Adéu a l’Albert Musons
Ahir a la nit em vaig assabentar que se m’ha mort un amic. Se’ns a mort a molts un molt bon amic. Costa dir res ara mateix, però alguns ja us heu avançat a posar comentaris al bloc… Us haig de donar les gràcies per les incomptables mostres de suport que he rebut des que va córrer la notícia.
Avui serà un dia molt dur per a tots. Per a mí, com a regidor, un dels més amargs del mandat. Però com a persona, serà un dels pitjors de la meva vida. Me l’estimava molt, l’Albert, com tants de vosaltres. Què us haig d’explicar? Entre moltíssimes altres coses, l’Albert és qui va organitzar un sopar per fer de “Celestina”. El resultat va ser aquesta foto, el dia del casament.

Posts relacionats:
5 Responses to Adéu a l’Albert Musons
Deja un comentario Cancelar respuesta
TWITTER
- @albert_s_c a veure si demà ens veiem twetero!!!! hace 14 horas
- @miqueliceta algu ho dubtava???? hace 14 horas
- @cvg_cat un dinar llarget!!! hace 14 horas







Un poema d’Antonio Machado en record i petit homenatge al company Albert Musols, un enamorat de Gràcia, de la Cultura i de Barcelona.
Era un niño que soñaba
un caballo de cartón.
Abrió los ojos el niño
y el caballito no vio.
Con un caballito blanco
el niño volvió a soñar;
y por la crin lo cogía…
¡Ahora no te escaparás!
Apenas lo hubo cogido,
el niño se despertó.
Tenía el puño cerrado.
¡El caballito voló!
Quedóse el niño muy serio
pensando que no es verdad
un caballito soñado.
Y ya no volvió a soñar.
Pero el niño se hizo mozo
y el mozo tuvo un amor,
y a su amada le decía:
¿Tú eres de verdad o no?
Cuando el mozo se hizo viejo
pensaba: Todo es soñar,
el caballito soñado
y el caballo de verdad.
Y cuando vino la muerte,
el viejo a su corazón
preguntaba: ¿Tú eres sueño?
¡Quién sabe si despertó!
Hola Guillem, sento la notícia, havia sentit com parlaves de l’Albert Musons, inclús me’l vas presentar per les festes de Gràcia aquest estiu.
Espero que estiguis bé dintre del possible…
Sento no haver respost els teus missatges abans, però es que vaig de cul… a veure si ens veiem un dia, com sempre diem tenim un sopar pendent!
Altre cop ànims i una abraçada.
Víctor
Hola Guillem,
sóc el Xavi, molt records, ho lamento.
Cuida’t, records al Pep.
XD
PER TU I PER ELL UNES PARAULES D’UN POEMA DE L’ESPRIU:
SINCER, BONDADOSÍSSIM,
FIDEL PER SEMPRE AL NOBLE
NOM D’AMIC, ES LLIURAVA
AL VELL ART, TAN DIFÍCIL
DE CONVERSAR I COMPRENDRE.
DOLÇOS PETONS.
Hola Guillem, em vas presentar a la seu del PSC a Gràcia l’Albert , ens va donar el curs d’acollida, vaig poder percebre en ell un home bo.
Rosa