Aquesta tarda, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, es lliuren les Creus de Sant Jordi amb què cada any es distingeix un seguit de personalitats que han aportat coses importants a Catalunya. Assistiré a l’acte, perquè dos dels guardonats em són molt propers.
Un és el Jordi Lozano, conegut amb el nom de batalla de Jordi Petit. Activista dels drets dels homosexuals, no és exagerat dir que sense ell, no em podria haver casat i fundat una família. La seva lluita per la llibertat va ser extremadament arriscada, en una època en què sortir per la tele dient que eres homosexual comportava molts i molts problemes. Però també obria moltes portes de molts armaris, i per tant el reconeixement que se li fa avui és més que merescut.
L’altra és la Mercè Sala, militant del PSC a l’agrupació de Gràcia –que va contribuir a fundar- i una de les meves predecessores en la regidoria del districte, tot i que se la recorda més per l’època en què va presidir Renfe. Dona de grans conviccions, va ser una de les persones que va tenir la feinada i el privilegi de començar a posar ordre als afers de la ciutat després de la dictadura (sobre els fonaments de la transició que va posar l’alcalde Socías, que la sort m’ha portat a conéixer en l’Ajuntament de Barcelona actual, i que avui també reb la Creu de Sant Jordi, per cert).
El Jordi i la Mercè s’afegeixen avui, doncs, a la llista de persones properes que han estat distingides amb la creu de Sant Jordi, com també ho és la Marina Bru. Tots se la mereixen, i molt.
Posts relacionats:
Últims comentaris