El Pep i jo vam assistir ahir a un casament ben especial: el casament de Jordi Petit i la seva parella, Yves Bohic. Va ser un esdeveniment important, però per a mi va tenir sobre tot una dimensió personal plena de records.
Em va venir al cap el record del lluitador que vaig conèixer a finals dels 80. Va ser en un moment en què la Coordinadora Gai-Lesbiana havia patit una escissió i l’AJEC –llavors jo en formava part com a membre d’Estudiants Progressistes- li va oferir el local mentre trobaven una altra seu. Va ser a partir de 1995 que la nostra relació va ser més habitual. Com a president del Consell de la Joventut vaig incorporar la Coordinadora al Secretariat, i l’any següent vam parlar intensament de la importància que tindria que alguna persona procedent de la Coordinadora presidís el Consell. Finalment, aquesta persona va ser el Xavier Tort -de qui em vaig fer amic fins al punt que fa pocs mesos em va regalar dos dels gatets que va tenir la seva gata: l’Ulisses i l’Aquil·les-.
Tot això recordava mentre sentia L’Àguila Negra cantat per Maria del Mar Bonet, que va estar present en la celebració com tantes altres personalitats de l’àmbit polític i cultural (Magda Oranich, el president Maragall, Carles Campuzano, Rosa Regàs…).
Per tot plegat, no vaig ni intentar reprimir algunes llagrimetes. Jordi, Yves, molta sort, moltes felicitats i moltes gràcies per la feina feta: sense el que ha fet el Jordi durant tants anys, el Jordi no s’hauria pogut casar ahir.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
