La celebració del Primer de Maig ja és una d’aquestes celebracions familiars imprescindibles en el calendari. Els sindicalistes de tota la vida ens la prenem ben bé com si es tractès de Nadal: no es pot faltar a la cita. Deu fer 17 o 18 anys que no em perdo la manifestació de Barcelona, perquè malgrat els avenços que es van fent, és evident que el mercat laboral no està bé: mileuristes, dones discriminades, immigrants explotats, mobbing, dobles escales salarials… I per tant, cal protestar.
Un any més, el PSC de Gràcia va aplegar bastanta gent, perquè entre els nostres militants tenim força sindicalistes, tant de la UGT com de CCOO.
Tenint en compte les dates, pensava que la participació seria menor. I a Barcelona hi va haver encara més gent que a la resta de ciutats d’Espanya. Crec que això demostra la preocupació per temes com els que he enumerat abans. És simptomàtic, per cert, que els immigrants es bolquin a participar al Primer de Maig. És evident que són un dels sectors que més pateixen la precarietat i les males condicions de treball.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
