El web 2.0

Ja fa dies que volia fer una petita reflexió sobre les noves tecnologies i la seva utilitat per totes les persones, i concretament aquelles que ens dediquem a la política i per aquests motius patim o gaudim sorts i mancances.

Recentment, el PSC va organitzar unes jornades de reflexió sobre les noves tecnologies i el web 2.0. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé. Primer per les persones que van assistir, que eren de primer ordre, Jose Antonio Donaire, José Rodriguez, Aintzane Conesa, Lourdes Muñoz, Raquel i Chesi -reconec que em va faltar el Joan Ramon Bernabé, que té una pàgina impressionant. I en segon lloc, per la senzillesa com es van tractar els temes i la participació de tots els presents, més de 40 persones de tot el territori de Catalunya.

També m’agradaria destacar persones que pel seu exemple m’han animat a iniciar i continuar el Miquel Iceta, la reflexió permanent, el Joan Ferran, publicador incansable, el Jordi Pedret amb qui intentava fer competicions però sempre guanyava ell… També cal dir que he animat a molts a fer blog com per exemple bona part de la blogesfera gracienca socialista (Neus, Núria, Carles, Albert, Alex,  Dolors, etc…) i he seguit a amics com el Miquel Pellicer o la Consol Prados que quan es desanima jo l’apreto perquè continuï. I probablement el més important el Pep, el meu maridet, el tècnic de suport sempre present -aquí o a Madrid.

Vagi per endavant que jo em considero un usuari de les noves tecnologies i a més de nivell baix, no hi ha comparació amb els que acabo de parlar. Primer m’agradaria explicar-vos que jo escric el blog per estar en contacte amb moltes persones d’origen diferents: la meva germana que em llegeix puntualment, la Marta que explica al meu amic Franc què fa el seu amic desprès de més de 26 anys de coneixença, als companys i companyes de l’agrupació i també a persones retrobades, així com moltes persones de Gràcia que em diuen que em segueixen i m’animen a continuar. Tota aquesta gent són aproximadament 600 persones, jo moltes vegades li dic una mica el meu micromón, ja que en el meu món hi ha molta gent que no utilitza ni el blog, ni el facebook ni el twitter. Però no hi ha dubte que avui Internet és un mitjà de comunicació directa. Per a molts dels meus lectors, Roig i Gracienc és l’únic blog que llegeixen -o un dels pocs-,i ho fan per afinitat personal.

En una conversa que vaig tenir no fa gaire amb un bon company de fa molts anys en el moviment estudiantil (ens barallàvem molt), el Cèsar Calderon, parlàvem de la importàcia que té la suma de tots els que ens dediquem a això dels blogs, donat que genera una llarga cua que va incorporant a moltes persones a aquestes tecnologies, al mateix temps que la pròpia tecnologia s’acaba per simplificar i es generalitza per a tots (de fet, ja comencen a haver productes informàtics adreçats específicament a blocaires).

No cal assumir totes les tecnologies a la vegada i fins i tot n’hi ha algunes que potser passaran tan ràpid que molta gent ni les veurà. El que sí que us asseguro és que la xarxa és un mitjà que et dóna la possibilitat d’estar en contacte amb molta gent que normalment no pots veure: és un complement (no substitut) tant de l’activitat política com de les relacions personals. Tot i que a mi m’agrada molt més la relació personal!

Posts relacionats:

1. Política 2.0
2. Feliç Dia d’Internet
3. facebook o la finestra oberta al mon