Vinc de veure UP, la darrera pel·lícula de Disney-Pixar. És una història molt maca, i molt senzilla, d’un avi que ha perdut el seu horitzò quan mor la seva dona. Al principi el veiem com una persona gran amb tots els tòpics dolents que de vegades els atribuïm, injustament: solitaris, egoistes, malcarats, és aquell típic “viejo gruñón”: Però el mobbing immobiliari i el record de la seva dona el porten a superar tots aquests tòpics i, malgrat les limitacions –en part psicològiques- de l’edat, emprendre una nova aventura. Al costat, accidentalment, d’un nen.
Una relació intergeneracional que m’ha agradat molt. L’aventura es construeix dia a dia, i sovint amb companys de viatge inesperats.
Com veieu a la foto, hem anat a veure UP en 3D. Ha estat molt xulo. De fet, no recordo haver vist cap pel·lícula en tres dimensions des dels 80, quan et posaven aquelles ulleres cutres de cartrò i paper de cel·lofan. Res comparat amb aquestes ulleres tan modernes que ens han donat avui.
En fi, que us animo a anar-la a veure, aprofitant les nits d’agost: avui al cinema èrem ben pocs i s’estava fresquet!
Posts relacionats:
Últims comentaris