He compartit aquest moment amb la mare l’Albert i els seus germans. No he evitat no emocionar-me durant l’acte. Però sort que la mare de l’Albert estava allà per donar-nos ànims. M’ha agradat molt el quan la Josefina Altès i el Vicenç Sanclemente (acompanyant a la guitarra) ens han fet cantar a tots la Cançó de les balances, de l’Ovidi Montllor.

No deixa de ser un homenatge a l’Albert que l’estrena de la seva placa hagi coincidit en el temps amb la celebració pel canvi de placa a la plaça de Rius i Taulet. La plaça on té la seu l’ajuntament de Gràcia és, per fi, oficialment, la plaça de la Vila de Gràcia.

Segur que avui l’Albert està molt content.

Posts relacionats:

1. Record per a l’Albert Musons des de l’Independent
2. Adéu a l’Albert Musons
3. Homenatge a Albert Musons

Va estar, com sempre, sorprenent, com és ell. Directe, proper… va expressar opinions tan contundents com que les Nacions Unides no tenen utilitat a l’hora de gestionar aquest món complex en què vivim. I va expressar el compromís en treballar les polítiques amb proximitat amb els ciutadans, amb tots els costos que això implica. Va ser el seu estil com a president i, sobre tot, com a alcalde de Barcelona. Un plaer compartir amb ell una d’aquestes xerrades parlant de tot i de res.

En aquesta edició de les tertúlies hi va haver molta presència d’entitats i de ciutadans individuals que van aprofitar per fer-li preguntes directes l’expresident de la Generalitat, sobre l’Estatut, l’Àrea Metropolitana, política europea… i pel Barça, sent com és ell un conegut culé.

Posts relacionats:

1. Força, Pasqual!
2. President Pasqual
3. Pasqual i Carme

Jo distingeixo entre la proximitat objectiva i la proximitat subjectiva. L’objectiva es capacitat que té cadascú d’arribar de forma individual a persones o col•lectius. Està vinculada al concepte de permeabilitat amb les persones, a la capacitat per connectar o generar complicitat amb altres persones o col•lectius. La proximitat objectiva, doncs, té una limitació important, perquè la capacitat de relacionar-nos directament amb altres persones està directament vinculada al temps de què disposem per fer-ho.

La proximitat subjectiva és la percepció que té un col•lectiu respecte a una persona en concret. Estem parlant ja d’una sensació de proximitat o de distància. Com veieu, és un concepte més global, i amb menys limitacions perquè no depen exclusivament del temps de què es disposa. Està vinculat al principi de diàleg permanent, que és una posició del polític envers el seu entorn. També es relación amb el criteri que té (o que no té) el polític en qüestió, entès com la capacitat de la persona per trobar la resolució dels conflictes. Al seu temps, això va molt vinculat al concepte d’autoritat i molt desvinculat al concepte d’autoritarisme. Per sobre de tot hi ha la voluntat de no perdre mai la recerca de l’acord.

M’agradaria saber què en penseu. En tot cas, vull acabar destacant la molt bona impressió que em van transmetre consellers com el Gabi Garcia de Nou Barris i el Jesús Zerquera de l’Eixample, que conjuntament amb la Gemma Mombrú van compartir amb mi la taula i van demostrar que la gent jove de la JSC té conceptes clars de com treballar de consellers de districte i una voluntat clara d’entrega per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona. Els animo que segueixin amb aquestes activitats formatives, perquè vaig veure que el resultat era molt bo.

Posts relacionats:

1. Jaume Collboni
2. 13è Congrés de la JSC
3. JSC i PSC

Els graciencs i les gracienques van fer un molt bon paper. Gràcia no és (de moment) una vila castellera del nivell de Valls o Reus, però no ens podem queixar. Crec que estaven prou contents, o com a mínim això em va semblar quan vam anar a dinar tots plegats després de l’actuació.

Val a dir que vaig arribar ben d’hora, abans de les 10 del matí, i els castells van acabar passades les tres del migdia. Tothom va coincidir a dir-me que aquest any havia estat un concurs breu: normalment dura encara més estona.

Posts relacionats:

1. Gràcia a l’Executiva del PSC: Laia Bonet, Antoni Castells i Isidre Molas!
2. Des de l’Escola d’Hivern de Tarragona
3. Quatre de vuit i anecdotari de la Mercè

 És una persona entranyable, i precisament una de les millors coses que ha sabut fer és anar atresorant amics. Per això molts d’aquests amics ens vam aplegar ahir, fins i tot aquells que amb el temps han arribat a ser càrrecs amb l’agenda ben complicada, com el Jordi Hereu o el Raimon Obiols, que no van voler perdre l’ocasió de saludar-la.

FOTO: Arxiu de La Tortuga

Posts relacionats:

1. Fent xarxa, fent fotos
2. Gràcies amics
3. Fent el meme

Pel que fa als continguts, m’has agradat molt les intervencions de Zapatero i Blanco sobre el tema de la llengua. De fet, el PSOE ha donat una resposta global unitaria i ferma, que podeu trobar al document ‘El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional’. És una defensa de la diversitat lingüística. I també de la immersió lingüística com a factor de cohesió davant propostes com la doble línia escolar, discriminant en funció de la llengua que parli cada alumne. El PSC, doncs, no està sol a Espanya defensant el plurilingüisme.

També hem parlat de laïcitat, que vol dir protegir i atendre les necessitats de l’església catòlica igual que la resta d’esglésies.

Encara dos temes més: avortament i eutanàsia. En els documents congressuals es pot veure negre sobre blanc que estem per garantir el dret de les dones a avortar, dins els preceptes que estableix la llei; i que ens comprometem a regular per llei el dret a no patir innecessàriament en els darrers moments de la vida. Com podreu comprovar, molts mitjans de comunicació se n’han fet ressò.

El Congrés Federal del PSOE, com no podia ser d’altra manera, ha servit per trobar i retrobar algunes persones, com l’Aintzane Conesa, el José Antonio Donaire i el Patxi López. Els qui heu anat seguit el Facebook ho heu pogut veure gairebé en directe…

Un darrer esment, per cert, sobre la nova secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, amb qui vaig tenir el gust de compartir un acte a Gràcia, fa poc més d’un any, en el marc de la campanya de les eleccions municipals.

Posts relacionats:

1. Primer spot del PSOE
2. Spot de campanya del PSOE: Portant la mare a votar… al PP!
3. Carme Chacón, amb el col·lectiu GLBT

Aquest cap de setmana hem anat, amb un bon grup de gent de la Federació Festa Major de Gràcia, a visitar l’Aplec del Cargol de Lleida. Ha estat una gran oportunitat per conèixer de primera mà com organitzen ells aquest acte, que mou moltíssima gent en només dos dies. Hem tingut l’oportunitat, doncs, de compartir experiències, i de passar-nos-ho molt bé fent-ho. Ha quedat ben clar que volem aprofundir en la relació entre Gràcia i Lleida mitjançant les
nostres festes principals i amb la col·laboració de tots els participants.

Crec que el contacte ha estat profitòs per a tothom, ja que ha estat una oportunitat per exportar la marca de la Federació i de la manera de fer les coses que tenim a Gràcia. L’intercanvi d’experiències, a més, continuarà: entre tast i tast, vam aprofitar per convidar a l’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, i al Responsable de Promoció econòmica de la Diputació de Lleida, Gerard Guiu, a venir a les festes de Gràcia ben aviat.

Però no tot van ser cargols. Dissabte al matí vam anar a visitar l’interessant Museu de l’Aigua de Lleida, on s’explica la relació entre l’aigua, l’electricitat i el desenvolupament econòmic de la ciutat. Algunes paradoxes interessants. Per exemple, una cosa tan poc ecològica com fer el Canal de Pardinyes per regular el volum d’aigua que passa pel centre de la ciutat va destruir la riba esquerra tal com es coneixia un segle enrere, i va permetre edificar. Però al mateix temps va fer que d’acumulessin sediments riu segre amunt, i ara aquests sediments són 90 hectàrees d’àrea natural protegida per la seva biodiversitat…

Escola de primavera del PSC

Per acabar d’aprofitar bé el cap de setmana, vaig passar un moment per l’escola de primera que feia el PSC de Lleida. L’esmorzar de diumenge va aplegar, sense voler, una bona colla de graciencs i gracienques a la capital del Segrià: entre els ponents de l’escola hi havia el Marc Murtra i la Txell Batet, per exemple. Vam coincidir també els diputats Lourdes Muñoz i Félix Larrosa. Malauradament, no vaig poder veure la Tere Cunillera i el Miquel Iceta. Una altra vegada serà!

Posts relacionats:

1. Aplec del Cargol, de Lleida a Gràcia
2. Festa Major de Gràcia 2009
3. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010

Avui he començat el dia assistint a una conferència de l’Abat de Montserrat, Josep Maria Solé. Ens ha parlat de la Regla de Sant Benet, que és la que regula la vida dels benedictins. Ha fet un paral·lelisme entre les comunitats religioses i les empreses i els partits polítics. I jo no he pogut evitar comparar-ho tot amb el funcionament d’una agrupació del PSC com la de Gràcia, o qualsevol altra entitat.

Ha explicat que, d’acord amb la regla de Sant Benet, l’Abat té la funció de manar, però també una vocació de servei cap a la comunitat, treballant constantment per als seus monjos. O sigui, la mateixa manera que jo tinc d’entendre la política. A més, coincideixo que no es tracta de manar, sinó d’aglutinar sensibilitats al teu voltant: per a mí en política és millor ser estimat que ser temut. Com l’Abat de Montserrat.

L’Abat també ha explicat que en una comunitat benedictina l’Abat s’envolta d’alguns col·laboradors propers, com el prior, en una petita estructura que m’ha semblat que vindria a ser com la Comissió Executiva d’un partit. I és clar, després per prendre les grans decisions hi ha l’assemblea dels monjos. O sigui, que l’estructura de funcionament de moltes empreses, entitats, associacions i partits polítics és la que recull la Regla de Sant Benet des de fa quinze segles.

També m’ha agradat molt quan ha posat en valor que la Regla planteja conceptes organitzatius que parteixen del coneixement d’un mateix per crear comunitat. En una comunitat benedictina, doncs, no hi pot haver un tractament uniforme, sinó que la comunitat s’ha de construir a partir de les necessitats individuals, que el Pare Abat ha de conéixer i atendre en la mesura que sigui possible per tirar endavant la comunitat de manera que tothom s’hi senti implicat i atès, en el marc d’un projecte comú. La comunitat creix en conjunt a partir del creixement individual. Com intento fer en l’agrupació del PSC a Gràcia, vaja.

No sé si Sant Benet s’imaginava, al segle VI, que les seves idees perviurien fins al XXI i seguirien sent efectives. Però aquí ens teniu, als monjos de Montserrat, i als militants socialistes, aplicant-les de manera conscient o inconscient. Per si us interessa, aquí teniu el text de la Regla de Sant Benet.

Posts relacionats:

1. Sant Jordi gracienc
2. Cap de setmana recordant vells temps: Esportiu Claret i els Tres Tombs a Sant Andreu
3. Sant Jordi mogudet

Dissabte vaig anar a l’esportiu Claret, a veure les instal·lacions noves, i també com podeu veure a les fotos a conéixer nous esportistes…

 La visita em va servir per recordar quan anava a l’esportiu Claret, sobre tot a fer natació. Llavors encara no m’havia de preocupar gaire pels quilets de més acumulats durant les festes de Nadal!

Els Tres Tombs

I diumenge al matí, cap als Tres Tombs de Sant Andreu, a repartir carmels i beneir animals. Que quedi clar, però, que com que anava en qualitat de càrrec institucional no vaig poder dur l’Aquil·les i l’Ulisses…

He d’agrair a la regidora de Sant Andreu, la Gemma Mumbrú, la invitació a participar en aquesta festa que m’ha servit com a entrenament per al Sant Medir (mal de braç inclòs), ja que aquí també tiren carmels.

La sortida també em va servir per recordar quan entre el 1987 i 1989 vaig treballar al Superestalvi del carrer Rubén Darío i portava la compra als veïns i veïnes del voltant. I vaig recordar també la senyora Mercé Roca, que em portava els ous de les gallines i jo li guardava les restes de la verdura del súper perquè els donés de menjar. Com veieu, un cap de setmana molt productiu i també molt evocador.

Posts relacionats:

1. Passejada per Sant Andreu
2. Gràcia, temps de bombes, temps de refugis: el llibre de Josep Maria Contel
3. Sant Medir

Com que hi ha algunes activitats que he fet i que m’agradaria comentar-vos, entre avui i demà penjaré alguns posts de temàtica nadalenca, a pilota passada.

Per començar, nit de Nadal: com cada any, el 24 a la nit vam anar a Santa Maria del Mar a sentir el Cant de la Sibil·la. És una tradició del Pep des de fa molts anys, i jo m’hi vaig afegir de bon grat. M’agrada anar a aquesta església i veure com s’omple de gent a aquelles hores de la nit. I sempre ens acabem trobant algun conegut que comparteix l’interès per aquesta música medieval.

La novetat d’aquest any és que, després de la Sibil·la, vam anar a missa del gall a Sant Felip Neri de Gràcia, on el Ferran i el Víctor ens van acollir molt cordialment i vam compartir torrons amb tota la gent que hi havia anat. Allà vam trobar la Pilar. Va ser maco.

Posts relacionats:

1. Felicitació nadalenca
2. Cap de setmana recordant vells temps: Esportiu Claret i els Tres Tombs a Sant Andreu
3. Quaranta-quatre