Ahir a la nit vaig asssistir al sopar de la Xabaca àrab socialista amb l’alcalde, Jordi Hereu.
Una bona oportunitat per comprovar el potencial de futur de la immigració que s’integra, que parla castellà i català a més de la seva llengüa o llengües maternes. Una immigració que ens reclama ja locals per a les seves entitats, i més aules d’acollida per explicar als nouvinguts com som, què ens uneix i com podem superar allò que ens separa. Que ens reclamen, en definitiva, deixar de ser considerats immigrants i ser considerats, simplement, ciutadans.
Després d’una llarga conversa amb el vicecònsul del Marroc sobre l’imperi otomà i Lawrence d’Aràbia, em vaig tornar a casa recordant aquella dita: és català qui viu i treballa a Catalunya. Alguns dels assistents han tingut ja fills i nets a Catalunya. Certament, considerar-los immigrants és, com a mínim, inexacte a aquestes altures.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
