El Jaume Collboni el vaig conèixer el 1987. Ell tenia 18, jo alguns més. Ell ja havia estat ficat en moviments associatius estudiantils, i de seguida el vaig incorporar a l’Associació d’Estudiants Progressistes. El 1989 va acabar succeint-me com a president de la Federació. Aquesta entitat formava part de l’AJEC, i el 1991 el Jaume va arribar a ser el secretari general. Entre els anys 92 i 95 vam tirar endavant molts projectes comuns a l’AJEC, i vam fundar el CISEC. Poc després, ell es va incorporar a la UGT, i encara n’és membre del secretariat nacional. Des de fa una setmana, forma part de la Comissió Executiva Nacional del PSC.
Hem compartit els darrers 20 anys de vida política i associativa, i per tant ja més que un company o amic el considero un germà. És una persona molt capaç, i estic convençut que durà a terme perfectament la tasca que se li ha encomanat: connectar més el PSC amb el conjunt de sectors que conformen la nostra societat. S’implicarà en aproximar-los al PSC amb el concepte de xarxa social i farà més estrets els vincles del partit amb la societat, seguint la línia que darrerament ha anat marcant el Miquel Iceta.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
