Pel que fa als continguts, m’has agradat molt les intervencions de Zapatero i Blanco sobre el tema de la llengua. De fet, el PSOE ha donat una resposta global unitaria i ferma, que podeu trobar al document ‘El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional’. És una defensa de la diversitat lingüística. I també de la immersió lingüística com a factor de cohesió davant propostes com la doble línia escolar, discriminant en funció de la llengua que parli cada alumne. El PSC, doncs, no està sol a Espanya defensant el plurilingüisme.

També hem parlat de laïcitat, que vol dir protegir i atendre les necessitats de l’església catòlica igual que la resta d’esglésies.

Encara dos temes més: avortament i eutanàsia. En els documents congressuals es pot veure negre sobre blanc que estem per garantir el dret de les dones a avortar, dins els preceptes que estableix la llei; i que ens comprometem a regular per llei el dret a no patir innecessàriament en els darrers moments de la vida. Com podreu comprovar, molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò.

El Congrés Federal del PSOE, com no podia ser d’altra manera, ha servit per trobar i retrobar algunes persones, com l’Aintzane Conesa, el José Antonio Donaire i el Patxi López. Els qui heu anat seguit el Facebook ho heu pogut veure gairebé en directe…

Un darrer esment, per cert, sobre la nova secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, amb qui vaig tenir el gust de compartir un acte a Gràcia, fa poc més d’un any, en el marc de la campanya de les eleccions municipals.

Posts relacionats:

1. Primer spot del PSOE
2. Spot de campanya del PSOE: Portant la mare a votar… al PP!
3. Carme Chacón, amb el col·lectiu GLBT

S’explica que el govern birmà podria haver alertat del perill d’inundacions, però no ho va fer. I ara, amb mig país enfonsat, es neguen a rebre ajut d’altres països. Només hi poden treballar ONGs que ja estaven al país abans de la catàstrofe, com Metges Sense Fronteres i Creu Roja. Sento una gran impotència quan sento parlar de les xifres de morts que hi pot haver, i que probablement no coneixerem mai del tot.

Al web de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i al web del PSC  trobareu més informació sobre com intentar ajudar les organitzacions que treballen en la zona.

Posts relacionats:

1. Polònia
2. Balanç d’un any de president Montilla
3. Creu de Sant Jordi per a Jordi Petit i Mercè Sala

D’acord amb el PAD, el treball dels propers quatre anys a Gràcia el dividirem en quatre grans eixos: cohesió social, espai públic, convivència i promoció ciutadana i cultural.

En l’àmbit de la cohesió social es recullen les iniciatives en el camp de l’Educació, que aspiro a que sigui una de les estrelles del mandat a Gràcia. L’IES als barris del Nord, l’escola bressol a Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, trobar l’espai adient per fer un IES a la Vila i ubicar l’Escola Municipal de Música són alguns dels temes que ens ocuparan força hores en els propers mesos i anys. Els serveis per a gent gran, l’accés a l’habitatge, l’aplicació de la llei d’atenció a persones dependents i la de Serveis Socials són altres objectius del mandat.

Pel que fa a l’espai públic, la finalització de la plaça Lesseps serà un dels grans moments, espero, de l’any 2008. Tinc ganes de tornar-hi a passejar, i d’anar passejant de Torrent de l’Olla a Josepets i de Josepets a la Biblioteca. Els Tres Turons, la zona 14 del Coll, l’avinguda de Vallcarca, Travessera de Dalt… Són molts els espais que estan pendents d’una transformació important. Per no parlar de la pacificació dels espais públics de la Vila, la inversió de la Llei de Barris al Coll…

En Convivència, hi hem inclòs tot de mesures encaminades a millorar la vida quotidiana dels graciencs i les gracienques, en un sentit molt ampli. Per això, hi trobareu per exemple un bon gruix de mesures en l’àmbit de la mobilitat, moltes encaminades a millorar la connectivitat amb transport públic entre els barris del Nord i els del Sud. La mediació i la seguretat complementen aquest apartat.

Finalment, la Promoció Ciutadana i Cultural parla de qüestions com la participació i la importància de la nostra vida associativa. L’equipament juvenil OSI, les instal·lacions esportives, els centres cívics, els locals dels carrers que guarneixen durant la Festa Major de Gràcia, la recuperació de la memòria històrica, la potenciació del comerç i la integració dels nous graciencs i gracienques tenen cabuda en aquestes planes.

Si no us atreviu amb la lectura del document complet (són tot just 23 planes), sí que us proposo que busqueu com a mínim com es reflecteixen els temes que més us interessen.

Posts relacionats:

1. El PAD de Gràcia, aprovat (primera part)
2. Gran participació en el PAD de Gràcia
3. Gràcia, gent amb talent

Fa uns dies el Toni Gutiérrez-Rubí parlava en la ZonaWeb del blog del Miquel Iceta del Blog Action Day. És una iniciativa a nivell mundial per fer que el dia 15 d’octubre tots els blocs inscrits parlem sobre el Medi Ambient. Em sembla una idea força curiosa, i per això Roig i Gracienc ja figura entre els inscrits.

Encara no sé de què us parlaré el dia 15, però espero que us resulti prou interessant. Entre totes les propostes que fem els gairebé 6.000 blocs que ja hi ha inscrits, espero que trobem idees interessants per millorar la qualitat ambiental del planeta… Us animo a afegir-vos a la iniciativa! Registreu-vos, per fer pinya, i el dia 15 tots a parlar de Medi Ambient!!!

Posts relacionats:

1. Blog Action Day
2. Novetats al blog
3. Apagada de cinc minuts al blog

I és que avui tinc dia de Mercè, amb missa a primera hora, jornada castellera, desfilada de gegants i bestiari popular, i molta mostra d’Entitats. Val la pena, si no ho heu fet encara, visitar les carpes instal·lades a la plaça de Catalunya. Podreu copsar fins a quin punt és viva la nostra ciutat en matèria de cooperació i participació. Estic segur que, per poca voluntat que hi poseu, trobareu alguna entitat amb què us agradaria treballar…

Jo he estat xerrant amb la Francina Alsina, de la Federació Catalana de Voluntariat Social, que em va explicar que estan fent un projecte de cooperació a l’Índia en l’àmbit dels drets de les dones, vinculant-hi també les escoles del país… Òbviament, m’he trobat amb les entitats gracienques que hi tenien parada (Orfeó, Lluïsos, Federació d’Ateneus…), i he estat amb les organitzacions que preparen el Eurogames de Barcelona (uns jocs olímpics per a esportistes homosexuals). I és clar, les entitats de Joventut que tant m’han marcat i amb què encara intento estar més o menys vinculat: AJEC, CJB… 

Portant la Llibertat

L’anècdota del dia ha estat vinculada a la Llibertat, la geganta gracienca. Vaig acabar portant-la una estona. Sí. Els geganters em van deixar colar sota les seves faldilles i, amb la col·laboració del Jordi Portabella la vaig aconseguir aixecar. Reconec, però, que hauré de practicar una mica més si vull portar la Llibertat sobre les meves espatlles.

Posts relacionats:

1. Matrimoni: multiplicar per quatre o dividir per vuit?
2. Mercè Sala
3. Mercè

EL NUEVO CONCEJAL DE GRÀCIA ASUME QUE SU MAYOR RETO SERÁ ASEGURAR LA CONVIVENCIA
RAMON SUÑÉ – BARCELONA – 15/07/2007

La situación continúa siendo hoy casi la misma que hace cuatro, cuando el republicano Ricard Martínez se convirtió en concejal de Gràcia. Su sucesor en el cargo, el socialista Guillem Espriu, también cree que “la convivencia es el gran reto de la vila”, un reto de grandes dimensiones dadas las características de este núcleo histórico con una personalidad tan definida y a la vez tan amenazada.

“Los problemas de convivencia no son fáciles de resolver en una concentración de 80.000 personas, con un tejido urbano muy denso y gran concentración de locales de pública concurrencia”, señala Espriu. No obstante, por complicado que resulte, es muy consciente de que su misión en los próximos cuatro años será la de “buscar equilibrios” en el barrio que mejor ejemplifica el choque frontal de intereses entre quienes quieren dormir y los que no tienen prisa por conciliar el sueño. “En este sentido – añade- el trabajo de colectivos como el de la Guardia Urbana y los Mossos será muy relevante, y la figura del mediador adquirirá gran importancia”.

Su experiencia humana – aquí se crió, estudió, trabaja y vive con su marido – y política – seis años como consejero de grupo socialista y cinco como portavoz del PSC en Gràcia- hacían de Espriu el único candidato para ocupar el cargo, sobre todo tras la espantada de ERC. Su primera prueba de fuego como concejal del distrito la pasará dentro de un mes.

La fiesta mayor se presenta esta vez con la lección bien aprendida del año pasado – “teniendo en cuenta la enorme presión a la que estábamos sometidos el resultado fue positivo”, afirma Espriu- y con un dispositivo de seguridad y limpieza muy similar. “Gràcia – prosigue el nuevo concejal- no necesita más promoción. Lo que hay que hacer es primar la calidad y, en el caso de la fiesta mayor, promover las actividades diurnas y abrir el juego a la gente del barrio. Quiero que la fiesta sea expresión del conjunto del vecindario”.

Guillem Espriu – fotografiado en lo alto de la sede del distrito, con el campanario de la plaza Rius i Taulet al fondo- apunta una serie de cuestiones que pueden marcar la intervención pública en el distrito los próximos cuatro años. La apuesta por la educación en todos los niveles hasta completar el mapa escolar de los barrios del norte (Vallcarca, el Coll y la Salut) y doblar el número de plazas de guardería, será una de ellas. La remodelación de la avenida Vallcarca, situada en el horizonte del 2011, y sobre todo la urbanización definitiva de la plaza Lesseps, prevista para el 2008, serán también hitos de este mandato.

Pero el concejal quiere destacar sobre todo la reconversión de la zona norte del distrito. Los 15,8 millones de euros asignados hace unos días a la rehabilitación integral del barrio del Coll permitirán, entre otras cosas, mejorar la accesibilidad en la otra Gràcia, la menos conocida, la que – arropada por la sierra de Collserola- huye del bullicio de las plazas de la vila.

LA OPINIÓN DE LA CALLE

¿Horarios iguales para todos?
María Rosa García - 15/07/2007
“La apertura de nuevos comercios está provocando competencia desleal”. Para María Rosa, propietaria de una armería centenaria, “la idiosincrasia del barrio se está perdiendo, el barrio familiar de comercios pequeños casi no existe porque se ven obligados a cerrar. Los horarios tendrían que ser más parecidos para todos”. Guillem Espriu recuerda que los horarios vienen marcados por una ley de la Generalitat. Rechaza por lo tanto la idea de que las normas no son iguales para todos. Sobre la desaparición de comercios, afirma que en cada época esta actividad se reinventa y apunta que la razón del cierre de algunas tiendas es que sus propietarios no tienen relevo. “Sus hijos no quieren continuar”.

¿Dónde aparco la moto?
Ariadna Pons - 15/07/2007
“Me pusieron silicona en el candado de la moto”. A Ariadna, un vecino la castigó por aparcar sobre la acera. Como muchos usuarios, ella se ve obligada cada día a estacionar en las mismas condiciones. “No hay sitios para motos ni para bicis, y las aceras son muy estrechas, necesitamos más parkings”, añade. Guillem Espriu señala: “Hemos incrementado mucho los aparcamientos para motos en superficie”. “Lo que podíamos hacer – añade- prácticamente ya está todo hecho. Ahora hace falta un cambio de modelo”. El primer paso es la construcción del primer parking subterráneo para motos en la calle Santa Rosa que, según el concejal, entrará en servicio a finales de este año o comienzos del 2008.

¿Reciclamos?
Toru Morimoto - 15/07/2007
En Japón “todo funciona diferente”, dice Toru sentado en un bar de Gala Placídia. Pero si algo distinto ha notado Toru en los tres años que lleva viviendo en el barrio de Gràcia es que “faltan más contenedores de reciclaje”. “No sé si la gente de aquí está concienciada, pero creo que no hay suficientes”. El concejal del distrito responde que la vila está llena de contenedores para la recogida selectiva y que los puntos móviles de reciclaje han incrementado su frecuencia de paso. A su juicio, en los últimos años esta cuestión ha pasado definitivamente a formar parte de los hábitos de muchos ciudadanos e irá en aumento en los próximos tiempos. En resumen, hay más contenedores y también más uso social.

(NOTA: falta una de les opinions de ciutadans que publica el diari, que no està penjada en l’edició on-line. Espero poder-la incloure aviat).

Posts relacionats:

1. El PAD de Gràcia, aprovat (segona part)
2. Quatre de vuit i anecdotari de la Mercè
3. El 37è Congreso Federal del PSOE

Centenars i centenars de persones van participar en les activitats: pares, mares, avis i nens, tant barcelonins com xinesos. Eren tots junts, compartint cultura. Amb dracs d’aquí i d’allà. En resum, la clau per conèixer i compartir, per superar els temors i les reticències.

I enmig de tot, el símbol distintiu d’Orígens: un bloc de pedra amb un petit orifici a cada banda, on els visitants poden anar picant amb una escarpa i un martell. El resultat és que els dos foradets es van fent més fondos, fins que s’acaben trobant: com el procés de coneixement d’altres cultures, en què cal que les dues parts en contacte facin la seva part de camí.

I, com no, he trobat molta gent coneguda. Graciencs i gracienques com l’Anna Teruel i el Xavier Valls –exregidor del districte de Gràcia-, sindicalistes com l’Eva Granados i amigues de fa molts anys com la Clàudia Miralles.

Abans havia anat a la plaça Catalunya per veure la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, una aposta encapçalada aquest any per Setem, a més d’Alternativa-3, FETS i Intermón.

Aquí he tingut l’oportunitat de parlar amb els organitzadors. No cal dir que us vull animar a col·laborar amb aquestes entitats per, entre tots, fer un món un xic més equilibrat.

Posts relacionats:

1. Altres noms de xilens

El model va anar evolucionant al llarg del segle XX, i passant de l’època dels missioners religiosos a l’època de l’enviament de diners, menjar i diferents materials, a la figura dels cooperants civils (no només religiosos) i al desenvolupament de projectes amb ànim de perdurar en el temps, més enllà de les necessitats específiques del moment (escoles, xarxes de regadius…).

Ara, en el segle XXI, la política de cooperació ha de donar un pas més. Hem de cooperar en valors. No només hem de pensar en exportar béns materials, sinó també idees i valors. I d’això, Barcelona en sap molt, té molt per explicar.

Hi ha encara molts països on els drets dels homosexuals –per posar només un exemple- estan sota mínims. Fins i tot se’ns pot condemnar a mort. Hem d’exportar la idea de democràcia, de respecte mutu, de llibertat, a països on, en aquest sentit, també éstan subdesenvolupats.

Hem de cooperar amb recursos, però portar a determinats països la reivindicació del dret de reunió, manifestació o associació també serà una contribució decisiva al desenvolupament com a societat.
Per això els socialistes, amb Jordi Hereu al capdavant, afirmem al nostre programa: “Tenim l’oportunitat de consolidar la posició de Barcelona com a ciutat capdavantera en cooperació internacional, tant pel que fa als recursos que s’hi destinen com a la qualitat dels projectes i a la implicació de la ciutadania”. A això ens dedicarem els propers quatre anys!

Posts relacionats:

1. Jo coopero, tu cooperes, ell coopera… NOSALTRES cooperem!
2. Cooperar avui
3. Birmània

Em sap greu que en tres dies de campanya ja hagi hagut de dir que l’Antoni Vives és un mentider, i que l’Artur Mas i el seu equip són uns descerebrats. A mí m’agrada fer propostes en positiu (ho podeu comprovar en les propostes que desgrano cada dia a la columna de la dreta), però aquestes barbaritats requereixen respostes contundents.

Venint del PP ha arribat un punt que vídeos deplorables com el de Badalona no sorprenen… PERÒ ELS DE CIU DEIXEN ANAR AQUESTES BAJANADES I DESPRÉS DIUEN QUE SÓN D’ESQUERRES I EL MAS VOL FER VEURE QUE ÉS EL BAYROU CATALÀ!!!! En campanya no s’hi val tot!

Per recuperar-me de l’ensurt, ho acabo de decidir: aquesta nit aniré a sopar un bon shawarma al carrer Verdi, a un restaurant d’aquests que els dirigents de CiU no deuen freqüentar per por que els ataquin amb simitarres. Jo, fins ara, no m’hi he trobat mai.

Posts relacionats:

1. Activisme d’última hora
2. El programa està a punt de caramel
3. Anem bé!

Més tard van arribar les campanyes per enviar aliments a l’Àfrica, acompanyades d’aquelles imatges d’Etiòpia que encara avui no hem solucionat.

Precisament avui he assistit a la presentació d’una campanya de Medicus Mundi i Farmacéuticos Mundi per donar a conéixer els Objectius del Mil·leni de Nacions Unides. En podeu trobar detalls fent clic aquí (atenció a la projecció de pel·lícules als cinemes Verdi!). La salut infantil, la de les dones, la SIDA i l’accés als medicaments són els temes que més preocupen aquestes entitats. Com veieu, res a veure amb enviar boletes de paper de plata a països en vies de desenvolupament.

I és que els temps han canviat, i ara hem de treballar directament en aquest països, impulsant canvis socials, polítics i econòmics que els permetin desenvolupar-se a curt, mig i llarg termini, en lloc d’anar posant pegats que, precisament, són… pa per a avui i FAM per a demà.

I treballar en aquests països vol dir, al mateix temps, treballar la sensibilització a casa nostra, al nostre entorn més immediat, perquè cada vegada més gent col·labori de manera activa en la millora de la qualitat de vida de tots els nostres companys de planeta.

Els socialistes assumim els compromisos de l’agenda del mil·lenni per eradicar la fam i l’extrema pobresa i avançar en els drets a l’educació i a la salut. El nostre programa ho diu ben clar: “Cal implementar una autèntica política pública local de cooperació, ambiciosa però adaptada a les competències i capacitats dels governs locals, amb suport econòmic i tècnic. L’especificitat de la nostra cooperació en aquests països es concreta en promoure els governs locals i la ciutadania activa”.

Posts relacionats:

1. Avui fa un any…
2. Herois (Article d’Albert Om, publicat a l’Avui el 05/06/07)
3. Exportar valors