Ahir vam inaugurar el Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT, un espai completament renovat que manté l’essència d’aquest edifici històric però que s’ha posat al dia d’acord amb els nous temps.
De fet, els canvis profunds que hi ha hagut, més enllà de la sala, pràcticament no s’aprecien. Però hi són. Sota la platea ara hi ha tres sales d’assaig i una de gravacions, cosa que li dóna un potencial que l’antic CAT no podia ni somiar. Es manté el bar on anaven les parelles casades a passar l’estona a començaments del segle XX, i s’afegeix una fonoteca encara incipient, amb l’objectiu de fer del CAT un autèntic centre de recerca en l’àmbit de la música Folk. Serà, doncs, un equipament únic a Europa.
Foto: Eduard Marrón/Transversalweb.cat
En definitiva, el Tradicionàrius és projecció de Gràcia a l’exterior, més enllà de les fronteres catalanes i espanyoles, perquè la música folk, malgrat les seves arrels fonamentalment locals, arrelades al seu lloc d’origen, és un denominador comú de pobles i gents molt distants que han volgut explotar, cadascú a la seva manera, el sentit lúdic i identificatiu de la música.
Vaig tenir l’honor de ser el segon a signar al llibre d’Honor, just després de l’alcalde. I de fet, vaig signar en nom meu i també de l’Albert Musons, que va estar molt implicat en l’impuls al CAT i que, malauradament, no va estar a temps de veure’n els resultats.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
