He assistit impressionat al debat de la Unió Europea sobre la possibilitat d’ampliar la jornada laboral fins a les 65 hores setmanals. Avui serè extremadament concís: és un retrocès absolut. Aquí teniu uan aplicació per enviar amb un sol clic un mail a tots els eurodiputats espanyols:
És un dret que no hauríem de perdre de cap de les maneres. Aconseguir la jornada de 48 hores va ser una de les grans lluites sindicals a Catalunya i a Espanya, i ara no ens podem fer enrere. Per això celebro la reacció immediata del govern espanyol, amb el ministre Celestino Corbacho destacant que és un retrocès, i de sindicats com la UGT, que ha penjat directament al seu web aquest argumentari.
Per no parlar, per cert, de la campanya que s’està fent al Facebook. Hem de dir que no a aquesta barbaritat!!!
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
6 Responses to 65 hores? Ni parlar-ne!
Deja un comentario
La meva música
Potser que ens ho miréssim amb més calma tot plegat, Guillem… Un metge, avui, si fa la seva jornada normal de 40 hores, només pot fer una guàrdia de 8 hores… Si tenim en compte que les guàrdies les solen fer metges joves amb sous més curts, però també amb una vocació de servei més intacta, perquè “ni parlar-ne?”… Parlem-ne. Sempre es s’hauria de poder parlar de tot.
Efectivament és un retrocés i no només això, és enfotre-se’n a la cara dels nostres pares i avis que van reivindicar un món millor pagant un peatge molt alt.
Crec que estem davant d’un punt d’inflexió clar, i aquesta vegada la societat europea no pot restar contemplativa! Cal coordinació de sindicats a nivell europeu i una gran vaga general Europea!
M’agradaria saber com es tracta aquest tema a nivell informatiu a la resta d’Europa…
Jo, certament, estic molt molt indignat!
mmmmmmmm
no me n’he informat massa, però si algú vol treballar més de 48 hores no se li permetrà? O ho haurà de fer fora de la llei? Perquè hi ha gent q en treballa més, de les 48 hores oi? Tots ho sabem.
Per tant, legalitzar-ho em sembla bo. I pel que sé, no s’obliga a ningú a fer-ho oi? De fet, el màxim ara és de 48 hores i poca gent els fa. ÉS més, a molts llocs se’n fan moltes menys (com funcionaris, francesos, etc).
Crec que no s’està explicant bé: es vol legalitzar una situació existent, no pas obligar a tothom a treballar 65 hores oi?
Benvolgut Greips,
Realment creus que hi ha algú que vulgui treballar més de 48 hores?
Crec que amb això ja et contesto tot… és evident que no és una eina que reforci el dret de ningú, sinó més aviat el coacciona…
Estic amb en greips… Perquè a l’esquerra li fa tanta por la llibertat?
Greips, Paco… això seria totalment aceptable si la relació entre empleador i treballador fos totalment igual, però tots els experts (fins i tot la gens “esquerranosa” OCDE) afirmen que això no és així i el mercat laboral no és per a l’àmplia majoria de treballadors una relació d’intercanvi perfecte sinò que es troben en situació de monopsoni de l’empleador. El fet de “si no ho aceptes tinc darrera a 20 com tú que ho volem” és un fet que pressiona a la baixa la capacitat de negociació del treballador. D’aquí que els darrers segles hagin servit per construir la negociació col·lectiva o una legislació laboral que protegeix més al treballador. I no, el món ha canviat sí, però ara per ara la relació treballador empleador continua sent desigual.