He sentit a TV3 que aquest el nombre de matrimonis entre parelles del mateix sexe s’ha multiplicat per quatre, i el nombre de casaments per l’església ha baixat un 15% segons els darrers estudis publicats. Trobo que és una dada significativa que ha fet pública l’Institut d’Estadística de Catalunya (podeu trobar un resum clicant aquí i algun altre detall en aquest document). El vídeo de TV3, el teniu aquí.
Segurament aquest 2006 es van casar moltes parelles homosexuals que feia anys que s’esperaven: ja es preveia que quan Zapatero obrís l’aixeta hi haguès una allau, i així ha estat. Però fins i tot tenint en compte això, convé destacar que les dades deixen clar que el model de família està canviant, i el paper de l’església catòlica en aquesta família va a la baixa. Segurament cadascun dels lectors valorareu aquest fet de manera diferent, però en tot cas les dades són clares.
La modificació legal impulsada pel govern socialista (que m’ha permès casar-me a mi i dissabte va permetre que es casès el Jordi Petit) ha obert la porta a un enriquiment significatiu. En el cas de les parelles homosexuals, es tracta de famílies que d’altra manera no s’haurien fundat mai. I això hauria de fer pensar als suposats defensors de la família com a institució. Ara, doncs, hi ha més famílies.
També haurien de reflexionar els qui defensen que el model catòlic de família és l’únic vàlid: sembla que les parelles heterosexuals cada cop escullen més els jutges, alcaldes i regidors a l’hora de casar-se. De fet, només una de cada tres parelles es casen a l’església.
Posts relacionats:
Hola, Guillem, és veritat que l’esglèsia catòlica és molt restrictiva en el tema de la familia, i incomprensiblement no accepta el matrimoni homosexual. En definitiva, les parelles, siguin quines siguin, s’han de fer en base a l’amor que es tinguin els integrants. Ara be, no tota l’Esglèsia Catòlica és igual Molt minoritàriament, hi ha capellans que no només accepten els matrimonis homosexuals, sino que els defensen públicament. És el cas de Mossèn Dalmau, el rector de Gallifa, que ha participat en alguna cerimònia civil de matrimonis entre homosexuals, i hi ha intervingut per dir algunes paraules.
Aquesta és l’Esglèsia que m’agrada i estimo. L’Esglèsia basada en l’amor, no en l’odi, la separació, la rigorositat absurda i la rancúnia.
Carles Salat
Em sembla bé el teu comentari. Les dades són les que són. Només voldria afegir que alhora de mirar què puja i què baixa l’important és mirar d’on venim.
Com dius, el nombre de casament homosexuals s’ha multiplicat perquè abans no es podien casar, no perquè hi hagi més o menys parelles homosexuals. I, certament els casaments per l’Església baixen. I més que baixaran. Però si baixen és perquè cada cop són menys els qui ho fan per obligació o per quedar bé amb la sogra. Aquesta és la situació ideal: que qui es casi per l’Església és perquè realment ho vol.
Ara bé, si aquests són “només” una tercera part, és perquè quan eren majoria responien més al costum que a la estricta religiositat. Ara, només són pocs comparats amb el que era abans, però no es pot dir que sigui poca cosa. Que avui no tinguin una majoria aplastant, no vol dir que vagin baixant indefinidament fins a desaparèixer, sinó que progressivament s’ajustaran al percentatge de ciutadans que se senten més o menys vinculats a l’Església, (com, per exemple, el 20% de catalans que posen la creueta de la renda). El que no és normal és tenir un país amb el 100% de catòlics, o de no catòlics, o de parelles heterosexuals.
Com diuen, el la diversitat hi ha el gust.
Bon Nadal.