Fa alguns dies, concretament el passat 5 de març, vaig acompanyar a la consellera de Gent Gran, Cinta Llasat, a la celebració del centenari de Manuel García Vidallet, de l’Esplai Sant Lluís. És tradició a Gràcia que els consellers de Gent Gran participin en les festes d’aniversari de les persones que arriben al segle de vida, i de tant en tant m’agrada afegir-m’hi. I aquí ens teniu, tots tres xerrant:
Actualment, la Cinta m’explica que de mitjana va a dues celebracions d’aquest tipus cada mes. Gràcia, per tant, té un avi o àvia centenaris cada quinze dies! Quan la tradició de visitar-los es va començar a instaurar, de ben segur que el ritme no era aquest. Era difícil imaginar que la gent gran arribaria a ser tan gran, i en casos com el del Manuel a estar tan bé.
Perquè del Manuel el que em va sorprendre va ser que està perfectament, i sobre tot a nivell de memòria: té molt vius els records de la guerra civil, i com a polítics ens demanava que no tornem a passar per una cosa així mai.
I per si els ànims defallissin, els dansaires de l’Orfeó (la Josefina Altès, sempre disposada a emprendre iniciatives culturals amb marcat accent social) van sumar-se a la seva festa d’aniversari, com veieu a la fotografia. Jo també vull arribar així als cent anys!
Posts relacionats:
Últims comentaris