No puc evitar fer palesa la sensació que la millora del nostre entorn depèn de les administracions, però també de les persones i l’interès de la pròpia societat organitzada o no.
Ho dic per tot això que vaig trobant pel centre de Florència:
carrers bruts
papereres plenes
sots cada quatre passes
asfalt destrossat, reasfaltat i redestrossat (en lloc de les rajoles que estem acostumats a trobar en les voreres de Barcelona)
important desordre circulatori
ambulàncies amb la sirena a tota hòstia en plena matinada
pasos de vianants introbables
absència de carrils bici
facanes pendents d`arreglar (millor no passar per sota d’algunes d’elles)…
Increible!!!!
Això sí, la gent molt amable: no tenim queixa del tracte.
Assegut al palau Medici mentre espero que el Pep surti d’una llibreria i a punt d’anar a un lloc impressionant (o això espero) com el palazzo Vecchio(*) us vull dir que cada dia refermo la meva voluntat de ser barceloní i vilatà de gràcia, amb tots els molts defectes que això significa. VISCA GRÀCIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
(*) Vegeu el post sobre això que acaba de penjar el Pep
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
2 Responses to Quadern de queixes
Deja un comentario
La meva música
Hola Guillem!
Aneu a veure el David, per l’amor de Marx!
No us el deixeu!
Hola guapos!
Quina enveja més sana… Jo també n’estic enamorada de Florència, més que de venècia!
Quan hi vaig anar em va sorprendre gratament, val a dir que era molt jove i no em vaig fixar en res pq els meus ulls anaven per altres bandes i no pas en la mobilitat, la brutícia….jejejeje però seguramet si hi tornés, tornaria enamorada però dient el mateix que el Guillem:VISCA GRÀCIA i quin descontrol!!!
No obstant, és una ciutat preciosa i amb molta oferta, aprofiteu al màxim el viatge!!!!
Molts petons!
Mar Gil