Disculpeu el títol, però expressa una posició molt personal respecte a l’elecció del nou rector de la Universitat de Barcelona, el Dídac Ramírez.

 

Com breus antecedents us diré que el conec des de l’any 1986, fa molt, i va ser profe meu de matemàtiques a la facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona. Us diré  que ja llavors era una persona compromesa en la millora de la docència, implicat com estava en les estructures de govern de la facultat. Ell va ser una de les persones que em van incitar a tirar endavant amb EP (Estudiants progressistes), federació de l’Associació de joves estudiants de Catalunya (AJEC) que acabaria sent la porta d’entrada a un món diferent i del qual no m’he apartat mai: el moviment associatiu. Per tant vagin per endavant les gràcies per tot això i tot el que m’ha reportat de felicitat al llarg dels anys.

 

Però la figura i les maneres del Dídac diuen molt d’ell. No en va ha guanyat entre els estudiants i els no docents de forma molt clara, amb més del doble de vots que el segon candidat. També ha tingut millors resultats entre els docents i la resta del professorat respecte a la primera volta. Com sempre, treballant per millorar.

 

Avui l’he trucat per felicitar-lo i dir-li que compta amb mi per millorar el nostre sistema educatiu. El repte no és fàcil, però se que ell s’entregarà en cos i ànima per aconseguir-ho.

 

Molta sort, Dídac.

Posts relacionats:

  1. La bona educació
  2. Bona orientació
  3. La bona nova sobre el "Cata"
Tagged with:
 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>