Quin dia, avui! Hem matinat per agafar el tren, per cert, molt puntual i molt còmode, no voldria donar la sensació que sols em fixo en allò negatiu dels llocs on anem…
13.30, Florència. La primera impressió, abandonament. La ciutat està com estava Barcelona als 80 -ho recordo molt bé, jo hi era… L’espai urbà està pensat per als vehicles, cotxes, motos i bicis. Per creuar un carrer, cal encomanar-se a la verge Maria, i ja no vull explicar-vos el temps escàs que et donen els semàfors per passar: més que escàs, inexistent. Però els darrers dies ja us he parlat massa de manteniment urbà, no?
Detall molt positiu: el Duomo. M’ha impressionat molt que estiguès impulsat per la societat civil del segle XIII, al voltant de la república florentina. Poden arribar a entrar 30.000 persones. És sòbria per dins i sumptuosa per fora: una obra per recordar. Us haig de dir que hi havia una associació formada per persones jubilades que ens han explicat tota la història de la catedral. Evidentment, hem utilitzat el servei, que a més és gratuit.
La foto d’avui és del Palazzo Vecchio, del qual us parlaré en els propers dies.
Per cert, aquesta nit el Pep m’ha portat a un concert. En una de les parts, tocaven a dos pianos. Però això segur que el Pep us ho explicarà molt millor…
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
