Començo per casa, és a dir, pel president de la Generalitat i primer secretari del PSC.

Em va agradar la manera de tractar la gent, i em va sorprendre que molt sovint s’apropès molt a les persones que estaven en les primeres fileres del públic, malgrat que el plató on estaven no permetia gaire proximitat, precisament.

Em va agradar també la sinceritat en les respostes. Va saber explicar-se en els temes complicats, i no va defugir els temes espinosos.

Em va agradar també la solidaritat i l’empatia amb els més necessitats, i especialment la gent gran.

I em va agradar que demostrès que coneix el territori. Que deixès clar que sap què passa amb l’hospital de Tortosa i amb els CAPs de Lleida, i que coneguès les rareses polítiques de Reus…

Mas, com sempre

I clar, contrastar això amb l’Artur Mas organitzant-se una conferència amb 2.000 persones per autoproclamar-se candidat a les eleccions que es faran d’aquí a tres anys, doncs sobta. I als socialistes, la veritat, ens fa sentir orgullosos del president que tenim.

Mas va redefinir el projecte de CDC, i no va ser capaç de fer una proposta que engresqui un ventall de gent més ampli que els seus -i encara no tots. A mi, sincerament, em va semblar una simple actualització del missatge pujolista, i això no m’engresca gens. Però está bé que Mas vegi que els temps canvien i que no ens podem ancorar en el passat.

Com sempre, jo sóc respectuós amb els plantejaments de la resta de partits i opcions polítiques. Però entre la casa petita de Mas i el projecte socialista del PSC, escullo Montilla.

Posts relacionats:

1. Només Montilla garanteix la Catalunya social
2. House o la seguretat social que mai arribarem a pagar
3. Balanç d’un any de president Montilla

Potser alguns haurien de recuperar els referents institucionals, en lloc de fer missatges pseudoinstitucionals, com si no sabessin que per poder fer un missatge institucional abans han de passar democràticament per les urnes i sortir escollit per ocupar una institució.

Si el PP haguès treballat bé en el seu dia, no s’haguès posat en contra mig país, no haguès enviat tropes a l’Iraq sense atendre la veu de l’Espanya que tant reivindiquen i no haguessin mentit descaradament els dies 11, 12 i 13 de març de 2004, potser Rajoy sí que podria fer un missatge institucional avui. Però el 15 de març de 2004 les urnes van deixar clar que no volíem que el dirigent del PP fes cap missatge institucional. D’aquí a pocs mesos li haurem de recordar que continuem sense voler-lo veure fent aquests missatges.

Posts relacionats:

1. Dissabte de família, animals, esport i música
2. Nova ciberetapa
3. La bona nova sobre el "Cata"

Posts relacionats:

1. Polítiques per a la joventut
2. 25 anys del Consell de la Joventut de Barcelona
3. L’alcalde Hereu, a Nexe socialista

Sobre els actes de celebració, trobareu una extensa crònica, amb fotos, a La Tortuga, d’on destacaria aquesta frase: “el protagonisme va ser no tant pels polítics, sino per les entitats”.

Gràcies al Transversal, a més, podeu veure aquest vídeo:

Espero que tot plegat us ajudi a fer-vos una bona idea de com va anar aquesta jornada!

Posts relacionats:

1. Quatre de vuit i anecdotari de la Mercè
2. Fer Festa
3. El nou Club Natació Catalunya

Els qui em coneixeu, i els que seguiu aquest blog, sabeu que prefereixo parlar de temes concrets, parlar de les persones. Que no defujo mai debats sobre les escoles bressol, l’educació pública, la mobilitat, el transport públic, la sanitat pública, el civisme, l’habitatge, el traçat del TGV… Això no vol dir que temes com l’autodeterminació i el nacionalisme els defugi, però els trobo menys interessants per a la vida quotidiana, per al dia a dia dels ciutadans i ciutadanes que em trobo quan passejo per Gràcia.

Això té un perill: com que no parles de Catalunya i de la pàtria i de l’autonomia política tot el dia, algú t’acabi dient que ets espanyolista, quan en realitat el que passa és que ets pràctic i t’agrada parlar de ciutadans reals i concrets.

Per a mí, el socialisme és això, parlar de les persones, i parlar de societats sense preocupar-se més del compte per les fronteres, que cada vegada estan més passades de moda.
Per això no em ve de gust dedicar gaire espai d’aquest blog a parlar de segons quines calçotades. Crec que els lectors i lectores, en el fons, m’ho agraireu, oi?

Posts relacionats:

1. Polítiques per a la joventut
2. Fent el meme
3. Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Em va sobtar el desplegament que va fer CiU ahir a la Sagrada Família. S’hi celebrava el 125è aniversari de la posada de la primera pedra, i al mateix temps es reivindicava que l’AVE passi pel litoral. I és clar, Xavier Trias no va deixar perdre l’oportunitat. Ni ell, ni el Joan Puigdollers, la Maite Fandos, el Jaume Ciurana, uns quants membres més del grup municipal, i militants de CiU i la JNC…Com que no sé tant com ells sobre enginyeria, no valoraré la conveniència o no que l’AVE passi per sota del carrer Mallorca (només recordo, des de la ignorància, que fa molts anys que per sota de la Sagrada Família fa anys i panys que hi passen dues línies de metro i ningú s’ha queixat).

El que vull comentar és l’actitud de CiU, d’apuntar-se i donar ales a alguns moviments ciutadans, sense molestar-se a distingir si ténen raó o no.

Vagi per endavant que conec des de fa força anys a l’alcaldable convergent, i sempre n’he lloat el seu caràcter amable i cordial. Potser per això em sap més greu que el Xavier s’hagi pujat a aquest carro de criticar per criticar, amb gens de voluntat constructiva. No hauria d’agafar aquesta actitud.

Tinc la sensació que CiU, tant a Barcelona com a Catalunya en general, s’està passant de rosca. La llista de desgràcies que auguren si es mantenen els governs socialistes esgarrifa tant que perd credibilitat per ella mateixa. En suma, venen a dir que per culpa dels governs socialistes…

… la Sagrada Família s’ensorrarà
… Catalunya perdrà la seva autonomia
… el català deixarà de parlar-se
… la literatura catalana desapareixerà
… els nostres fills no aprendran res de res a l’escola
… les persones en situació de dependència es quedaran soles i desateses a casa
… a l’aeroport del Prat s’assemblarà més al de la Seu d’Urgell que al de Barajas
… els trens de rodalies no funcionaran mai bé
… l’Estatut no servirà per a absolutament res

De debó pensen que algú s’ho podrà creure, tot això?

Posts relacionats:

1. Comença la cursa
2. El PP i UDC em volen divorciar!!!!!
3. La foto de la foto

1.‹ Artola Santiesteban, Jose Ramón – 327 anys – 02/09/1986 -04/08/2002 – Angel Jesús Acebes
2.‹ Letona Viteri, Enrique – 311 anys – 09/10/1987 – 14/05/2003 – Angel Jesús Acebes
3.‹ Larrinaga Echevarría, Juan José – 221 anys – 28/11/1980 – 14/11/2000 – Mayor Oreja
4.‹ Rementería Beotegui, Jaime – 220 anys – 11/08/1983 – 08/01/2004 – Angel Jesús Acebes
5.‹ Esquisabel Echevarría, Francisco – 180 anys – 13/10/1980 – 17/08/2002 – Angel Jesús Acebes
6.‹ Ugarte Zincunegui, Jon J. – 174 anys – 19/06/1987 – 03/07/2003 – Angel Jesús Acebes
7.‹ Echeandí­a Zorroza, Juan Xarlos – 172 anys – 26/05/1983 – 06/07/2001 – Mariano Rajoy
8.‹ Oteagui Arezabala, Luis Mª – 162 anys – 28/04/1987 – 20/06/2003 – Angel Jesús Acebes
9.‹ González Garcia, Fidel – 160 anys – 19/05/1981 – 05/09/2000 – Mayor Oreja
10.‹ Alberdi Olano, Ernesto – 135 anys – 28/11/1980 – 15/09/2001 – Mariano Rajoy
11.‹ Bengoa Unzurranzaga, Félix – 134 anys – 14/11/1980 – 21/10/1999 – Mayor Oreja
12.‹ Aguirre Aguirre, José Ángel – 133 anys – 28/10/1985 – 26/05/2003 – Angel Jesús Acebes
13.‹ Ancizar Tellechea, Fermín – 126 anys – 19/05/1981 – 23/07/2001 – Angel Jesús Acebes
14.‹ Cabello Perez, Francisco – 120 anys – 05/11/1986 – 12/02/2003 – Angel Jesús Acebes
15.‹ Nazabal Auzmendi, Juan – 106 anys – 03/10/1979 – 20/04/1998 – Mayor Oreja
16.‹ Galardi SagardÃa, Itziar – 101 anys – 01/03/1982 – 12/02/2002 – Mariano Rajoy
17.‹ Anza Ortuñez, Juan Mª – 101 anys – 20/02/1982 – 18/10/2002 – Angel Jesús Acebes
18.‹ Iraculis Albizu, Fernando – 99 anys – 30/03/1982 – 27/11/2002 – Angel Jesús Acebes
19.‹ Irastorza Fernández, Eugenio – 96 anys – 28/02/1980 – 09/09/2003 – Angel Jesús Acebes
20.‹ Echevarri Ayesta, José Antonio – 94 anys – 09/07/1980 – 18/01/2002 – Mariano Rajoy
21.‹ Jiménez Zurbano, Jesús – 94 anys – 22/11/1988 – 31/05/2003 – Angel Jesús Acebes
22.‹ Zabaleta Mendía, Ángel – 94 anys – 13/06/1989 – 08/03/2004 – Angel Jesús Acebes
23.‹ Ormaechea Antepara, Jesús Mª – 88 anys – 08/05/1984 – 24/01/2003 – Angel Jesús Acebes
24.‹ Muiños Díaz, Agustín – 88 anys – 16/05/1984 – 25/02/2002 – Mariano Rajoy
25.‹ Ostolaza Alcocer, Manuel – 85 anys – 05/02/1981 – 07/07/1999 – Mayor Oreja
26.‹ Pagola Cortajarena, José A. – 78 anys – 27/06/1984 – 17/10/2003 – Angel Jesús Acebes
27.‹ Garciandia Solano, Ricardo – 73 anys – 20/10/1981 – 23/11/1999 – Mayor Oreja
28.‹ Guridi Arocena, Pedro Juan – 68 anys – 14/11/1980 – 11/04/2001 – Mariano Rajoy
29.‹ Alberdi Zubizarreta, Miguel – 68 anys – 06/12/1984 – 14/11/2001 – Mariano Rajoy
30.‹ Areizaga Arozamena, Salvador – 67 anys – 17/11/1981 – 12/12/2002 – Angel Jesús Acebes
31.‹ Zabaleta Garmendía, José R. – 66 anys – 12/12/1987 – 07/02/2003 – Angel Jesús Acebes
32.‹ Recarte Gutiérrez, Gloria Mª – 65 anys – 29/10/1981 – 24/11/2000 – Mayor Oreja
33.‹ Jaio Bustinduy, Jon Iñaki – 64 anys – 09/06/1985 – 11/09/2003 – Angel Jesús Acebes
34.‹ González Merino, Juan Manuel – 63 anys – 20/06/1984 – 04/03/2000 – Mayor Oreja
35.‹ Aldanondo Luzuiriaga, Joaquín Mª – 58 anys – 21/12/1986 – 27/10/1999 – Mayor Oreja
36.‹ Merino Quijano, José Luis – 57 anys – 28/03/1984 – 27/09/2001 – Mariano Rajoy
37.‹ Eguibar Michelena, Coro – 53 anys – 20/02/1982 – 05/08/2000 – Mayor Oreja
38.‹ Bilbao Goicoechea, Ignacio J. – 52 anys – 06/07/1983 – 28/09/2000 – Mayor Oreja
39.‹ Marcos Olaizola, Luis M. – 51 anys – 04/02/1981 – 07/10/2001 – Mariano Rajoy
40.‹ Apecechea Arozamena, Juan M. – 50 anys – 17/05/1980 – 08/04/1999 – Mayor Oreja
41.‹ Arluciaga Iribar, José A. – 48 anys – 19/05/1981 – 27/05/1999 – Mayor Oreja
42.‹ Zumárraga Luzuriaga, Miguel G. – 48 anys – 31/12/1986 – 14/02/2003 – Angel Jesús Acebes
43.‹ Pastor Landa, Luis Alberto – 46 anys – 22/01/1982 – 19/11/1999 – Mayor Oreja
44.‹ Izaga González, Ricardo – 45 anys – 07/03/1986 – 21/04/2002 – Mariano Rajoy
45.‹ Izaguirre Iglesias, Teodoro – 44 anys – 22/01/1981 – 12/06/2003 – Angel Jesús Acebes
46.‹ Aguirre Arin, Gervasio – 43 anys – 01/01/1980 – 17/05/2002 – Mariano Rajoy
47.‹ Viaña Balda, Emiliano – 42 anys – 27/10/1987 – 10/09/1999 – Mayor Oreja
48.‹ Arzallus Eguiguren, José M. – 42 anys – 02/06/1980 – 15/04/2000 – Mayor Oreja
49.‹ Aguirre Echetia, Enrique – 42 anys – 16/07/1980 – 14/05/2000 – Mayor Oreja
50.‹ Olagorta Arana, Juan A. – 41 anys – 16/07/1980 – 11/04/2001 – Mariano Rajoy
51.‹ Izaga González, Luis Javier – 36 anys – 03/07/1981 – 19/06/2002 – Mariano Rajoy
52.‹ López Domaica, Saturnino – 36 anys – 03/04/1981 – 19/02/2003 – Angel Jesús Acebes
53.‹ Arnaiz Echevarría, José J. – 35 anys – 06/09/1982 – 20/03/2004 – Angel Jesús Acebes
54.‹ Beloqui Cortajerena, José J. – 33 anys – 01/10/1982 – 08/06/2000 – Mayor Oreja
55.‹ Martínez Apesteguía, Francisco J. – 32 anys – 03/03/1979 – 16/03/2000 – Mayor Oreja
56.‹ Astola Ituretagoyena, José M. – 30 anys – 22/01/1982 – 17/01/2002 – Mariano Rajoy

Posts relacionats:

1. La nova família reial????
2. Para la libertad
3. Per la Pau

El millor, però és la justificació que dóna Felip Puig de tot plegat: quan Villatoro (exdiputat de CiU) i Oliver manaven a TV3, l’audiència era més gran.

Com a delegat sindical de la UGT que he estat durant molts anys, sé perfectament el drama que viuen molts treballadors quan se’ls acomiada. La gran dificultat està sovint en aconseguir que l’empresa els indemnitzi amb 45 dies per any treballat. I parlo de treballadors que depenen del seu sou per mantenir famílies senceres, no pas de directius que tenen la vida més que resolta.

Villatoro, Oliver i Miquel Puig gaudien de condicions laborals immillorables, i a sobre els nostres impostos van servir per pagar-los finiquitos astronòmics. Aquesta és la política laboral que defensa CiU? Això és ser de dretes, sí senyors!

Posts relacionats:

1. Pimpinela
2. Passejada per Sant Andreu
3. La nova família reial????

Avui, com si estiguès vivint una regressió, tinc al cap una canço de Serrat…

La caiguda del franquisme va anar acompanyada de melodies com aquesta, que els darrers dies estan recuperant actualitat a marxes forçades.

Per als amants dels arguments, us recordaré que el govern d’Aznar, a banda d’excarcerar presos d’ETA mentre un empresari estava segrestat, va ser el responsable de la reducció de condemna a De Juana Chaos i el va traslladar de la presó de Melilla on era fins Madrid. I ara es manifesten, gallina en mà, contra un Govern que ha evitat convertir en màrtir un assassí.

Posts relacionats:

1. Cap de setmana madrileny

Si haguès tirat endavant, la proposta hauria comportat la dissolució de tots els matrimonis d’aquest tipus que s’han fet des que el govern de Zapatero va acabar amb aquesta discriminació. Entre ells, el meu amb el Pep.

Com que aquestes tonteries de sectors retrògrads que no saben de què parlen em mereixen bastant poc respecte, m’agradaria limitar-me a assenyalar la paradoxa: tants anys defensant el matrimoni, i ara PP i UDC volen que em divorciï. Están locos, estos romanos…

Posts relacionats:

1. Lotina: “Ser maricón es un chollo”
2. Carme Chacón, amb el col·lectiu GLBT
3. Sopar LGBT