Jo no vaig poder estudiar en escoles públiques. Quan era petit, simplement, no n’hi havia. Per això les primeres aules que vaig conéixer van ser les de l’Academia Duero, a Travessera de Gràcia amb Quevedo -avui dia un immens solar-, i després al Pedagogium San Fernando, al carrer Bruniquer amb Joan Blanques. Només el COU el vaig poder fer en una escola pública, l’Institut Menéndez Pelayo, a la Via Augusta, a 25 minuts caminant des de casa meva, travessant cada dia Gràcia de punta a punta.
Vaig pensar en tot això fa alguns dies, quan vaig assistir als actes de celebració del 25è aniversari del CEIP La Sedeta. Haig d’agrair la invitació a l’AMPA, i especialment a la Montserrat, encarregada de dirigir i coordinar les activitats, que van culminar amb un gran mural fet de les petites aportacions de cada alumne.
Potser perquè de petit no hi havia escola pública, ara aquest és un dels temes que considero més importants: que els nens i nenes, i joves de Gràcia no hagin de desplaçar-se gaire, si no volen, per poder estudiar en una escola pública. Ja us ho vaig explicar en aquest article just després de la campanya electoral. M’agradaria que el regidor que assisteixi als actes de celebració del 50è aniversari de La Sedeta pugui dir que durant aquest mandat vam ser capaços d’impulsar definitivament aquesta qüestió.
Posts relacionats:
CEIP La Sedeta té una úniquísima línia escolar. Res a veure amb l’escola religiosa i privada que hi ha al barri. És molt i molt insuficient aquesta oferta d’escola pública. Hauria de ser una de les prioritats d’aquest mandat convencer a tothom (Generalitat) que al barri cal invertir més en escola pública.
Jo vaig estudiar l’EGB al Pedagogium San Fernando i a l’Acadèmia Duero. Ara tinc 43 anys. La veritat és que l’escola privada tenía un nivell d’aprenentatge molt més exigent que no pas al públic. Recordo que van ser uns anys molt feliços. M’ha fet molta il.lusió recordar els meus anys graciencs.