Ahir a la nit vaig continuar connectat a la política quan vaig arribar a casa: em vaig enganxar a la tele, primer amb els informatius explicant la conferència d’Artur Mas, i després el “Tinc una pregunta per a vostè” dedicat al president José Montilla. No és habitual que ho fem, però la vetllada s’ho valia (a banda que el Pep, coses de la feina, no tenia l’opció de desconnectar).
Començo per casa, és a dir, pel president de la Generalitat i primer secretari del PSC.
Em va agradar la manera de tractar la gent, i em va sorprendre que molt sovint s’apropès molt a les persones que estaven en les primeres fileres del públic, malgrat que el plató on estaven no permetia gaire proximitat, precisament.
Em va agradar també la sinceritat en les respostes. Va saber explicar-se en els temes complicats, i no va defugir els temes espinosos.
Em va agradar també la solidaritat i l’empatia amb els més necessitats, i especialment la gent gran.
I em va agradar que demostrès que coneix el territori. Que deixès clar que sap què passa amb l’hospital de Tortosa i amb els CAPs de Lleida, i que coneguès les rareses polítiques de Reus…
Mas, com sempre
I clar, contrastar això amb l’Artur Mas organitzant-se una conferència amb 2.000 persones per autoproclamar-se candidat a les eleccions que es faran d’aquí a tres anys, doncs sobta. I als socialistes, la veritat, ens fa sentir orgullosos del president que tenim.
Mas va redefinir el projecte de CDC, i no va ser capaç de fer una proposta que engresqui un ventall de gent més ampli que els seus -i encara no tots. A mi, sincerament, em va semblar una simple actualització del missatge pujolista, i això no m’engresca gens. Però está bé que Mas vegi que els temps canvien i que no ens podem ancorar en el passat.
Com sempre, jo sóc respectuós amb els plantejaments de la resta de partits i opcions polítiques. Però entre la casa petita de Mas i el projecte socialista del PSC, escullo Montilla.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
7 Responses to Montilla i Mas: compromís social contra partidisme
Deja un comentario
La meva música
Hola Guillem. Com ens animes a comentar, doncs comento. No em sorprèn gens que entre Mas i Montilla, tu et quedis amb Montilla. Comparteixo amb tu que el Sr. Mas no va donar gaire idees noves amb contingut polític, més aviat va fer una conferència d’anàlisi del context estratègic. Vist així em sembla impossible que el PSC s’hi pugui sumar. Ara bé, el fet que CDC no hagi sabut fer-ho no vol dir que la societat no esperi una renovació i actualització de les propostes i accions dels partits. En aquest sentit, el PSC s’hi hauria de posar. No creus? (Segur que respondràs que el PSC ja ho està fent… On estan els resultats doncs?)
Sergi… Ets un cas perdut! La renovació del PSC passa en part per les llistes a les municipals que tu has recolzat (el Roig no ho és?), i pel procés de debat en què estas participant, no? Els militants inquiets som renovadors. No parlis en segona persona del plural, sinó en primera! Me preguntas qué es renovación… Renovación eres tu!
A mi no em sobta el que diu Mas.
Mas vol que CDC continui essent el partit majoritari del nacionalisme i per tant ha de guanyar vots; es mira a qui ara és partit català que recolza al govern espanyol, i veu a ERC.
Llavors Mas (CDC) pensa què pot fer per desplaçar de nou ERC com ho va fer al 1980, i radicalitza el seu “autodeterminisme” en contra del seus(unionistes, Església, petits i grans empresaris…) sense adonar-se que el votant els ha deixat de banda perquè són de DRETES.
Tant costa adonar-se que el votant català és sobre tot d’esquerres i que per això porten tantes eleccions essent minories les dretes (CDC+UDC+PP+Eglésia) a Catalunya?????
Hola Guillem, Difícil comentari demanes , doncs els polítics han han de demostrar que són polítics , en el sentit literal -poli- . Els partits catalans han de sintonitzar amb la població , ho tenen malament . En Pujol – 17 anys menys de mando que en Franco- va fer molt mal a banda de no fer res per la població , i això ens passa factura a tots .Jo no creia en el MONTILLA , pero veig que és l’úbic , junt amb PSC , capaç de donar un referent de serietat a la política i als projectes sobre Catalunya . Crec que s’està consolidant . Tot i que air va fer el gran error en la pregunta sobre si els seus fills van a l’escola pública o privada . L’escola Pública és de per sé un concepte , la privada nés un altre , amb altres connotacions . A França ,p.e. la pública te la connotació de máxima qualitat , la privada és per gent que vol altres coses , religioses , declasse en sentit de clan ideològic ,…etc però la qualitat d’ensenyament és a la pública .
A Nova york , la Universitat Pública és la de qualitat . Les famoses de Yale i Harvard sòn semipúbliques i la qualitat els hi ve donada per la col·laboració clara de les empreses o fundacions . A España la privada solament obeieix a criteris religiosos , a que ensenyen més disciplina , te més serveis , tens bones relacions de pupoitre . Peró un polític no pot enviar els fills a la privada . A Europa això no s’enten .
En Montilla s’ha de treure aquest sello de “nuevo rico ” que tenen els nostres dirigents del Baix LLobregat , Corbacho, etc… i no per ser de fora . , també hi han molts catalans de pura cepa amb aquest aire. Ara bé és un home que tramet sinceritat .
En Mas , el primer que tindria de fer és una autocrítica de l’era Pujol , després amb humilitat parlar de temes concrets i finalment , si cal deixar anar algo de Catalunya , la comedia de refundacions no mereixen cap comentari i menys el de radical , encara els hi queda penden solucionar purgar Banca Catalana i altres disbarats , vivenda,infraestructures,ensenyament,sports,la cultura ,…… Una mica rollo però ahi està
Salutacions
Montilla un referent de serietat i compromís amb la població i els problemes de Catalunya i catalunya , que és el seu territori i la seva gent. LLàstima del comentari sobre l’escola privada dels seus fills . La escola pública ha de ser la de qualitat , com a tota europa .a la privada tenen altres connotacions ,religioses,de relació social,de sistema ,de disciplina ,pero la qualitat d’ensenyament ha d’estar a la pública i tot polític ha d’enviar els fills a la pública .
El Sr. Mas , res ni partidisme , primer ha de fer autocrítica dels 23 anys de poder sense mirar-se ni que era Catalunya ni la seva població ni el seu territori.Solament la cadira i la Banca . No és creible
El problema més greu que té CDC (que no pas Unió) és que és un partit desorientat. Va néixer al voltant d’una visió romàntica del catalanisme, sobre els eixos del folclor català (barça, moreneta i sardanes, que diu un amic meu), concil·liats per un líder absolut com era el President Pujol. Un partit que es va trobar amb la sorpresa de guanyar les eleccions i arribar al poder quan gairebé no s’ho esperava ningú (gràcies, a més, als vots perduts de l’ERC de l’Heribert Barrera qui, altre cop, torna a apostar pel pacte amb CiU -es veu que ser President del Parlament li va compensar la pràctica desaparició del partit… ). I és, per tant, un partit que s’ha format i conformat al voltant (i tocant) del poder. A això cal sumar-li que de tots els partits catalans, CDC és el que té una “diglosia” (si fos llengua, és clar, però no trobo el terme apropiat) més gran entre direcció i bases per una banda i respecte els votants… Si la direcció del PSC és més catalanista que el conjunt dels votants, si la direcció d’IU és molt més ecologista que els seus votants… les bases i els dirigents de CDC han fet una aposta pel sobiranisme (curiós eufemisme d’independentisme) que la seva base electoral no crec que entengui (no pas majoritàriament)… Per tant, ens trobem que, un cop el líder (Pujol) marxa, Mas es fa càrrec. I no aconsegueix el poder. Per dos cops seguits. I que signa un acord per l’Estatut i que, essent com és un Estatut magnífic, ara resulta que no els agrada.. Així que, desorientat, mira a dreta i a esquerra i veu que ESQUERRA se li menja lloc a marxes forçades… i decideix abandonar l’estratègia de sempre (ambigüitat)… Això fa que Mas, el 20-N (no hi havia més dies, no) es despenja amb la conferència aquesta on la única idea interessant que sorgeix és la del Dret a Decidir (podeu llegir-ne el meu anàlisi a http://www.qmenta.cat/qmenta/2007/11/camins-dret-de.html) dient-nos que és una mena de mesies que ens ve a salvar a tots, no ho sabem encara, però és així… ja que el catalanisme necessita ser refundat… en fi… és en Mas!
Vaig veure l’entrevista que la Tarribas va fer a en Mas i he seguit a la premsa la nova proposta de la “Casa Gran” del catalanisma de A.Más factory. Francament, quina confusió té aquest bon home. La nova definició de qui és català i qui no ho és pertany al gènere de la màgia negra. Haurem de posar espelmes perquè ens toqui del costat dels que som catalans. Amb lo senzill que és això que català és qui viu i treballa a Catalunya. Per voler innovar en un terreny no apte per bruixots el bon home ha relliscat. Diu que si una persona no es sent “Català”, encara que hagi nascut, viscut i treballi a Catalunya, doncs no ho és, no senyor / a. Sembla ser que si una persona nascuda a Corea i en un viatge turístic es va enamorar de Catalunya i del Barça i es “sent” Català, doncs aquest si que ho és. Tampoc queda clar si ets o no Català en el supòsit que t’estimis més el Passeig de Sant Joan i Barcelona que no pas Catalunya en el seu conjunt, doncs jo les granges de porcs del Solsonés no me les estimo i molts altres llocs tampoc. No queda clar si ets o no català en el cas de que t’estimis Catalunya i Espanya. I que succeeix amb molts d’Unió que s’estimen Catalunya i el Vaticà, però no Espanya ¿Són catalans o Vaticans?
Francament, tal com dius, Guillem, la proposta d’en Mas no es de “Casa Gran”, com a molt de “Casa petita” i encongida respecte a la versió anterior. Caldria fer llenya dels disbarats que signifiquen la proposta de definició de catalanisme d’aquest home per evidenciar que s’ha anat a un extrem del catalanisme, un extrem confús que hauriem d’enterrar el més aviat possible. Es obvi que a CDC li fan falta nous líders. Millor per la gent de progrés, però ull que també i podem relliscar.
Per cert, després d’escoltar a en Mas em va venir una imatge al cap com una vinyeta còmica. La descripció seria aquesta: Al fons una gran carpa de circ que diu “CDC Artur Mas factory”. De prop un gran passadís amb dos camins possibles, un dona a l’entrada del circ l’altre t’expulsa. En aquest passadís un munt de confessionaris, d’un costat gent normal, de l’atre els de CDC que confessen el sentiment de la gent. La màgia entra en acció i segons que confessis et donen l’acreditació de català i pots entrar al circ CDC o no te la donen. Menys mal que és un circ, si no quin mal son.
Lluís