Aquest cap de setmana he pogut descansar una mica, tot i que vaig tenir bodes el dissabte (reconec que m’agrada molt casar, és una de les parts més agraïdes de ser regidor).
També he pogut compartir un dia amb ma mare i el meu tiet, que no és poc, donat que les darreres setmanes entre malalties pròpies i del Pep portem quasi un mes fora de joc, amb només feina i grips.
Però la influència del meu marit no té límits i m’ha portat a veure a Montserrat la Passió segons Mateu de Bach. Un entorn impressionat i estupendo, tot i que el so, no era gaire bo perquè estavem molt enrere tot i arribar una hora abans del concert. Aquí teniu una foto, feta amb el mòbil (no es veu gaire bé).
Un company de partit, el Xavier Sabaté, cantava a les corals. Sembla que comparteix l’interès amb el Pep pels temes de música antiga. Feia molts anys que no pujava a Montserrat i mai hi havia anar a la nit: és un visió molt diferent a la que recordava, sense paradetes de mató ni caminada a l’ermita, ni gent per tot arreu.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
