Vaig néixer l’onze de desembre de l’any 1964, sota el signe de sagitari. En l’horòscop xinés sóc drac. Professionalment sóc educador social. Sóc, a més, col·leccionista de còmics i monedes, m’encanta la ciència ficció i el cinema fantàstic i d’aventures. La meva entrada dins del moviment associatiu ve de la mà d’Estudiants Progressistes, federació universitària de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC). D’aquesta manera vaig entrar en contacte amb diferents entitats i col·lectius com els consells de joventut, als quals vaig dedicar una part important de la meva vida associativa juvenil: vaig cofundar el Centre d’Informació i Serveis als Estudiants de Catalunya (CISEC), vaig vincular-me al Moviment Laic i Progressista el 1994 i vaig col·laborar amb la coordinadora gai-lesbiana en el període 1997-2002. Sóc afiliat de la UGT de Catalunya des de l’any 1997. Col·laboro amb el PSC des de l’any 1986 i vaig entrar a militar el 1990. Despreés de quatre anys (2007-2011) com a regidor de Gràcia, actualment sóc portaveu adjunt del Grup Municipal Socialista a Barcelona.
7 Responses to Qui sóc
La meva música
Hola Guillem, soc el Mario (Viladecans).
No volia molestar-te amb un email, però crec que aquest te’l havia d’escriure. Tampoc volia aprofitar un acte públic per a explicar-te això, ja que entenc que són temes que poden generar mala maror. Però volia fer-t’ho arribar. No sé, si vols llegir-lo…
Va de les festes de Gràcia
Et poso l’exemple del meu carrer. Així veuras com es viuen les festes.
La cosa comença a partir de març (+ o -) on es fan dinars per tal de recollir diners (altra finançament més), tancant el carrer a tot el tràfic, només hi ha un pàrking i just es posen en la porta d’allà fent foc (carn a la brasa), generant continues discussions amb els veïns que l’han d’utilitzar. Només que es posessin 5 metres més amunt, podrien continuar fent-hi el tiberi, i els veïns que tenen les seves motos (és un pàrking de motos) poder sortir i entrar. També els hi molesta molt que passi la gent caminant i l’ofereixen tota mena “d’afalagaments”.
El cas és què degut a la mala maror que els organitzadors de les festes del meu carrer han generat els darrers anys, la presencia d’aquests dinars no supera les 20 persones, essent residents al carrer un 30% dels participants. La resta són usuaris d’un dels dos bars del carrer (que casualment estan en l’organització) i amics vinguts de fora. Aquí ve la primera pregunta.
Per tal de poder afegir el carrer a la festa, no s’ha de fer una assemblea entre els veïns RESIDENTS, i tenir la firma de almenys una majoria simple?
Ho dic per que aquesta assemblea MAI S’HA FET al meu carrer, però sembla ser que TOTS els veïns volem la festa.
D’aquesta manera ens anem aproximant a la Festa. Des de mitjans de juliol es comença a tancar el carrer per tal de preparar els guarniments, ocupant el mateix espai i generant el mateix conflicte. Conflicte inútil si es posessin 5 metres més amunt, recordo. Però sembla ser que és més divertit poder tenir la sensació de força, ja que tens autorització “per no deixar entrar, ni sortir, a ningú”.
Altra pregunta. En les normes, no hi ha escrit el fet d’haver de FACILITAR l’accés als pàrkings?
Els darrers dies de muntatge, directament NO VOLEN QUE LA GENT PASSI CAMINANT!!!. Escridassant a aquells “desgraciats” que volen accedir a casa seva. Vaig ser testimoni d’un parell d’agressions verbals. Curiosament, com que ja m’he enfrontat a ells un parell de vegades, i per sort o per desgràcia tinc una constitució robusta, no em solen dir res.
Desprès ve la festa en si mateix. Jo, directament és el moment que marxo de vacances, i només coincideixo un dia o dos, que vaig a dormir a casa d’amics, ja que la “jarana” dura fins altes hores de la matinada + servei de neteja + activitats de matins + … . Curiosament, fent-hi enquesta entre altres veïns, la gran majoria fa el mateix, menys un grapat de iaies que no tenen recurs i se les han de confitar senceres.
Tot els dies és la mateixa programació. Grups de música i barra de bar. Suposo que el fet que dos dels organitzadors tinguin bar al carrer no té res a veure.
Per cert quan es proposen fer activitats més pensades pels que viuen allà, de seguida surten amb allò de “els de fora venen a trencar les nostres tradicions”, portem tota la vida a Gràcia i no hem de fer el que diuen “els de fora”. Per que aquest és gran part del problema, si no ets GTV (Gràcia de Tota la Vida) no tens dret ni a opinar. En definitiva, com que no volem acabar amb la “tradició” de fer molta barra, doncs ho deixem per impossible.
Un exemple d’això és el sopar dels veïns. Sempre es fa en el dia que menys públic pot haver (no volem perdre ni un dia de barra, no?), i no passen de 20, repetint-se la situació de que només un grapat són residents al carrer.
En definitiva, d’aquesta manera es fan les festes del meu carrer. Divertides? Participatives?
Ah!, i a sobre, aquest any per segona vegada la comissió ha penalitzat al carrer per la seva patètica decoració (era realment trista).
En fi… després preguntem com podem millorar les Festes de Gràcia, de quina manera fer-les participatives, evitar actes incívics i que participin més veïns.
No crec que s’hagin d’acabar amb les festes, ni tan sols reduir-les en dies. Crec que la solució passa per fer una revisió dels que l’organitzen (atenció!!: no estic dient que tots els carrers siguin el mateix), que en alguns casos són els primers enemics de les Festes.
Potser activitats més participatives del carrer (i no parlo només d’unes partides de dominó, sinó també de les nits), farien més interessant per la resta de veïns participar.
He viscut a Viladecans, la Colònia Güell, Organyà… sempre he participat en totes les festes. No és per presumir, però el fet de que per la meva feina, al llarg de l’any munti més de 170 espectacles diferents (Coordino: Centre Garcilaso del Dte. Sant Andreu i la programació musical de Sabadell –SAM-, apart de ser el Director de l’Espai Jove Boca Nord del Dte. d’Horta-Guinardó), fa que conegui un poquet el muntatge de tota mena d’esdeveniment. Malgrat això, han fet que primer em desinteressi absolutament si van bé, o no, les festes (ho sento!), i des d’aquest any (m’ha cabrejat molt que creguin que són els amos del carrer) m’estigui plantejant (amb altres veïns) altra mena d’accions.
Estimado Guillem,
Recientemente he llegado a http://www.guillemespriu.cat/ mientras hacia una búsqueda para la blogosfera política del Partido Socialista Europeo (PSE). He leído algunos de tus artículos y como me parecen muy interesantes te escribo para que consideres la posibilidad de contribuir para el nuevo proyecto del PSE : http://manifesto2009.pes.org
« Yourspace » es el nombre de nuestra página web – en la que tendrá lugar una consulta interactiva sobre cuales deben ser las prioridades políticas progresistas de nuestro manifesto común para las elecciones europeas de junio de 2009. Puedes ver la presentación de este proyecto en nuestra web: http://www.youtube.com/watch?v=lnNm1EdBbIQ. El PSE es el primer partido Europeo en empezar una iniciativa tan amplia y esperamos recibir contribuciones de todos los interesados en una política progresistaa.
Si te agrada la idea de un debate amplio y abierto, nos gustaría invitarte a participar en esta consulta. Puedes hacerlo de varias formas : escribir en tu blog sobre la consultation del PSE, hacer comentarios en nuestra web (que funciona como un gran blog) o escribir posts en el blog mismo ! Tu participación como blogger será muy útil para todo este trabajo !
Si tienes dudas o necesitas más información no dudes en contactarnos.
!Te esperamos en la blogosfera !
Un saludo cordial,
Gisela Oliveira
Partido Socialista Europeo
Hola Guillem: soy Marín y te envío un saludo, cuenta conmigo para lo quieras como hasta ahora y si está en mis manos, (ahora vienen días de eleccones
Clica en la siguiente Web
http://iqpfilms.wordpress.com/2007/06/29/klaus/
Hola Guillem, No se si te’n recordaràs de mi, sóc la mare de’n Joan Ramon, fa 2 mesos que he entrat en això dels blogs i avui he fet un link des del Qmenta tan sols per saludar-te. També ho he fet al de’n Jaume Collboni però no hi ha cap manera de posar-se en contacte amb ell (al menys no ho he sabut veure). No et molesto més, tan sols dir-te que m’aniré passant pel teu blog de tan en tan.
Un petó
Alícia
Hola Guillem,
Alguna vegada podries deixar que els teus lectors també escrivíssim directament al blog, especialment l’11 de desembre de cada any. Enguany, i seguint els enunciats d’un vell anunci, estàs davant el 43, el millor licor de tots els temps. Espero que aquesta sigui també per a tu la millor edat de tot el teu temps transcorregut, sense cap menció especial a la política habitual sinó a l’alegria que em mereix saber que la persona fa anys i que es reserva un raconet per celebrar-ho amb la seva família ampliada.
Molts petons i moltes espelmes, especialment ara que s’atansa santa Llúcia en què caminem de ple vers el solstici d’hivern.
JM
M’he estat mirant el teu blog i més d’una cosa em crida l’atenció. Però era em referiré només a l’entrada de gats i cinema, ja que veig que t’agraden els gats. Simplement, t’informo que existeix una pel.lícula de gats i cinema feta a més a Gràcia. Es diu PACTAR AMB EL GAT, i un dels temes és el de l’abandonament de gats. S’ha fet al Verdi però la van treure quan millor anava. Ara estem mirant d’estrenar-la en català. Si cliques al youtube a partir de:
“Pactar amb el gat (15) Terrats de Gràcia” veuràs un clip exclusiu de terrats de Gràcia amb imatges de la pel.lícula. Espero que al teu Sagitari li agradi un viatget per l’hàbitat natural dels gats. Una abraçada i sort.
Joan Marimón
En el miting del diumenge a Vall D’Hebron , es va comprovar el que és un polític amb talla : Felipe González – i no soc felipista – .Realment es lamentable que quan escoltes unes idees ben argumentades i sencilles , però d’intens contingut per colpir les reivindicacions de la societat real quedes bocabadat, doncs la costum es sentir a Polítics mediocres i oblidem que n’han de bons .¡¡Quina sort ha tingut en Clos a la seva vida ,ho envejo, un personatge mediocre i ara altre vegada 2ºn de llista ,…i que ha fet res , te sort i no ha apres res després de tants anys.