Ahir vam anar al cine Bosque a veure Leones por corderos, la pel·lícula de Meryl Streep, Robert Redford i Tom Cruise. És molt dura, basada gairebé exclusivament en dos diàlegs. En primer lloc, el que mantenen una jove promesa de la política nordamericana (Tom Cruise) i una veterana periodista (Meryl Streep). En segon lloc, la trobada entre un professor (Robert Redford) i un alumne de Ciències polítiques. Tot com si fos simultani, en temps real, mentre el tercer escenari és una batalla a l’Afganistan.
La crítica a la política internacional belicista de Bush i als seus plantejaments sobre el que és la seguretat nacional és implacable.
Ara bé, a mí em va deixar molt marcat la reflexió que fa el “professor” Redford al seu alumne, sobre el que és el compromís. L’alumne en qüestió ha passat de ser brillant a ser un passota que no va ni a classe. S’ha desencantat de la política. El professor, però, li fa notar la importància de prendre partit per alguna cosa, de defensar les seves idees encara que senti que està abocat al fracàs. Perquè potser no fracassa. O potser ajuda a algú a triomfar en la seva mateixa línia. Qualsevol cosa, menys estar-se aturat.
El noi, que abans s’implicava en els debats de la classe i ara ni apareix, queda retratat: criticar des de fora i no fer res és fàcil, còmode i no comporta cap risc. Exactament el contrari del que van fer altres dos alumnes del “professor” Redford: creien que s’havien d’allistar per anar a lluitar a l’Afganistan i ho van fer. Una decisió errònia, però valenta i compromesa.
Em va agradar aquest missatge.
Posts relacionats:
Últims comentaris