Ahir vam celebrar l’homenatge a l’Albert Musons. Va ser un acte molt maco, que va aplegar bona part de la gent que l’havíem envoltat durant la seva vida. Va ser emotiu, però crec que tots plegats vam fer esforços per evitar que resultès excessivament doloròs. Malgrat tot, a mi em va servir per constatar que la pèrdua de l’Albert és encara una ferida oberta. Les imatges que es projectaven a la Sala de Plens del Districte em van fer recordar molts moments viscuts al seu costat, i en més d’una ocasió aquests pensaments em van fer perdre el fil de l’acte.
Durant l’homenatge, vam lliurar a la família la insígnia d’or dels consellers de Gràcia i una escultura de Lorenzo Queen, unes mans entrellaçades que les entitats gracienques havien previst lliurar a l’Albert.
El districte es va omplir de gom a gom, i això fa encara més admirable la fortalesa de les seves nebodes, que van parlar en públic.
El Vicenç Sanclemente en va fer una glossa excel•lent de l’Albert.
Cal destacar la col•laboració de les colles de cultura popular, i la de Ràdio Gràcia, que es van implicar a fons en aquest acte. I vull agrair especialment a generositat de la Montserrat Minobis, i la disposició que va mostrar des del primer moment per fer el difícil paper de presentar un acte com aquest.
Jo us he posat força fotos, però si en voleu veure moltes més, podeu visitar La Tortuga.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
