Berganui, Graus, Roda d’Isábena, Vall de Boí, Sopeira…

Aquestes vacances han estat estupendes i per això vull aprofitar per explicar-vos una mica amb detall i fotos els llocs visitats i altres anècdotes que ens han passat, tot i que alguna cosa he anat posant al twitter. El Pep i jo vam sortir dijous al matí cap a Berganui, població de la franja al costat del Noguera Ribagorçana a la casa familiar, “casa Rubira”.

Dijous a la nit es va incorporar la Laia i a partir d’aquí van començar a visitar molts llocs i també a aprofitar la cuina del país. Divendres vam anar a Graus i vam visitar a la familia Ballarín: en la foto podeu veure a la Montse i el Jordi, però també vam veure al Manel i la Laura i vam poder compartir un cafè (amb llet, molt curt de cafè) i coca desprès de veure la plaça de Graus. En la foto se’ns veu a la Plaça de la vila i estaven mirant uns frescos restaurats.

A l’anada cap Roda vam descobrir un pont i a la tornada vam decidir parar i fer un cop d’ull, ens va fer gràcia per la forma de les puntes. Suposem que eren espais perquè les persones s’apartessin quan passaven els carros.

Desprès de Graus va manar a Roda de Isàbena. Us ho recomano, el claustre de la catedral és impressionant i l’església té una capella elevada i una cripta que veus des de la planta de la catedral. Us recomano que aprofiteu per dinar allí mateix, al claustre: el menjar és excel•lent i el preu molt bo.

Dissabte va ser una dia menys intens que l’anterior però no menys interessant, donat que vam visitar primer Caldes de Boí i vam arribar fins la presa de Cavallers. En la foto podeu veure que hi ha poca aigua i, això sí, el paisatge és preciós. Feina una mica de vent i estàvem a 7 o 8 graus aproximadament.

De Caldes vam baixar fins a Taüll, on vam visitar Santa Maria -que des de la darrera vegada que hi vam anar han reforçat l’estructura de l’església. La foto, però, és de Sant Climent que com ja sabeu està a la part baixa i té visitable la torre.

D’aquí vam anar a Llesp a dinar, com sempre al forn de la carretera on una amiga del Pep i també resident gracienca ens esperava. Tot i que ells van tirar per l’escudella jo em vaig quedar amb la carn en fricandó. De tornada del dinar vam parar a Sopeira. Feia molts anys que no hi passava, tot i la proximitat de Berganui. La meva sorpresa va ser veure com estaven arreglant el poble. El Pep i la Laia van estar mirant el Monestir d’Alaón i aquesta és la foto de la primavera a Sopeira. Jo vaig preferir fer un cop d’ull per veure com estan arreglant la resta del poble i la zona de pesca regulada fins i tot amb picnic per dinar i pistes esportives.

Com que la neu ens anava perseguint o això semblava vam tirar més d’hora cap a Berganui. Al final, però, no ens va agafar la nevada que van anunciar tant.

No hi ha posts relacionats.