Vagi per davant el reconeixement al David Fernández, bon amic, que em recorda , i per tant sacseja la meva memòria, l’aniversari de la mort de la Sònia Rescalvo, la transexual assassinada a l’any 91 al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Jo tenia 26 anys i en feia tansols tres que havia assumit la meva homosexualitat de forma conscient i pública. Havia deixat enrere nou anys amb els dubtes, pors i lluites interiors que en major o menor mesura hem passat la majoria d’homosexuals.
En aquell moment, el cas de la Sònia va ser un cop molt fort: va significar la retrobada de la por en la meva vida i em va fer tornar a les meves indefinicions. Finalment, però, em vaig refermar en els meus valors.
Avui la Sònia em recorda els valors de la lluita per les llibertats individuals i el David la importància de la memòria, en front dels que defensen l’oblit com element de sanejament de la societat. La societat que oblida els seus noms, s’oblida a si mateixa i perd el camí.
Espero no perdre mai la memòria i no oblidar totes les persones que van lluitar i en molts casos morir per les llibertats en mans d’intolerants.
Posts relacionats:
Últims comentaris