Pavarotti

No sóc aficionat a la música clàssica. Ni a l’òpera, perquè mai he tingut gaires oportunitats d’anar a veure-la (a casa, de petit, teníem altre prioritats vinculades a l’economia familiar). Des que vaig posar un musicòleg a la meva vida, això ha anat canviant…

Però fins i tot abans de conéixer al Pep, jo coneixia un grapat d’àries d’òpera. Durant molt de temps, els diumenges al matí era el moment d’escoltar i anar cantant per tota la casa La Sirenita, les cançons d’Ana Belen… i cançons com el Nessun dorma i el Sole mio. Gràcies a un disc de Luciano Pavarotti que em vaig comprar i que, curiosament, es va convertir en disc de capçalera d’algú tan poc melòman com jo!

Avui el Luciano Pavarotti ha mort. Aquest diumenge al matí el tinc ocupat, però dissabte segur que trobo una estona per tornar a escoltar la seva veu.

Posts relacionats:

1. Fent el meme
2. La Trinca, Hereu, Bohigas i Musons
3. Telefònica, malgrat tot…