Pasqual MaragallVolia escriure alguna cosa sobre l’anunci del Pasqual Maragall explicant que té Alzheimer. Però no se m’acut res que el Miquel Iceta no expliqui millor que jo en el seu article d’aquesta setmana

Podria explicar que la meva relació amb el Pasqual comença coincidint amb la celebració del 15è aniversari del Consell de la Joventut de Barcelona, en què em va ajudar decisivament, i continua quan em va incloure en un grup d’assessors sobre el fenòmen de l’okupació. Des d’aquells temps he estat en contacte amb més o menys intensitat amb ell i la gent del seu entorn, especialment la Diana… Però si segueixo per aquest camí potser l’article acabaria tenint un to que no és el més adequat per parlar d’una persona que està plenament activa i que treballarà encara molts anys per millorar la qualitat de vida dels altres, que és el que ha fet com a alcalde i com a president de la Generalitat!

Pasqual Maragall i Guillem EspriuEl que sí que és cert és que l’anunci que Pasqual Maragall pateix Alzheimer m’ha fet recordar algunes persones properes que tenen o van tenir la mateixa malaltia. És un d’aquests mals molt amagats i poc assumits, que només les persones que l’han patit o s’han trobat un cas en l’entorn immediat saben el que significa.

L’acte d’en Pasqual ha estat molt valent. El carinyo i l’afecte que li demostrem i li demostrarem els que el coneixem va més enllà de les relacions estricts de partit.

Posts relacionats:

  1. Pasqual i Carme
  2. Associacionisme: la unió fa la força
  3. President Pasqual
Tagged with:
 

One Response to Força, Pasqual!

  1. Lucho Torres dice:

    Guillem: excelente tu nota respecto a Pascual Maragall. Son muchos los que ahora no recuerdan (o no quieren recordar)lo importante que ha sido la gestión de un alcalde, presidente del PSC y presidente de la Generalitat como él.Además, también es digno de evocar su talante como militante y compañero, arropado en su (ahora parece contradictorio) incrible memoria: muchas veces le ví asombrar a una anciana preguntándole por su nieto, o a alguien como yo, hablando de Chile como si paseara a diario por sus calles. Nunca como ahora es necesario hacerle llegar nuestro reconocimiento y nuestra amistad.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

*

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>