Dissabte el Pep em va dur a veure Bucarest, la memòria perduda, el documental que sobre Jordi Solé Tura que ha fet el seu fill, l’Albert Solé. El Pep l’havia vist a la presentació, però volia repetir i ensenyar-me’l. Va ser una bona idea. Sortireu del cinema tristos, perquè veureu de prop les conseqüències de l’Alzheimer, però també tindreu un retrat de tota una generació de polítics d’esquerra vista des de la perspectiva de l’Albert, que al final de la dictadura era simplement un nen que no entenia per què els pares el feien anar canviant de ciutat i li donaven versions diferents sobre el lloc on havia nascut.
Entrevistes a Santiago Carrillo, a Manuel Fraga (amb declaracions impagables sobre la seva feina de ministre amb Franco), a companys i companyes del Jordi Solé Tura… I també als seus metges, clar. Un document molt interessant per recordar aquella època i entendre algunes coses sobre l’evolució del comunisme a Espanya durant la dictadura i després de la transició.
El documental el podeu veure, de moment, als cinemes Alexandra, a la Rambla de Catalunya. Consulteu la cartellera i, per poc que pogueu, aneu a veure’l!
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
