Aquest d’aquì sobre, molts el reconeixereu, és el Pont de Rialto. Imatge presa aquest vespre, no fa ni dues hores. Preciòs i emblemàtic, però m’ha portat a pensar durant tot el dia (aquì a Venècia tot el dia estem pontet amunt, pontet avall) en l’accessibilitat de la ciutat, i sobre tot del transport pùblic, per als discapacitats. A Barcelona, hem adaptat els autobusos, bona part de la xarxa de metro i en gran mesura els carrers perquè les persones amb mobilitat reduida puguin fer la seva vida de manera independent. Aquì, en els dos dies que hi hem passat, hem trobat només un pont adaptat per a cadires de rodes, a l’illa de Burano. I un altre on s’ha fet una rampa perquè els cotxets de nens o una cadira de rodes impulsada per alguna persona amb força pugui passar (és a dir, no eren només graons normals i corrents, com tota la resta de ponts que he creuat aquests dies).
El mateix per pujar als vaporettos, que per cert, van tan plens com els transports de Barcelona, però pels canals de Venècia, com demostra aquesta imatge.
No voldria acabar sense recomanar-vos que, si veniu a Venècia, visiteu l’illa de Burano, amb les seves cases de diferents colors. ès un paisatge pintoresc, i irrepetible a Barcelona.
No hi ha posts relacionats.
If you enjoyed this article, please consider sharing it!
4 Responses to Accessibilitat i transport pùblic
Deja un comentario
La meva música
Hola nois,
Aquests dies no se pq no es podien escriure comentaris i no he pogut donar les gràcies per continuar tenint-vos a prop. Gràcies per anar explicant-nos coses del vostre viatge i milers de petons
Un 10 pel Guillem! Acabo de veure qeu ara controles els comentaris entrants. Ja no em caldrà llegir aquelles coses que no m’agradaven.
Carinyo, no em puc estar de fer el tercer comentari.
Des de que estàs a Itàlia tens molts més lectors. Això del viatge de noces crea molta expectació. Et trobem a faltar!
Ei, Guillem!
Felicitats pel casament!
I bona elecció, Venezia.
Una abraçada.
Carles