Aquest és el Zeus, el gatet de la meva sogra. Durant el pregó de la festa major, la Irene Güell em va demanar si coneixia algú que volgués un gatet molt maco que hi havia abandonat en un solar de Vallcarca. Ella el va trobar, però no se’n podia fer càrrec.
Dos dies abans, la Dolors ens havia tornat l’Ulisses i l’Aquil·les, que van passar quinze dies de colònies a ca la iaia mentre nosaltres feiem vacances. Li va costar molt tornar-los. Jo crec que els volia segrestar.
Total, que de seguida vaig veure que el gatet abandonat podia trobar llar. La Dolors no va dubtar gaire. Va anar a veure el gatet, i de seguida se’l va endur al veterinari per treure-li puces i portar-lo a casa.
El pregó de la Festa Major, doncs, va salvar la vida del Zeus. Tot i que viu a Horta, podem afirmar que Zeus és gracienc, i li deu la vida a la Festa Major.
Per cert, després de la desparasitació i una bona dutxa, el Zeus va quedar així:
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
One Response to Zeus és gracienc
Deja un comentario
La meva música
Jo també comparteixo aquesta passió pels gats… Concretament, fa tres anys que vaig “adoptar” un d’aquests animalons, pensant que era mascle, i va resultar ser una famella prenyada, que va donar llum al cap de pocs dies a cinc gatets preciosos.
De tota aquesta aventura, ara ens queda una gata ben eixerida que porta el nom de “Txurrita” (seria molt llarg d’explicar…), però sé que és una cosa important a la meva vida.
Per cert, que jo també he sentit molt la pèrdua del nostre amic l’Albert Musons.