Polítiques per a la joventut

Aquests dies el PSC està enllestint el programa amb què ens presentarem a les eleccions municipals. Sí, n’hi ha que ens dediquem a treballar sobre temes concrets mentre altres es barallen per veure qui la diu més grossa. Us vaig avisar en l’anterior post.

Ahir tocava preparar la part del programa que dedicarem a les polítiques de joventut. Unes polítiques que, malgrat passar els quaranta, em segueixen interessant tant com quan tenia vint-i-pocs anys i començava a involucrar-me en els moviments associatius juvenils de la ciutat.

Amb aquesta finalitat, ens vàrem reunir amb un seguit de representants d’aquest àmbit. Les entitats que treballen temes de joventut valoren el treball fet els darrers anys, però encara queden coses per fer, com sempre:

afrontar la col·laboració transversal en els territoris entre els espais educatius i els espais públics tal i com em deia l’Arcadi del Moviment Laic i Progressista;

analitzar el model d’habitatge de lloguer de Copenhaguen, mitjançant cooperatives socials com deia el Chakir d’UGT;

assumir la plena incorporació de les persones en diversitat funcional en la nostra societat en igualtat de condicions com demanava la Marga de la Federació ECOM

cercar models per afrontar l’us de l’espai públic com deia l’Andrés d’Acció Jove…

… i tot, des de l’acord en els territoris com afegia el Carles Martí.

Com veieu molts reptes i molts altres que aconseguir o anar aconseguint.

Tinc moltes ganes d’enllestir el programa per començar a lluir-lo i demostrar-vos que hi ha vida més enllà dels referèndums sobre l’autodeterminació i el preu dels cafès -temes estrella als diaris d’avui-.

Posts relacionats:

1. 25 anys del Consell de la Joventut de Barcelona
2. El vídeo de la Joventut Socialista
3. Pla Jove de l’Ajuntament de Barcelona