El Miquel Iceta em va recomanar fa algun temps una sèrie: The West Wing, traduïda al castellà com “El ala oeste de la Casa Blanca”. Com que al Nadal la tenien d’oferta a l’FNAC, vàrem agafar la primera temporada. El ritme trepidant del primer capítol, en què encara no coneixíem els personatges, ens va deixar una mica estebornits. Però quan vàrem agafar el truquillo, ens hi vàrem enganxar. Ara estem a punt d’acabar la quarta temporada…
L’ala oest de la Casa Blanca és la part de l’edifici on s’ubiquen el Despatx Oval i les oficines dels col·laboradors més estrets del president dels Estats Units. La sèrie, doncs, se centra en descriure tots els embolics a què ha de fer front el president Bartlett (Martin Sheen dóna vida a un demòcrata progre, premi Nobel i excel·lent persona res a veure amb Bush Jr.) i el seu equip. Entre els personatges hi ha la primera dama, el cap de Gabinet, els redactors dels discursos més destacats i la cap de premsa de la Casa Blanca (que és un dels personatges que més m’agrada, ràpida, decidida, executiva, de resposta precisa, irònica, directa, i al mateix temps sensible).
Al llarg dels episodis s’hi veu de tot: crisis a Orient Mitjà, mesures que triomfen, mesures que el Congrés tira per terra… Tot plegat, enmig d’un sistema polític i institucional que té poc a veure amb el nostre. Una bona manera d’aprendre com funcionen allà. I de veure la política dels Estats Units una mica més de prop, sense els prejudicis que ens han fet agafar alguns governants odiosos d’aquell país.
En fi, que la recomanació del Miquel la faig extensiva avui a tots els blocaries que em llegiu!!!
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
6 Responses to El ala oeste de la Casa Blanca
Deja un comentario
La meva música
Segur que et sonarà si et dic que jo no soc fan de la sèrie, hi tinc un fetitx.
Frases antològiques com “decisions are made by those who show up” o “never doubt that a group of committed citizens can change the world”…
Algunes escenes i diàlegs escollilts de la sèrie serien l’excusa perfecte per una escola d’estiu transversal de quadres polítics de tots els partits.
Fins aviat,
Marc
Passa els cd’s!!
Per cert, m’estic mirant lo del gmail, ja et diré alguna cosa. No me n’he oblidat, eh!
Salut.
Crls.
Guillem,
Si et va bé anglès amb subtítols en anglès, et puc deixar fins a la setena i última temporada. The West Wing ha estat, sens dubte, la meva sèrie favorita dels últims anys.
Rosa.
PS. Quan tingui una gosseta (espero que aviat) li posaré C.J.
The West Wing és, per a mi, la millor sèrie de televisió. De tota manera es perceb alguna baixada en la qualitat amb la sortida de’n Sorkin. Tot i així, té moments, frases i actituts memorables… d’aquelles que tant trobem a faltar ara.
Una salutació des del meu website!.
Jordi,
es una merda
es molt bona aquesta serie