Ahir vaig assistir al Pregó de les Festes de la Mercè. La pregonera d’aquest any ha estat l’oceanògrafa Pepita Castellví. Crec que tots i totes els qui estavem al Saló de Cent vam sortir encantats després d’escoltar un pregó magnífic a càrrec d’una dona de 72 anys que ha viscut una vida apassionant, arrelada a Barcelona però amb un peu a la Mediterrània i un altre a l’Antàrtida.
A mí el pregó em va aportar dues coses. La primera, la de veure una dona enamorada de Barcelona i tremendament lluitadora. Als anys 50 i 60 ser científic a Espanya devia ser prou complicat. El fet de ser dona no devia facilitar precisament les coses.
Relacionat amb aixó, la Pepita Castellví va dir una cosa que em sembla molt interessant: “En aquests moments difícils era costum sentir dir que la recerca científica és una activitat tan cara que només els països amb un gran potencial econòmic la podien suportar. Quan s’estudien les situacions històriques s’arriba a la conclusió que el raonament és totalment a l’inrevès: els països capdavanters des del punt de vista social, tecnològic i econòmic han assolit aquest nivell gràcies al fet d’haver desenvolupat la recerca científica”.
En segon lloc, el pregó ens va servir per aprendre una cosa tan interessant com que al gel dels pols de la terra hi ha dispositats des de fa mil·lenis detalls sobre com era la Terra i com ha anat evolucionant. Castellví ens ha explicat que en les bombolles d’aire formades en el gel hi ha petits fragments d’atmosferes mil·lenàries.
Un pregó francament brillant, maco i interessant.
Posts relacionats:
Vas anar a la missa? Però si ja no tens salvació possible, bandarra! Ets socialista, gay, col·lecionista de còmics, tens les portes obertes a l’MLP i el que és pitjor, no te n’amagues de res! Aniràs a l’infern, t’ho prenguis com t’ho prenguis.
No hi aneu, home! A més, segur que us van fotre la bronca, com cada any.
Molt maco el blog nou, per cert.
Petons,