Fa molt poc vaig estar convidat a intervenir en unes jornades en el marc del 30è aniversari de la JSC. S’hi parlava de proximitat, de polítiques de Joventut… Jo vaig aprofitar per fer una reflexió força personal sobre el que és i el que significa la proximitat, i la vull compartir amb vosaltres.
Jo distingeixo entre la proximitat objectiva i la proximitat subjectiva. L’objectiva es capacitat que té cadascú d’arribar de forma individual a persones o col•lectius. Està vinculada al concepte de permeabilitat amb les persones, a la capacitat per connectar o generar complicitat amb altres persones o col•lectius. La proximitat objectiva, doncs, té una limitació important, perquè la capacitat de relacionar-nos directament amb altres persones està directament vinculada al temps de què disposem per fer-ho.
La proximitat subjectiva és la percepció que té un col•lectiu respecte a una persona en concret. Estem parlant ja d’una sensació de proximitat o de distància. Com veieu, és un concepte més global, i amb menys limitacions perquè no depen exclusivament del temps de què es disposa. Està vinculat al principi de diàleg permanent, que és una posició del polític envers el seu entorn. També es relación amb el criteri que té (o que no té) el polític en qüestió, entès com la capacitat de la persona per trobar la resolució dels conflictes. Al seu temps, això va molt vinculat al concepte d’autoritat i molt desvinculat al concepte d’autoritarisme. Per sobre de tot hi ha la voluntat de no perdre mai la recerca de l’acord.
M’agradaria saber què en penseu. En tot cas, vull acabar destacant la molt bona impressió que em van transmetre consellers com el Gabi Garcia de Nou Barris i el Jesús Zerquera de l’Eixample, que conjuntament amb la Gemma Mombrú van compartir amb mi la taula i van demostrar que la gent jove de la JSC té conceptes clars de com treballar de consellers de districte i una voluntat clara d’entrega per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona. Els animo que segueixin amb aquestes activitats formatives, perquè vaig veure que el resultat era molt bo.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
One Response to Proximitat objectiva i proximitat subjectiva
Deja un comentario
La meva música
Em consta interioritzar que un “col·lectiu” tingui percepció subjectiva o emocions subjectives.
Per mi la “proximitat objectiva” té a veure amb la necessitat de compartir la solució de problemes comuns. Tinc “proximitat objectiva” amb un xinès que no conec en aquells aspectes com el medi ambient que no tenen fronteres i que jo i ell, o els nostres representants, ens hauriem de posar d’acord per gestionar i solucionar. Tinc una altra proximitat amb el veí del 3r-2ª perquè hem de donar solució a certs problemes de l’escala on vivim. En efecte aquest tipus de proximitat té a veure més amb el “temps” que no pas amb “l’espai”, doncs amb la gent i les entitats tinc una “proximitat objectiva” en funció dels problemes que ens afecten “objectivament” en comú.
És diferent la “proximitat subjectiva”. Per mi vol dir compartir emotivament el que sigui. Des de un sentiment d’atracció mútua, d’empatia absoluta, no forçada. És, també, una manera de fer i comportar-se al treball que fa que m’identifiqui amb aquest company però no pas amb l’altre. O, sobre tot, compartir uns ideals polítics. Jo tinc “proximitat subjectiva” amb certs socialistes francesos, també d’altres formacions a l’esquerra, en la manera en que gestionen els seus barris, quan parlo amb aquesta gent veig ràpid que tinc molt en comú en la nostra “visió” de de la societat, i, en canvi, no tinc “proximitat objectiva” doncs els problemes poden ser semblants, però ull! els meus són meus i els d’ells seus, no els hi demanaré pas que em paguin una escola al meu barri. Una extensió d’aquest concepte em porta a pensar que no és només compartir, de vegades aquesta “proximitat” és emocional i viu dels records, llavors és unidireccional. En tot cas aquí no influeix el temps. Puc sentir subjectivament properes actuacions fetes per altres persones fa cent anys, m’emocionen i em serveixen d’exemple. Estem parlant sempre de política, de gestió de la cosa pública. Això té a veure amb el lideratge i el que moltes persones poden sentir identificant-se amb el que en el seu nom gestiona amb identificació plena la cosa pública.