Les darreres setmanes estan resultant certament intenses, però això no treu que intenti trobar algunes estones per a la vida personal, que els regidors i regidores també en tenim. Com molts sabeu, una de les coses que m’agraden és mirar algunes sèries i algunes pel•lícules, i especialment Star Trek i totes les seves derivades.
Però un bon dia vaig redescobrir Galactica, una sèrie de ciència ficció que al principi em va resultar estranya, però aviat em va enganxar. Es tracta d’una actualització molt retocada d’una altra sèrie de 1978 -amb el pare de Bonanza en el paper de comandante Adama!
El primer que sobta és la imatge tan fosca que té. Les naus no són blanques, netes, asèptiques i ben il•luminades, sinó que són llocs on viu gent, i s’han d’anar reparant. Són mitjans de transport que es deterioren amb l’ús. Són per tant aparells “reals”, que trontollen i fan sorolls desagradables.
I el que també és molt original és l’argument. Una mica enrevessat, però molt bo: un grup d’humans intenten tornar a la Terra, però tenen un enemic molt potent, els cylon. Primera diferència amb les sèries tradicionals: els enemics no són uns éssers repugnants i de colors i formes estranys. Tenen, en tot, aparença humana. Segona diferència: els cylon van ser creats 40 anys abans pels humans. Ara, els cylon han evolucionat i volen destruir els seus creadors, que s’han acabat convertint en els seus carcellers.
A la pràctica, ningú no està lliure de sospites, i qualsevol ésser suposadament humà podria ser un infiltrat. Fins i tot els líders polítics que governen els humans.
Tota la sèrie està molt ben feta, però el final –que no us penso explicar- és absolutament genial. Una sèrie de ciència ficció que descriu molt bé alguns comportaments de la raça humana, amb tot el que tenim de bo… i de dolent. Els personatges també són humans, molt humans. Es traeixen, s’enamoren, menteixen, maquinen… Al capdavall, la seva situació no deixa de ser de supervivència.
Total, que penso que és una de les millors sèries de ciència-ficció dels darrers anys. I això que no parla del futur, sinó dels inicis, en el seu sentit més ampli… Us la recomano!
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
3 Responses to Battlestar Galactica
Deja un comentario
La meva música
Ai, a mi no em plau gaire la ciència ficció…
No et pots perdre Caprica. Es un spin off de galactica on s’explica l’origen dels cylons amb un Adama molt jovenet.
Hola Guillem,
jo la vaig acabar de veure fa unes setmanes després de que els meus amics me la recomanessin molt. A mi em va enganxar a partir de l’incident del Pegasus i com tu trobo el final fantàstic… Un dels detalls per fixar-se és com es mouen les naus…
Si estàs buscant una nova sèrie prova amb FRINGE.
Per cert, de les start trek, quina sèrie prefereixes?