Aquest munt de runa que veieu a la foto és un dels grans records de la meva infantesa. És la fàbrica que queda (quedava) entre Bailèn i Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. La foto la vaig fer dissabte, i suposo que ara quedaran encara menys elements que puguin recordar aquest edifici, en la seva major part abandonat des de fa anys.
Ara es veuen des del carrer les parets de la casa de la Maruja, la portera de la fàbrica: tenia el pis just damunt de l’entrada. Allà, en aquell balconet, vaig passar moltes tardes quan era petit, mentre la meva mare anava a netejar cases per guanyar alguns diners. Altres tardes me les passava al pis de la Maria, la planxadora. Érem molt amics amb el seu nét, el Jordi. De tant en tant, des de casa del Ferran, que vivia enfront, tiràvem menjar als coloms que hi havia al sostre de la fàbrica.
Ja de més gran, posava benzina en la benzinera que donava al carrer Bailèn, i que junt amb el pàrquing era la darrera activitat que quedava en l’edifici. En aquella benzinera han entrat tots els meus cotxes al llarg de 27 anys: des del primer Seat 600 fins l’actual Seat Córdoba, que em porta amunt i avall des de fa 14 anys i encara en durarà algun més!
Aquests són els records que em venen al cap aquests dies, quan passo per allà per anar a veure la mare. Les obres la tenen ben atabalada. M’agafa l’enyorança, però també sento satisfacció perquè aquest espai, que és part de la meva memòria històrica, acollirà un seguit de serveis públics que aprofitarant sobre tot els infants i els joves del barri: una escola bressol, una escola de primària, pistes esportives, i estem intentant encabir-hi també un aparcament.
No tornarem a veure la vella fàbrica, però segur que quan sigui un avi i vegi sortir els nens de l’escola recordaré aquests temps en què he tingut l’oportunitat de fer algunes coses per Gràcia. Diuen que amb els anys queden només els bons records. Aquest, de ben segur, en serà un.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
