Aprofito un descans en el cafè Rivoire de la Piazza della Signoria, on el Pep i jo estem fent un semifreddo al cafe i un latte machiatto (és a dir, un got de llet molt gran amb molt poc cafè) per escriure quatre notes. Us recomano que visiteu el centre de Florència, un espai pendent de definir, on els cotxes i les persones sobreviuen o conviuen de manera forca anàrquica. Les zones peatonals són la mínima expressió de l’espai públic, i els cotxes s’aglomeren com poden per passar en totes les direccions, donat que res no els dirigeix.
Malgrat tot, l’encant de Florència poc a poc m’ha anat seduint. Aquest matí hem visitat una exposició sobre Giovanni Battista Alberti, home del Renaixement, que com molts de la seva època té moltes coses per explicar a urbanistes com nosaltres. Segur que el Pep aprofundeix sobre l’exposició. O no.
Hem dinat en un lloc esplèndid, on hem complert amb una promesa feta a la Cinta Llasat. Des d’aquest lloc es veia el Ponte Vecchio. Després hem anat als jardins de Boboli i Bardini: dues hores caminant sense parar: tot molt maco!!!!!
Posts relacionats:
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
La meva música
