El primer record que tinc del Jordi Hereu és de començaments dels 90. Deu fer 15 o 16 anys el vaig veure per primera vegada, en una reunió de joves del PSC en què parlàvem dels moviments associatius juvenils de la ciutat.
Ara tots dos passem els 40 (per poc), i ens seguim considerant joves. El Jordi Hereu que vaig conéixer era un noi amb el cabell molt arrissat, amb una veu potentíssima que feia innecessaris els micròfons i la dèria de la proximitat.
El Jordi Hereu que he vist segueix tenint una veu potentíssima i segueix sent una persona propera. Els qui no el conegueu encara, ho podreu comprovar, n’estic segur, durant la campanya electoral. Sobre els rínxols… bé, en aquella reunió del començament dels 90 jo també tenia més cabell.
Tinc ganes que comenci la campanya, per lluir aquest alcaldable.
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
