Tornem a la càrrega després de quatre dies de desconnexió relativa (com veieu, després d’aprovar el PAD m’he permès un cert descans, però no sense abans explicar-vos els detalls en aquest blog, és clar).
Hem passat els quatre dies fora, i aquesta vegada hem decidit marxar de vacances amb els gatets, que potser també estaven estressats i necessitaven relaxar-se. La veritat és que nosaltres ens ho hem passat molt bé, i ells no han parat. S’han passat els dies empaitant mosques per tota la casa, i han tingut la seva primera experiència de passeig a l’aire lliure: han disfrutat sortint fora, olorant flors i plantes, i enfilant-se als arbres…
Aquí teniu, per exemple, l’Aquil·les en posició d’atac.
I l’Ulisses anant pels arbres.
I així hem passat els quatre dies de descans. També hem anat al cinema, a veure La Brújula Dorada, un conte amb la Nicole Kidman fent de dolenta, dolenta. A mí em va semblar massa lenta i no em va convéncer gaire, tot i que a nivell tècnic està molt ben feta. Els seients del cinema d’Igualada, a més, són incòmodes i potser per això la pel·lícula se’m va fer més llarga.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
2 Responses to Descans amb gats i cine
Deja un comentario
La meva música
Gats i cinema. Aquesta setmana hi passaven al Verdi el llargmetratge “Pactar con el gato”, opera prima de Joan Marimon,, que entre altres mèrits acumula el de gracienc. Us recomano aquest film que tracta d’amors desiguals i neurosis derivades per poder estar a prop de la persona de qui l’enamorat considera vital o imprescindible com l’aire. Per cert: ¿els gats s’enamoren?. Per proper a nosaltres considero “Pactar con el gato” una opció millor que “La brújula Dorada”, malgrat la diferència inconmensurable de pressupostos.
preciosos els gatets, jo tinc gossos però els gats també m’agradan el que passa és que el meu marit és al.lergic als gats.
Gràcies per enviar-me un mail, estic contenta de que puguèssiu descansar be aquest pont llarg. Ja deus estar be del virus de l’encostipat oi?
Una abraçada