporta tenir encara més èxit del que estava previst. A tots, felicitats per aquest pas tan clar i tan positiu cap a la visibilitat de la realitat dels i de les esportistes homosexuals.

Posts relacionats:

Manifestació de l’Orgull Gai a Madrid

Guillem Espriu — Mon, 07 Jul 2008 21:09:28 +0000

Dissabte a la tarda vam fer un parèntesi al Congrés del PSOE per anar al centre de Madrid a participar en la manifestació de l’Orgull Gai. Gràcies al Ricardo Castro, vam poder anar a conéixer de primera mà tot el que es fa i es desfà en aquell recorregut entre la Puerta de Alcalá i Chueca.

Em va impressionar aquesta manifestació perquè hi havia realment molta gent, i a més molta que simpatitza amb la defensa dels nostres drets, malgrat no ser homosexuals. Seguint la mani hi havia un bon munt de famílies, gent gran… Molt impressionant, la veritat.

A més, com veieu a la foto, aquest és un acte que té el suport de partits, sindicats, i fins i tot empresaris, a banda de les organitzacions que es dediquen específicament a la defensa dels drets d’homosexuals, bisexuals i transexuals.

Posts relacionats:

El 37è Congreso Federal del PSOE

Guillem Espriu — Sun, 06 Jul 2008 21:13:23 +0000

Avui hem acabat el 37è Congrés Federal del PSOE, en què s’ha reelegit el secretari general del partit, José Luís Rodríguez Zapatero, i s’ha configurat la nova executiva. Cal felicitar la Carme Chacón per la seva reelecció, i al Miquel Iceta, que entra per primera vegada en el màxim òrgan de direcció dels socialistes al conjunt d’Espanya. També la Teresa Cunillera, el Jordi Hereu, i el Celestino Corbacho, que en formaran part del Comitè Federal, com a elecció directa pel Congrés del PSOE, a banda de la resta de membres d’aquest organisme que han estat proposta del PSC.

Pel que fa als continguts, m’has agradat molt les intervencions de Zapatero i Blanco sobre el tema de la llengua. De fet, el PSOE ha donat una resposta global unitaria i ferma, que podeu trobar al document ‘El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional’. És una defensa de la diversitat lingüística. I també de la immersió lingüística com a factor de cohesió davant propostes com la doble línia escolar, discriminant en funció de la llengua que parli cada alumne. El PSC, doncs, no està sol a Espanya defensant el plurilingüisme.

També hem parlat de laïcitat, que vol dir protegir i atendre les necessitats de l’església catòlica igual que la resta d’esglésies.

Encara dos temes més: avortament i eutanàsia. En els documents congressuals es pot veure negre sobre blanc que estem per garantir el dret de les dones a avortar, dins els preceptes que estableix la llei; i que ens comprometem a regular per llei el dret a no patir innecessàriament en els darrers moments de la vida. Com podreu comprovar, molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò.

El Congrés Federal del PSOE, com no podia ser d’altra manera, ha servit per trobar i retrobar algunes persones, com l’Aintzane Conesa, el José Antonio Donaire i el Patxi López. Els qui heu anat seguit el Facebook ho heu pogut veure gairebé en directe…

Un darrer esment, per cert, sobre la nova secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, amb qui vaig tenir el gust de compartir un acte a Gràcia, fa poc més d’un any, en el marc de la campanya de les eleccions municipals.

Posts relacionats:

Carme Chacón, amb el col·lectiu GLBT

Guillem Espriu — Tue, 19 Feb 2008 13:02:47 +0000

Ahir la sectorial del PSC que impulsa tot els temes de llibertats en el col·lectiu de gais, lesbianes, transexuals i bisexuals em va demanar que presentés la Carme Chacón en la seva presentació de propostes per la propera legislatura.

Em van demanar que fes una valoració dels objectius aconseguits al llarg de l’actual.
Així ho vaig fer, i vaig intentar expressar no sols els fets sinó molt especialment la filosofia de fons que ha impulsat tota l’acció del govern. És dir tota l’ampliació de drets democràtics actuant com principi bàsic la igualtat entre les persones sense cap discriminació, i l’aplicació d’aquests valors a polítiques d’àmbits com l’esport i l’educació, entre molts altres. Al final d’aquest post us adjunto la meva intervenció íntegra.
La meva sorpresa va ser que entre el públic hi havia matrimonis que jo havia casat, a part dels amics que ja fa anys que estem junts com el Jordi Petit , l’Antonio Guirado, l’Alexandra i molts i moltes representants d’entitats que van lluitant dia a dia per aconseguir consolidar els drets. Jo els vaig reclamar el compromís amb nosaltres mateixos per normalitzar un procés que la llei ha consolidat.

La Carme va presentar les propostes de futur amb molta claredat: Chacón el PSOE vol aprovar una llei integral d’igualtat de tracte i en contra de la discriminació; una norma que harmonitzarà la normativa que ja existeix i crearà una xarxa estatal de serveis d’atenció a les víctimes. En aquesta líniatambé es proposarà un pla nacional per la igualtat de tracte i d’oportunitats i que combati la discriminació de qualsevol classe. A més, impulsarà una regulació que serveixi de marc legal a les parelles que vulguin formalitzar la seva convivència per mitja del registre de parells de fet creant un registre de successió i d’adopció conjunta de les parelles registrades siguin del mateix o de diferent sexe.

INTERVENCIÓ EN L’ACTE SOBRE LLIBERTAT SEXUAL

Barcelona, 18 de febrer de 2008-02-19

Amics i amigues, bona tarda.

Us hem convidat per fer conjuntament alguna reflexió i alguna proposta. Jo em quedaré més en el record de la feina feta i de la filosofia que l’ha impulsada, i la Carme, com a candidata nostra que és, us presentarà una mica les nostres propostes.

Fa cosa d’un any, en aquest mateix lloc, vam fer un debat previ a les eleccions municipals, també sobre la realitat del col·lectiu de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals. Llavors vàrem parlar de la consolidació dels drets, de cap on avançàvem, del matrimoni… però també de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, i d’altres lleis que estàvem impulsant.

Crec que el més important era la filosofia que impulsava totes i cadascuna d’aquestes lleis. Aquest és l’element que avui ho podem posar sobre la taula per dir, ni més ni menys, que en moltes de les lleis fetes aquests quatre anys hi ha hagut aquesta filosofia de fons:

Així, el pla per a la inclusió social s’ha inclòs les persones homosexuals i transexuals entre els collectius prioritaris a l’hora d’assegurar la igualtat d’oportunitats.

Des del ministeri de Sanitat s’ha reforçat pressupostàriament els programes de prevenció de la SIDA.

La llei contra el racisme i la xenofòbia en l’esport contempla també els atacs contra la orientació sexual com a motiu de discriminació i proposa mesures per eliminar-la.

La llei d’educació recull en el seu preàmbul el reconeixement a la diversitat d’orientació afectiva i sexual.

Com podeu veure, hi ha una filosofia que és transversal en el conjunt de les lleis.

També l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania és molt important, jo crec que és punt de partida en el camí cap a la igualtat en tot l’Estat.

No podríem obviar la Llei que ens permet unir-nos en matrimoni i adoptar. Ara hem de superar alguna barrera, perquè algunes vegades encara costa referir-nos als nostres marits com a marits, i no com a companys. Aquest procés d’igualtat que impulsem en la societat és feina de tots.

Tot això no hi ha persona que ho expressi millor que el president José Luís Rodríguez Zapatero, que ens ha defensat en situacions molt adverses. A Catalunya la persona que millor ho representa és la Carme Chacón.

Posts relacionats:

Matrimoni: multiplicar per quatre o dividir per vuit?

Guillem Espriu — Thu, 20 Dec 2007 17:39:37 +0000

He sentit a TV3 que aquest el nombre de matrimonis entre parelles del mateix sexe s’ha multiplicat per quatre, i el nombre de casaments per l’església ha baixat un 15% segons els darrers estudis publicats. Trobo que és una dada significativa que ha fet pública l’Institut d’Estadística de Catalunya (podeu trobar un resum clicant aquí i algun altre detall en aquest document). El vídeo de TV3, el teniu aquí.

Segurament aquest 2006 es van casar moltes parelles homosexuals que feia anys que s’esperaven: ja es preveia que quan Zapatero obrís l’aixeta hi haguès una allau, i així ha estat. Però fins i tot tenint en compte això, convé destacar que les dades deixen clar que el model de família està canviant, i el paper de l’església catòlica en aquesta família va a la baixa. Segurament cadascun dels lectors valorareu aquest fet de manera diferent, però en tot cas les dades són clares.

La modificació legal impulsada pel govern socialista (que m’ha permès casar-me a mi i dissabte va permetre que es casès el Jordi Petit) ha obert la porta a un enriquiment significatiu. En el cas de les parelles homosexuals, es tracta de famílies que d’altra manera no s’haurien fundat mai. I això hauria de fer pensar als suposats defensors de la família com a institució. Ara, doncs, hi ha més famílies.

També haurien de reflexionar els qui defensen que el model catòlic de família és l’únic vàlid: sembla que les parelles heterosexuals cada cop escullen més els jutges, alcaldes i regidors a l’hora de casar-se. De fet, només una de cada tres parelles es casen a l’església.

Posts relacionats:

El casament del Jordi Petit

Guillem Espriu — Sun, 16 Dec 2007 22:14:44 +0000

El Pep i jo vam assistir ahir a un casament ben especial: el casament de Jordi Petit i la seva parella, Yves Bohic. Va ser un esdeveniment important, però per a mi va tenir sobre tot una dimensió personal plena de records.

Em va venir al cap el record del lluitador que vaig conèixer a finals dels 80. Va ser en un moment en què la Coordinadora Gai-Lesbiana havia patit una escissió i l’AJEC –llavors jo en formava part com a membre d’Estudiants Progressistes- li va oferir el local mentre trobaven una altra seu. Va ser a partir de 1995 que la nostra relació va ser més habitual. Com a president del Consell de la Joventut vaig incorporar la Coordinadora al Secretariat, i l’any següent vam parlar intensament de la importància que tindria que alguna persona procedent de la Coordinadora presidís el Consell. Finalment, aquesta persona va ser el Xavier Tort -de qui em vaig fer amic fins al punt que fa pocs mesos em va regalar dos dels gatets que va tenir la seva gata: l’Ulisses i l’Aquil·les-.

Tot això recordava mentre sentia L’Àguila Negra cantat per Maria del Mar Bonet, que va estar present en la celebració com tantes altres personalitats de l’àmbit polític i cultural (Magda Oranich, el president Maragall, Carles Campuzano, Rosa Regàs…).

Per tot plegat, no vaig ni intentar reprimir algunes llagrimetes. Jordi, Yves, molta sort, moltes felicitats i moltes gràcies per la feina feta: sense el que ha fet el Jordi durant tants anys, el Jordi no s’hauria pogut casar ahir.

Posts relacionats: